GEOGRAFIA.- Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat (nord) i Nulles (oest), a l'Alt Camp, i amb els de Renau (sud-oest), Vespella (sud-est) i Salomó (est), del Tarragonès. Es troba a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell (a l'indret conegut per l'estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme). Es comunica per un brancal de la carretera TP-2031 de Tarragona al Pont d'Armentera i per la línia del ferrocarril de Barcelona a Valls per Vilanova, que té una estació a poc més d'1 km de la vila.

POBLACIÓ.- Tenia 55 focs el 1358, 47 el 1365, 45 el 1392 i el 1407, 27 el 1413 i 1457, 29 el 1553 i 24 el 1563. L'any 1830 la població tenia 547 h, que pujaren a 1.430 h el 1887, després de superar la davallada del 1877 (1.284 h). El 1900 en tenia 1.258 i a partir d'aquell moment el retrocés fou constant: 995 h el 1940 i 807 h el 1960, any que semblà iniciar-se una revifalla que portà als 853 h el 1965, però baixà de nou (825 h el 1981). Actualment la població es manté amb una certa estabilitat; el 1991 hi havia 844 h.

ECONOMIA.- El cultiu de la vinya està per sobre de qualsevol altra conreu; els cereals han gairebé desaparegut i els garrofers, arruïnats per les glaçades del 1956, han estat abandonats en la seva major part, fins i tot els que s'han refet; a causa de la seva situació en bancals on no entra el tractor, només es continuen conreant els pocs que hi ha al pla, que no han estat substituïts pels ametllers. Aquests, junt amb els avellaners, formen els conreus més importants després de la vinya, per bé que molt per dessota. Al terme no hi ha pràcticament regadiu. Es conreen aproximadament unes 1.271 ha i les terres incultes deuen representar un 20% del total. Se sol cultivar terra pròpia amb poca parceria. L'any 1946 creà la Cooperativa Agrícola. Té importància la ramaderia, que hom creu que econòmicament supera la collita del vi; són molt importants les granges d'aviram i porcs. Hi ha petites indústries de joguines i de confecció. Es fa mercat el dijous.

TURISME.- El nucli antic conserva l'estructura que tingué la vila emmurallada, amb l'església vella en un dels extrems. Dels quatre portals que tenia només es conserva el de Sant Pere i el recinte és fàcil de seguir per les restes, l'estructura urbana i la toponímia dels carrers. L'antiga església de Santa Maria (segons la tradició hauria estat beneïda per sant Oleguer) conserva alguns elements dels segles XII-XIII, és d'estil gòtic tardà. Té un esvelt campanar. Un magnífic plafó de rajoles catalanes del segle XVII, es conserva a la rectoria, la qual també conserva elements gòtics i renaixentistes i actualment és la seu de l'ajuntament. L'actual església parroquial de Sant Pere, d'estil neoclàssic (tres naus, volta de llunetes i cúpula), fou bastida a mitjan segle XIX i beneïda el 1862, té un gran campanar de planta quadrada i torre octagonal. Té un gran interès arquitectònic el casal de la família Castellví, coneguda per Cal Cristí, mostra de l'arquitectura civil renaixentista. És interessant el Museu del Camp, fet amb la col·laboració de tot el poble, i que conté una important mostra etnogràfica de la comarca i una col·lecció de pintura religiosa dels segles XVI-XVIII. Al despoblat del Pedrós hi ha les suposades restes de l'església de Santa Quitèria. El despoblat de les Cabeces hi ha les restes de l'edifici sense coberta de la capella de la Mare de Déu del Patrocini. En diversos llocs hom ha pogut trobar restes ibèriques i romanes, com és el cas de les necròpolis del Pedrós i de les Cabeces, i també antics molins i traces de la via romana que anava de Tarragona a Vila-rodona.

FESTES.- La festa major de Vilabella s'escau el primer cap de setmana d'agost, mentre que el 17 de gener se celebra la festa major d'hivern. Altres celebracions són les del Diumenge de Rams, que es fa un viacrucis entorn les muralles del poble, i també la festa votada de Sant Roc, el darrer dissabte d'agost. Anualment tenen lloc a la vila la Festa de la Cançó i Música Tradicionals Catalanes i, tots els dissabtes d'agost, el Festival de Dansa Catalana. És molt actiu a la vila el casal parroquial, que organitza festivals de teatre, publica trimestralment la revista "Joc Vell i Voltes" (de temàtica local) i programa diverses activitats lúdiques i culturals. També hi ha l'Esbart Dansaire i una societat de Cant Coral.

RESTAURANTS.-

HISTÒRIA.- Tot i que alguns defensaven que l'origen de la població era una vil·la romana, la documentació històrica es remunta al segle XI, quan apareix com a propietat dels Castellví. Després d'haver estat propietat de Guilleuma de Montcada i Bernat de Centelles va passar a ser domini de l'arquebisbe de Tarragona, el qual la deixà en feu a Gispert de Barbarà. La participació de la vila en les guerres de Joan II i sobretot en la de Successió és força rellevant; en aquesta darrera fou notable la figura del rector de Vilabella Antoni Pons, partidari de l'arxiduc Carles. També les guerres carlines significaren èpoques històriques d'efervescència a la vila, i hi foren importants les figures de Joan Rafí i Josep Costas i Boada, ambdós fills de la població, els quals hi prengueren part.

BIOGRAFIES.- Eren fills de Vilabella: JOAN RAFÍ i VIDAL (Vilabella 1771-Tarragona 1827), el més important dels cabdills malcontents a la Catalunya meridional i que morí ajusticiat a Tarragona - JOSEP VIVES i GATELL (Vilabella 1888-Barcelona 1978), erudit sacerdot que presidí la delegació barcelonina del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics i fou autor de nombrosos treballs d'investigació.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - c/. d'Avall, 3 - C.D. 43886 - Telèfon i Fax 977 62 01 61

  Col·legi CEIP Manuel de Castellví i Feliu (Vilabella)

  Pàgina sobre Vilabella de Piera Edicions (Granollers)

  Tàrraco Paintball (esports d'aventura) - Telf. 666 630 630

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local