GEOGRAFIA | AGREGATS | MAPA | POBLACIÓ | ECONOMIA | TURISME | FESTES | CULTURA | ALLOTJAMENTS | RESTAURANTS | HISTÒRIA | ENLLAÇOS | LLIBRES

Població: 24.155 h (2006) - Superfície: 55,90 km2 - Densitat: 361,93 h/km2 - Altitud: 215 m - Agregats: Fontscaldes, Masmolets, Picamoixons, el Bosc de Valls, la Granja i els despoblats de l'Espinavesa, el Palau de Reig i Olivet - Festes majors: 24 de juny (Sant Joan) i 2 de febrer (la Candela) - Altres festes: els Tres Tombs i la Festa de la Calçotada - Fires: Santa Úrsula (21 d'octubre), Firagost i Mercat de Nadal - Mercat setmanal: dimecres i dissabte - Gentilici: vallencs

GEOGRAFIA

En gran part a l'esquerra del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà. El Francolí, al qual van a parar totes les aigües del municipi, el voreja per l'oest i el travessa per un extrem. L'extrem nord-occidental del terme és accidentat per la serra de Miramar, però la major part s'estén per la plana. La serralada (constituïda per les restes d'un anticlinal) és formada per materials triàsics al cim i carbonífers al vessant de la muntanya. A la plana predominen els conglomerats del miocè. Els materials de l'oest del Francolí són del quaternari. Als terrenys miocènics, l'erosió ha excavat barrancades; cal esmentar els torrents de la Xamora i del Catllar, els quals, havent assolit les capes aqüíferes que amaren el subsòl i convertits en rierols, encerclen la ciutat de Valls abans de confluir.

AGREGATS

El municipi comprèn el santuari de la Granja i nombroses masies, convertides sovint en cases de segona residència. el Bosc de Valls Veïnat de cases d'estiueig, al vessant meridional del coll de Lilla. l'Espinavessa Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí. El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls. Fontscaldes Poble (139 h agl i 13 diss (1970); 403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L'església parroquial és dedicada a sant Simó. El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus. Prop seu ha estat excavat per l'Institut d'Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels segles III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot). Masmolets Poble (28 h (1970), situat uns 4 km al nord de la ciutat de Valls, a la dreta de la carretera a Lleida; depèn eclesiàsticament de Fontscaldes. És esmentat ja el segle XII. Olivet Despoblat, prop del pont de Goi. el Palau de Reig Despoblat. Picamoixons Poble (655 h agl i 67 diss (1970), a l'extrem occidental del terme, a l'esquerra del Francolí, aigua avall de la Riba, a la sortida del congost de la Roixel.la. A l'estació de Picamoixons hi ha l'encreuament de les línies de ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona i de Barcelona a Lleida per Vilanova. L'església parroquial, del començament del segle XX, és dedicada a sant Salvador. El nom de Picamoixons apareix el 1206 i correspon a la població sorgida a la partida de Rocabruna, del terme del castell de Valls, amb carta de població del 1171, adjudicada a Pere de Vilagrassa.

POBLACIÓ

En els fogatges del 1376 i del 1553, amb 619 i 665 focs, respectiva- ment, era la segona població del Camp de Tarragona. En el cens del 1857 hi havia 13.588 h, que disminuïren fins a assolir el mínim (10.698 h) el 1920. Després d'algunes oscil·lacions, s'ha iniciat una represa, particularment intensa els darrers quinze anys (el 1975 hi havia 16.710 h). Les variacions demogràfiques van unides als alts i baixos de la indústria local.

