GEOGRAFIA.- S'estén entre els municipis d'Aiguamúrcia (nord), el Pla de Santa Maria (nord-oest), Alió (sud-oest), Bràfim, Montferri i Rodonyà (sud) de l'Alt Camp, i el Montmell (est), del Baix Penedès. Es troba al sector de la plana de llevant de la ciutat de Valls, travessat de nord a sud pel Gaià, i accident a la part de l'esquerra del riu pels contraforts del Montmell (524 m). Comprèn els agregats i un bon nombre de masos, la major part deshabitats. Les vies de comunicació tradicionals han estat la carretera local TP-2002 de Tarragona al Pont d'Armentera, paral·lela al Gaià, i la comarcal C-51 de Valls al Vendrell, que travessa de ponent a llevant l'extrem meridional del terme; actualment l'autopista A-2 de Barcelona a Lleida i a Madrid travessa el mateix sector meridional, paral·lela a la comarcal, i hi té una sortida.

POBLACIÓ.- El 1358 la parròquia tenia 136 focs, el 1365 n'eren 167, el 1553 n'hi havia 106, el 1708 posseïa 372 h. Al segle XIX la població continuà el ritme de creixement demogràfic, amb un petit retrocés el 1877; el 1830 tenia 1.510 h i 2.171 h el 1887, moment en que començà la davallada, sembla que irreversible, que el porta als 1.949 h el 1900, 1.591 h el 1940, 1.042 h el 1981 i 1.017 h el 1991.

ECONOMIA.- El cultiu de la vinya supera el 50% de les terres conreades, els ametllers durant uns quants anys han experimentat un gran augment en contra dels cereals, els quals han retrocedit. L'olivera sol ser habitual trobar-la al voltant de les parades encerclant altres conreus. El regadiu aprofita sobretot les aigües del Gaià i només ocupa unes poques hectàrees, on s'ho conreen avellaners i més que res hi ha horts familiars. Un 14% del terme no es cultivat, i hi predomina la garriga sobre el bosc. La parceria és freqüent. La cooperativa agrícola fou fundada el 1918 i embotella molt de vi. Hi ha diverses granges d'aviram i porcs i últimament un cert augment de l'oví. Hi ha algunes fàbriques i empreses, cosa que permet que l'economia de moltes famílies sigui mixta. A Vila-rodona hi ha mercat setmanal el dimarts i el primer cap de setmana de novembre s'hi celebra una important Fira, la qual es documentada des del 1446.

TURISME.- La vila de Vila-rodona està dominat per les imposants restes del castell, amb una torre de planta quadrada i angles arrodonits, voltat de murs. L'església parroquial de Santa Maria és un ampli edifici barroc neoclassicitzant bastit en 1793-97 damunt un anterior temple romànic, té la planta de creu llatina i cimbori i campanar de planta quadrada coronat per dues torres octagonals. De l'antic convent servita dels Dolors, edificat a partir del 1599, resten les parets esquerdades de la seva església de Sant Llorenç. Hi ha també les ruïnes de la capella de Sant Joan, de l'antic hospital. L'actual casa de la vila es bastí el 1856. El Museu Municipal és una remarcable institució de la vila, des de la perspectiva del patrimoni cultural, conté col·leccions de vestits antics, arqueologia i etnologia. Dels agregats, cal esmentar la torre de Cal Tudó o de Vilardida, gran torre emmerletada i unida a un casal tardà. A la Serra hi ha restes d'una vil·la romana. Al Mas d'en Guerra o de Comabella hi ha una capella a Santa Maria. També al Mas d'en Bosc s'hi han trobat restes d'una vil·la romana. Al Mas de l'Alzinet hi ha una capella a Sant Josep i al Mas de la Magina, una capella al Sagrat Cor. Hi ha dues torres de vigilància o defensa antigues, la torre de l'Albelló i la del Mas Mateu.

ARQUEOLOGIA.- Dins del terme de Vila-rodona s'han trobat restes fossilitzades de mamut, cérvol i cavall pertanyents al paleolític inferior i amb una antiguitat d'uns 250.000 anys. També s'han trobat restes del Bronze a la Cova Gran i a d'altres indrets, així com assentaments ibèrics. En el terme s'hi localitzen almenys restes corresponents a més d'una vintena de vil·les romanes. El monument més singular és el columbari romà de Vila-rodona, un exemple d'arquitectura funerària del segle I dC. És una construcció de planta rectangular amb una única sala amb coberta en volta de canó. La seva façana mostra decoració arquitectònica de pilastres i un sòcol o podi amb arcs. En el seu interior es conserven encara alguns petits nínxols en els quals es degueren dipositar les urnes funeràries que recollien les cendres.

FESTES.- Vila-rodona celebra la seva festa major d'estiu per Sant Llorenç (el 10 d'agost) i realitza actes durant 3 dies, mentre que la festa major d'hivern s'escau per Sant Sebastià (el 20 de gener). Cal destacar també els actes lúdics i culturals que se celebren amb motiu de la fira de maquinària al novembre, sobretot la "fesolada" (degustació de fesols amb botifarra i allioli). El Casal de Vila-rodona organitza exposicions, sessions de cinema, ball, etc. Es publica la revista trimestral "Caliu", dedicada a temes d'abast local.

RESTAURANTS.-

HISTÒRIA.- Tot i els vestigis arqueològics que s'han trobat a Vila-rodona, el primer document a on surt reflexa't per primer cop és del 959 amb el nom de Villa Rotunda, quan Domènec donà a l'església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc per a bastir el castell de Freixa i el terme de Vila-rodona. Des d'aleshores va ser feu dels bisbes de Barcelona. A la guerra civil del segle XV s'arrenglerà en tot moment i d'una manera enèrgica al costat de la Generalitat i contra Joan II. El 1464 era l'únic poble del Camp fidel a les institucions del país, fins que finalment fou ocupada a l'agost del 1645. La guerra dels Segadors hi tingué una àmplia repercussió, el 1647 els francesos referen i milloraren les fortificacions del poble. En diverses ocasions foren denunciades al lloctinent  els excessos de les tropes franceses. El poble fou ocupat el 1808 pels francesos; després, el 1811, Campoverde hi instal·là el quarter general de les tropes espanyoles, i degué rebre embats importants durant la darrera carlinada, quan el 1874 amb pedres tretes de Santes Creus es construí una torre de guaita dalt el castell.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. dels Arbres, 7 - C.P. 43814 - Telèfon i Fax 977 63 80 06

  Pàgina sobre Vila-rodona de Piera Edicions (Granollers)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local