GEOGRAFIA
| POBLACIÓ
| MAPA
| ECONOMIA
| TURISME
| FESTES
| RESTAURANTS
| HISTÒRIA
| ENLLAÇOS
Població:
1.292 h (2001) -
Superfície: 16,72 km2
- Densitat: 77,27 h/km2
- Altitud: 161 m -
Agregat: urbanització de Vallmoll Paradís
- Festes majors: 15 d'agost (Santa
Maria) i 20 de gener (Sant Sebastià)
- Gentilici: vallmollencs
Limita amb els municipis del Rourell i la
Masó (oest, separats pel Francolí), Valls (oest i
nord), Puigpelat i Nulles
(est), els Garidells (sud), dins l'Alt Camp, i amb
el de la Secuita (sud), al Tarragonès. Es troba al sector meridional del terme,
al límit amb el Tarragonès, estès a l'esquerra del Francolí (frontera
occidental del terme), vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o
de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s'encaixa en el sòl
fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol. Travessa el terme
la carretera nacional C-37 de Valls a Tarragona, de la qual surt un brancal
(T-751) vers la Masó i el Rourell.
Vallmoll patí el 1523 una epidèmia de pesta, i llavors tenia 106 focs;
85 focs el 1563. Durant la primera meitat del segle XIX la població mantingué
un ritme demogràfic creixent: 725 h el 1830; 827 h el 1842. A partir del 1860
comença a decaure (el 1885 patí una epidèmia de còlera) i el 1900 tenia
1.421 h. Al llarg del segle XX s'ha confirmat plenament el descens demogràfic.
Tenia 907 h el 1940 i 900 h el 1981. Els darrers anys, s'ha convertit, amb la
creació de noves urbanitzacions, en un lloc on la gent de Valls o Reus pot anar
a viure sense haver-se d'allunyar de la ciutat. Això ha fet que el 1991
Vallmoll arribés als 1.034 h i que les perspectives de creixement siguin força
optimistes per al municipi.
Predominen
les terres de secà; les bones condicions del terreny fan que es conreï prop
del 80% del terme. La vinya ha perdut una part de la seva importància anterior
en favor de l'avellaner, que està esdevenint el principal conreu del municipi.
També ha prosperat molt l'ametller. De cereals quasi no en queden i els
garrofers han perdut molt terreny des de les gelades de l'any 1956. El regadiu
ocupa, aproximadament, el 10% del terme i podem trobar-hi els mateixos conreus
que al secà. Degut al caràcter pla del territori les terres ermes escassegen i
hi predomina la garriga. La ramaderia ha adquirit una certa importància al
municipi, principalment l'aviram i el bestiar porcí. A nivell industrial, la
fabricació i venda de mobles és l'especialització de la vila. Però donada la
proximitat de centres industrials com Valls, Tarragona o Constantí, la
població activa local tendeix a desplaçar-s'hi.
Presideix l'agrupament més antic de cases de la vila de Vallmoll la gran
mola del castell, de planta quadrada i flanquejat per grans torres també de
planta quadrada o rectangular, el qual es troba en un estat molt precari de
conservació. En un altre extrem del recinte fortificat s'alça l'església
parroquia
l de Santa Maria, bastida en 1772-76 sota la direcció de l'arquitecte
tarragoní Joan Antoni Rovira i el mestre de cases Salvador Guinovard; és un
característic edifici barroc neoclassicitzant, de tres naus i campanar de
planta quadrada. De l'església anterior prové un important retaule de Jaume
Huguet, fet en 1447-50, i que actualment es troba repartit en diversos museus
nacionals i internacionals. L'ermita del Roser és als afores del poble i fou
construïda el 1566 pel mestre de cases Guillem Godó (o Codó) i conserva un
retaule del mestre Blas (1580), és d'una sola nau, amb arcs apuntats; l'any
1925 l'arquitecte Jujol hi dirigí una notable restauració. Altres edificis
significatius són Can Vallvé (segle XVI), les voltes del Roser o de Sant
Llorenç, així com diverses residències i vil·les, com el Mas Cosidor,
documentat al començament del segle XVII.
Vallmoll celebra la
festa major el 15 d'agost, mentre que la festa major d'hivern es celebra el
diumenge més proper al 20 de gener. Es destaca, també, la festa de Sant
Isidre, que inclou una processó amb oferiment de fruites i s'escau pel diumenge
més pròxim al 15 de maig. Hi ha diverses entitats culturals i esportives entre
les quals destaquen el Centre d'Esplai Vallmollenc i la comissió de festes del
poble. Hom disposa a la vila d'una sala d'exposicions de propietat municipal on
se celebren principalment mostres de pintura.
RESTAURANTS
ANTIGA BENZINERA, L' - Ctra. de Tarragona, km. 16,5 - Telf. 977 60 51 47
EL
PILAR D'EN JOAN - c/. Muralla, 5 - Telf. 977 63 70 72
L'HORTA
NOVELLA - Ctra. Tarragona - Telf. 977 63 71 85
Històricament Vallmoll pot remuntar els seus orígens
a l'època romana
de la qual s'han localitzat evidències arqueològiques de població, però
documentalment és a finals del segle X quan apareix el topònim "valle
molle". La repoblació consolidà la posició estratègica del lloc, i el
1070 es documenta una venda realitzada per Rodolf Oleguer i Estefania. En el
segle XII el domina del lloc passà al llinatge dels Castellvell i el 1176
passà als templers i més tard als hospitalers. Això no sense plets amb
l'arquebisbe, el qual gaudí del delme de la població. Els Montcada,
s'ensenyoriren a inicis del segle XIII del castell i diversos drets, que en el
segle XV passen als Bruguer, sota el títol de baró de Vallmoll. La baronia
passà més tard a mans de famílies com els Montpalau, els Pacs, els Boixadors
i els Dameto. Diverses vicissituds històriques han afectat el terme de
Vallmoll, com per exemple la guerra dels Segadors, la de Successió i diversos
episodis de les guerres carlines.
ENLLAÇOS
Ajuntament
- pl. Major, 3 - C.P. 43144 - Telèfon 977 63 70 87
Col·legi
CEIP Mare de Déu del Roser (Vallmoll)
Estadística
bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Dades
generals del Sistema d'Informació d'Administració Local