ECONOMIA

A les terres de secà han estat conreats tradicionalment vinya, oliveres i cereals. Hi ha notícia d'avellaners, ametllers i garrofers des del 1460. Ara, després d'uns quants anys d'un gran predomini vitícola, els avellaners han recuperat el lloc que havien assolit abans de la guerra civil de 1936-39, i els ametllers s'han estès molt, de manera que les 925 ha que hi ha de vinya són seguides de prop per les 862 ha d'avellaners i les 835 ha d'ametllers. Les oliveres n'ocupen 406 ha, mentre que els garrofers (140 ha) són en retrocés, després de les gelades del 1956. Són de regadiu totes les terres de l'oest del Francolí, les que voregen els torrents i aquelles on hi ha alguna mina o pou. Als torrents se succeeixen les rescloses, que desvien l'aigua naixent del seu llit cap a sèquies. Unes i altres provenen de l'edat mitjana (algunes són enregistrades ja els segles XIII i XIV). Fins al començament del segle XX al regadiu tingué importància el cànem. El substituí l'avellaner, que hi predominà fins a la gran crisi de la postguerra i que, ja recuperat, ara ocupa 775 ha. Avui hi resten pocs pagesos, sobretot joves, car la majoria s'han passat a la indústria. Aquesta absència ha estat pal·liada amb una intensa mecanització del camp i una doble dedicació per part dels nous treballadors industrials, que, a deshora, conreen la terra. Hi ha una cooperativa agrícola. La propietat és molt repartida. És important la cria d'aviram (300.000 caps en 22 granges) i de porcs (2.500 d'engreix i 1.000 de reproductors, en 21 granges). La indústria vallenca té els antecedents en una important activitat menestral medieval. Hi ha notícia de teixits fets a Valls des del segle XIII, i de blanqueries i tintoreries des del XIV. El segle XIX perduraven totes les indústries esmentades, i adquiriren importància les del cànem (cordes i espardenyes) i del calçat. D'agrícoles, hi havia les d'aiguardent, oli i farina. Però durant aquella centúria la indústria s'anquilosà, i era en decadència a la primera meitat del segle XX. En restaren només algunes de teixits i blanqueria. En canvi, s'inicià la metal·lúrgica, ara la més important de totes (dóna feina a uns 2.500 obrers); materials per a instal·lacions elèctriques, objectes d'acer inoxidable, electrodomèstics, portes automàtiques, maquinària agrícola, etc. L'empresa més important té 1.100 treballadors. També hi ha indústria de la fusta i de ceràmica i foneries, i la química és incipient. És important la indústria de la construcció, i van de baixa l'alimentària, de blanqueria i tèxtil, bé que, d'aquestes, encara en resten algunes de filats, teixits, gènere de punt i confecció. Els darrers vint-i-cinc anys han plegat moltes indústries petites: de farina, pasta de sopa, alcohol, fruita seca, molins d'oli, gèneres de punt, blanquers, etc. En compensació, n'han estat instal·lades d'altres de més grans, de manera que el balanç és ben positiu. Des del 1964 hi ha un polígon industrial, on actualment s'han establert 43 indústries mitjanes i petites. Al terme s'exploten marbre i pedra per a la construcció.

TURISME

Conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. És voltada de ravals, que corresponen a les antigues muralles, construïdes a la fi del segle XIV. Més enfora es conserven els convents de Sant Francesc (avui hospital), dels caputxins (actual Casa de Caritat) i del Carme. Hi ha un institut d'ensenyament secundari (Narcís Oller) i una escola oficial de mestria industrial, i el 1918 hi fou inaugurada una de les primeres Biblioteques Populars de Catalunya. Durant els darrers vint anys, al ritme de la creixent industrialització i de l'augment demogràfic, han estat urbanitzats espais buits i han aparegut noves barriades. La principal celebració comercial és el Firagost (primer dimecres d'agost). Valls té una Cambra de Comerç i d'Indústria. Entre els costums més arrelats cal esmentar la tradició castellera dels Xiquets de Valls i, en gastronomia, la calçotada. L'església arxiprestal de Sant Joan és gòtica, començada el 1570, amb façana renaixentista i campanar neogòtic. Era del segle XVII el retaule de l'altar major, del qual només es conserva la part baixa. En capelles laterals hi ha pintures del vallenc Jaume Ponç i Montravà (segle XVIII). En un cambril neoclàssic és venerada la Mare de Déu de la Candela, en honor de la qual se celebren, cada deu anys, unes festes votives (festes de la Candela). També és molt venerada la Mare de Déu del Lledó al seu santuari. Cal destacar la capella del Roser pels dos conjunts que té de rajoles vidrades, del segle XVII; són dedicades a la batalla de Lepant, i són una de les obres més importants de la ceràmica catalana de l'època, dins l'estil de Llorenç Passoles. Es conserven a Valls diverses obres del taller dels Bonifaç. Vora la ciutat, al Vilar Gros, han estat trobades restes de procedència ibèrica, i a Fontscaldes un important forn ibèric. E, santuari de la ciutat de Valls, on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins. Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins. Actualment és parròquia.

