GEOGRAFIA | POBLACIÓ | MAPA | ECONOMIA | TURISME | FESTES | RESTAURANTS | HISTÒRIA | ENLLAÇOS

Població: 1.292 h (2001) - Superfície: 16,72 km2 - Densitat: 77,27 h/km2 - Altitud: 161 m - Agregat: urbanització de Vallmoll Paradís - Festes majors: 15 d'agost (Santa Maria) i 20 de gener (Sant Sebastià) - Gentilici: vallmollencs

GEOGRAFIA

Limita amb els municipis del Rourell i la Masó (oest, separats pel Francolí), Valls (oest i nord), Puigpelat i Nulles (est), els Garidells (sud), dins l'Alt Camp, i amb el de la Secuita (sud), al Tarragonès. Es troba al sector meridional del terme, al límit amb el Tarragonès, estès a l'esquerra del Francolí (frontera occidental del terme), vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s'encaixa en el sòl fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol. Travessa el terme la carretera nacional C-37 de Valls a Tarragona, de la qual surt un brancal (T-751) vers la Masó i el Rourell.

POBLACIÓ

Vallmoll patí el 1523 una epidèmia de pesta, i llavors tenia 106 focs; 85 focs el 1563. Durant la primera meitat del segle XIX la població mantingué un ritme demogràfic creixent: 725 h el 1830; 827 h el 1842. A partir del 1860 comença a decaure (el 1885 patí una epidèmia de còlera) i el 1900 tenia 1.421 h. Al llarg del segle XX s'ha confirmat plenament el descens demogràfic. Tenia 907 h el 1940 i 900 h el 1981. Els darrers anys, s'ha convertit, amb la creació de noves urbanitzacions, en un lloc on la gent de Valls o Reus pot anar a viure sense haver-se d'allunyar de la ciutat. Això ha fet que el 1991 Vallmoll arribés als 1.034 h i que les perspectives de creixement siguin força optimistes per al municipi.

ECONOMIA

Predominen les terres de secà; les bones condicions del terreny fan que es conreï prop del 80% del terme. La vinya ha perdut una part de la seva importància anterior en favor de l'avellaner, que està esdevenint el principal conreu del municipi. També ha prosperat molt l'ametller. De cereals quasi no en queden i els garrofers han perdut molt terreny des de les gelades de l'any 1956. El regadiu ocupa, aproximadament, el 10% del terme i podem trobar-hi els mateixos conreus que al secà. Degut al caràcter pla del territori les terres ermes escassegen i hi predomina la garriga. La ramaderia ha adquirit una certa importància al municipi, principalment l'aviram i el bestiar porcí. A nivell industrial, la fabricació i venda de mobles és l'especialització de la vila. Però donada la proximitat de centres industrials com Valls, Tarragona o Constantí, la població activa local tendeix a desplaçar-s'hi.

TURISME

Presideix l'agrupament més antic de cases de la vila de Vallmoll la gran mola del castell, de planta quadrada i flanquejat per grans torres també de planta quadrada o rectangular, el qual es troba en un estat molt precari de conservació. En un altre extrem del recinte fortificat s'alça l'església parroquial de Santa Maria, bastida en 1772-76 sota la direcció de l'arquitecte tarragoní Joan Antoni Rovira i el mestre de cases Salvador Guinovard; és un característic edifici barroc neoclassicitzant, de tres naus i campanar de planta quadrada. De l'església anterior prové un important retaule de Jaume Huguet, fet en 1447-50, i que actualment es troba repartit en diversos museus nacionals i internacionals. L'ermita del Roser és als afores del poble i fou construïda el 1566 pel mestre de cases Guillem Godó (o Codó) i conserva un retaule del mestre Blas (1580), és d'una sola nau, amb arcs apuntats; l'any 1925 l'arquitecte Jujol hi dirigí una notable restauració. Altres edificis significatius són Can Vallvé (segle XVI), les voltes del Roser o de Sant Llorenç, així com diverses residències i vil·les, com el Mas Cosidor, documentat al començament del segle XVII.

FESTES

Vallmoll celebra la festa major el 15 d'agost, mentre que la festa major d'hivern es celebra el diumenge més proper al 20 de gener. Es destaca, també, la festa de Sant Isidre, que inclou una processó amb oferiment de fruites i s'escau pel diumenge més pròxim al 15 de maig. Hi ha diverses entitats culturals i esportives entre les quals destaquen el Centre d'Esplai Vallmollenc i la comissió de festes del poble. Hom disposa a la vila d'una sala d'exposicions de propietat municipal on se celebren principalment mostres de pintura.

RESTAURANTS

ANTIGA BENZINERA, L' - Ctra. de Tarragona, km. 16,5 - Telf. 977 60 51 47

EL PILAR D'EN JOAN - c/. Muralla, 5 - Telf. 977 63 70 72

L'HORTA NOVELLA - Ctra. Tarragona - Telf. 977 63 71 85

HISTÒRIA

Històricament Vallmoll pot remuntar els seus orígens a l'època romana de la qual s'han localitzat evidències arqueològiques de població, però documentalment és a finals del segle X quan apareix el topònim "valle molle". La repoblació consolidà la posició estratègica del lloc, i el 1070 es documenta una venda realitzada per Rodolf Oleguer i Estefania. En el segle XII el domina del lloc passà al llinatge dels Castellvell i el 1176 passà als templers i més tard als hospitalers. Això no sense plets amb l'arquebisbe, el qual gaudí del delme de la població. Els Montcada, s'ensenyoriren a inicis del segle XIII del castell i diversos drets, que en el segle XV passen als Bruguer, sota el títol de baró de Vallmoll. La baronia passà més tard a mans de famílies com els Montpalau, els Pacs, els Boixadors i els Dameto. Diverses vicissituds històriques han afectat el terme de Vallmoll, com per exemple la guerra dels Segadors, la de Successió i diversos episodis de les guerres carlines.

ENLLAÇOS

  Ajuntament - pl. Major, 3 - C.P. 43144 - Telèfon 977 63 70 87

  Col·legi CEIP Mare de Déu del Roser (Vallmoll)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local