FESTES

El mercat setmanal es celebra els dimecres i els dissabtes. A més de les festes majors de Valls es celebren: la festa dels Tres Tombs, el diumenge anterior al 17 de gener (Sant Antoni); la festa de la Calçotada, l'últim diumenge de gener; el Firagost, la festa major del Camp Català, el primer dimarts i dimecres d'agost; i el Ficap, la fira de capons i aus el dissabte anterior a Nadal. En aquesta fira s'ofereixen aus de corral, capons, faisans i perdius, entre altres aus. La festa major de Sant Joan dóna inici a la temporada castellera, mentre que les festes i fires de Santa Úrsula són el tret final de dita temporada. La Candela: Festes solemnes de caràcter religiós i popular, que hom celebra a la ciutat de Valls cada deu anys, des del 1791 (que fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d'una pesta), en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911). els Castells.- Què es pot dir dels castells que ja no s'hagi dit, Valls n'és el bressol i el punt de referència per a totes les colles del país. Les colles castelleres vallenques, que articulen el principal element del món popular a Valls, són la Colla Vella dels Xiquets de Valls (reorganitzada el 1947)  i la Colla Joves dels Xiquets de Valls (1971), ambdues formacions són hereves de colles documentades en el segle XIX, amb una gran tradició i "colles de nou". la Calçotada.- Pel que fa als calçots, aquests són una altra aportació vallenca, en aquest cas a la gastronomia catalana. Cada any hi ha tot un seguit de gent que espera l'arribada de la temporada del calçot, no només per a degustar-los, sinó per participar de l'esperit de les celebracions que al seu voltant s'hi desenvolupen.

CULTURA

A Valls s'editen: El Pati, un setmanari intercomarcal; Cultura, una revista mensual; El Vallenc, setmanari comarcal; Les Gralles i El Pregoner, revistes gratuïtes. A més de diverses publicacions editades per l'Institut d'Estudis Vallencs com els Quaderns de Vilaniu i d'altres sobre la ciutat de Valls. L'any 1990 es va inaugurar el Centre Meteorològic de l'Alt Camp per iniciar una xarxa de vint-i-tres estacions termopluviomètriques en els municipis que formen l'Alt Camp, el centre rep nombroses visites escolars amb les quals els alumnes poden conèixer el món de la meteorologia.

ALLOTJAMENTS

FÈLIX HOTEL - Ctra. de Tarragona, km. 17 - Telf. 977 60 00 14

HOTEL CLASS VALLS - Pg. President Tarradellas - Telf. 977 60 80 90

RESTAURANTS

3 PORTES - Muralla del Castell, 1 - Telf. 977 60 10 17 - ARTIK - c/. Vallvera, 19 - Telf. 977 60 58 04 - CAL GANXÓ - c/. Església, 13 (Masmolets) - Telf. 977 60 02 25 - CASA FÈLIX - Ctra. de Tarragona, km. 17 - Telf. 977 60 00 14 - CROISSANTERIE L'AVENIR - c/. Avenir, 29 - Telf. 977 60 57 84 - EL CU-CUT - c/. Carme, 19 - Telf. 977 61 47 08 - EL GANSO CELESTIAL (Xinès)- Av. del Fornàs, 13 - Telf. 977 61 39 76 - EL PÍCARO - c/. Ignasi Sarró, 1 - Telf. 977 60 32 00 - EL POLÍGON - c/. Artesans (Pol.Ind.) - Telf. 977 60 24 63 - EL TAST - c/. Eladi Homs, s/n. - Telf. 977 60 80 90 - EL TRISPOLET - Muralla de Sant Antoni, 20 - Telf. 977 61 48 69 - GOURMET - Ctra. Montblanc (davant Creu Roja) - Telf. 977 60 61 58 - KÖNIG - Av. Vallvera, 11 - Telf. 977 60 62 48 - KÖNIG 2 - Plaça Sant Francesc, 59 - Telf. 977 61 20 89 - L'HORITZÓ - Ctra. de Puigpelat, km. 1 - Telf. 977 60 37 00 - LA BONA TECA - c/. Artesans (Pol.Ind.) - Telf. 977 60 52 91 - LA CAFETERIA - c/. Jaume Huguet, 7 - Telf. 977 61 21 13 - LA PICCOLINA - Pl. President Companys (el Fornàs) - Telf. 977 60 43 05 - LES ESPELMES - Ctra. Montblanc, km. 28 - Telf. 977 60 10 42 - LES TORRADES - c/. Colom, 27 - Telf. 977 60 44 07 - LOS CAZADORES - c/. Mossèn Martí, 7 - Telf. 977 60 24 69 - MASIA BOU - Ctra. de Lleida, km. 21'5 - Telf. 977 60 04 27 - MASIA DE FONTSCALDES - c/. de la Font, 7 - Telf. 977 61 28 36 - NIN - Pl. President Companys, 4 (el Fornàs) - Telf. 977 61 41 46 - SIDNEY - c/. Abat Llort, 11 - Telf. 977 60 15 61

HISTÒRIA

El terme de Valls és ja esmentat el segle XI, però la història documentada dels seus arxius comença el segle XII, en ésser fundats els poblats d'Espinavessa (avui desaparegut) i de Rocabruna (ara Picamoixons). Valls cresqué de primer al voltant de l'església, i després en direcció al castell, construït per l'arquebisbe Oleguer el 1130. El domini senyorial de la vila estigué dividit entre el rei i l'arquebisbe de Tarragona. El lloc formà sempre part de la comuna del Camp de Tarragona. El 1210 Pere I havia concedit de celebrar-hi mercat el dimecres. El 1331 Alfons III concedia de fer fira per l'Exaltació de la Santa Creu, i el 1362 Pere III en permetia una altra. També Pere III, el 1371, cedí els seus drets sobre la vila a la reina de Xipre, Elionor d'Aragó, que hi residí, en un ambient de continu malestar, fins que el 1394, a causa d'uns fets violents, se n'anà definitivament. El 1391 Joan I vengué els seus drets a l'arquebisbe, que així restà senyor únic. El 1464 Joan II prengué la vila com a centre d'operacions en la lluita contra la generalitat. En la Guerra dels Segadors fou quarter general del francès La Mothe en el primer setge de Tarragona, i en la de Successió fou partidària del rei-arxiduc Carles III, que hi entrà el 1706 (en premi a la seva lleialtat, el 1709 li concedí el títol de ciutat imperial). El 1719, assetjada pel guerriller Pere Joan Barceló, el Carrasclet, fou defensada per Pere Anton Veciana al capdavant d'una esquadra de mossos, origen dels Mossos d'Esquadra, de les quals ell i els seus descendents foren comandants. El 1809, durant la Guerra contra Napoleó, Valls fou saquejada per les tropes franceses, que tot seguit guanyaren la batalla del pont de Goi. El 1814 s'hi albergaren Ferran VII i el seu germà Carles, de pas cap a València. Valls s'hagué de defensar contra els carlins en totes tres guerres al llarg del segle XIX. El 1883 li fou atorgat el títol de ciutat. Els Mossos d'Esquadra sorgiren a Valls en el segle XVIII, per tal de perseguir bandolers i antiborbons. Foren l'antecedent de la policia catalana.

ENLLAÇOS

  Ajuntament - pl. del Blat, 1 - C.P. 43800 - Telèfon 977 63 60 10   Interessant bloc sobre el Patrimoni vallenc   Coral Terpsicore (Valls)   Unió de Botiguers de Valls   Zoo de l'Alt Camp   Pàgina sobre Valls de Piera Edicions (Granollers)   Col·legi CEIP Baltasar Segú (Valls)   Col·legi CEIP Eladi Homs (Valls)   Col·legi CEIP Enxaneta (Valls)   Col·legi CEIP Eugeni d'Ors (Valls)   Col·legi CEIP Mare de Déu de la Candela (Valls)   Col·legi CEIP Rocabruna (Picamoixons)   Imatge aèrea del nucli urbà de Valls   Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya   Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local

LLIBRES

  L’Institut Narcís Oller (Valls. 1952-2002) - Coordinadora: Ester Comas - Pàgines: 216 - ISBN: 84-96035-04-2 - Cossetània Edicions - Col·lecció: El Bagul, núm. 3

  75 anys d’història de l’AAEET (Associació d’Alumnes i Ex-alumnes de l’Escola del Treball) - (1927-2002) Valls - Autor: Francesc Murillo Galimany - Pàgines: 336 - ISBN: 84-96035-08-5   Cossetània Edicions

  60 anys de l’Exposició de Nadal (Valls, 1934-2002) - Pàgines: 112 - ISBN: 84-96035-16-6