Santes Creus

Venda de Calçots

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]          Contactar amb Alt Camp Informació    Páginas en castellano    English Pages

Posem al vostre abast la solució més pràctica i còmoda, en alumini i vidre templat, per a poder gaudir de la seva vivenda, terrassa i/o oficina. Per a més informació cliqueu AQUÍ.

Principal
Novetats
la Comarca
els Municipis
els Calçots
els Castells
els Atractius
els Restaurants
l'Allotjament
les Festes
Calaix de sastre

RESTAURANTS

RECOMANATS

Restaurant per a grans celebracions

a VALLS

Calçotades en un entorn Harley

a VALLS

Calçotades amb encant

a BELLAVISTA

Calçotades tot l'any

a FONTSCALDES

Les bones Calçotades

a PICAMOIXONS

Calçotades amb productes propis

a prop de VALLS

ALLOTJAMENTS

RECOMANATS

Comoditat i tranquil·litat en un entorn natural

Bosc de Valls

Un lloc per aprendre de la natura

a NULLES

Allotjament confortable i acollidor

a el MILÀ

ALTRES

RECOMANACIONS

Calçots i productes de l'Alt Camp

Calendari diari d'actes festius

GAUDIU-LES

Tractament natural de l'agua

A CASA SEVA

 

Primària
els Monuments
Santes Creus
els Tres Tombs
les Rutes

INFORMACIÓ TURÍSTICA

MONESTIR CISTERCENC DE SANTES CREUS

PORTAL D'ENTRADA AL MONESTIRSantes Creus neix en esperit el 1150, quan la família dels Montcada cedeix la primera ubicació del monestir a Valldaura del Vallès. La primera data, però, de possessió del lloc de Santes Creus a la vall del Gaià la trobem el 1158. Donades les dissensions jurisdiccionals entre el bisbat de Barcelona i l'arquebisbat de Tarragona,  el monestir fou víctima d'un plet que motivà que la seva adscripció fos exempta de cap diòcesi.

La façana principal de l'església, coronada per merlets, data del segle XII i presenta una portalada romànica amb un gran finestral gòtic. La planta és de creu llatina, queda tancada per darrera de l'altar i retaule major, de Josep Tremulles (segle XVII), amb una gran rosassa. Té a més tres robustes naus i cinc capelles abacials, ben a prop de l'altar major s'hi localitzen les tombes de Pere II el Gran (segle XIII) d'una banda, i de Jaume II i Blanca d'Anjou (segle XV). El cenobiinici pàgina convertit en panteó reial pel primer d'aquests reis va ser fortificat durant els segles XIV i XV. El monestir conserva dos claustres, el de l'entrada turística que és gòtic i va reemplaçar-ne un d'anterior romànic, del qual només en restà el templet del lavatori.

El manà construir Jaume II el 1313. El trobem decorat amb capitells com els de Reinard de Fonoll (1331), que li confereixen una gran riquesa iconogràfica, que s'uneix a l'agilitat i lleugeresa de les traceries, avançades cronològicament al gòtic flamíger, que més tard es difondria arreu. Al voltant del claustre major hi trobem dependències com el gran dormitori, que acull concerts de música als mesos d'estiu. L'aula capitular romànica amb quatre columnes centrals conté les tombes en relleu d'abats del monestir. També en aquest claustre hi ha tombes de diverses famílies nobles catalanes, amb elements heràldics i diverses pintures com una de l'Anunciació (segle XIV).

VISTA DEL MONESTIREl claustre posterior, molt més sobri, s'estructura de forma rectangular i segons la veu popular havia estat transportat a aquest indret, i reconstruït durant el segle XVII, procedent de l'extingit monestir de Bonrepòs de Montsant. En aquest segon claustre, hi trobem dependències com la cuina, el refectori del segle XVII, i el Palau Reial, manat construït per Pere el Gran el 1280, que, tot i que patí una destrucció el 1325 per un aiguat, fou reconstruït i ampliat aquell mateix segle. D'aquest palau són remarcables l'enteixinat amb policromia, l'escala amb la columna de profir i el pou central. Al costat d'aquest segon claustre es troba l'antiga capella romànica de la Trinitat de volta de canó, que constituí la primera església del monestir. També són part important del conjunt del monestir el celler i l'escriptori que es sosté en dues columnes en forma de palmera. Dins del monestir són remarcables també el cimbori gòtic coronat per una llanterna barroca, i la torre de les Hores (segle XVI).inici pàgina

ANAR A LA WEB DE LA RUTA DEL CISTEREl monestir va ser abandonat el 1835, tot i que ja el 1820 hi va haver la primera de les desamortitzacions, i restà abandonat i en procés de destrucció durant molt de temps. El 1921 va ser declarat monument nacional i d'ençà del 1931 quedà constituït un Patronat que s'ocupa de la seva restauració. En el terme d'Aiguamúrcia existeixen diversos monuments aïllats, motivats per la presència de Santes Creus. El pont de pedra del segle XV, manat construir per l'abat Valls, salva el curs del riu des de la carretera de Tarragona al Pont d'Armentera. Al seu costat, una creu de terme amb elements del segle XIV, però reconstruïda el 1948. Al carrer central es troba l'antic celler cooperatiu. No podem oblidar, però, l'Arbreda, conjunt únic de bosc de ribera a Catalunya, que té la protecció del PEIN. Al costat de la porta de l'Assumpta o porta reial (del segle XVIII) es troba la capella de Santa Llúcia (segle XVIII), i dins ja del recinte, la gran plaça de Sant Bernat Calvó, amb la font central presidida per la imatge del sant (segle XVIII). Els edificis de la plaça conserven esgrafiats i allotjaven antigament serveis auxiliars del monestir.

INFORMACIÓ TURÍSTICA

 Telèfons d'informació i Horaris de visites turístiques:

http://www.larutadelcister.info/santes-creusinici pàgina

Una selecció dels millors productes de l'Alt Camp

Venda de Calçots i

tot per a la Calçotada

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]

Contactar amb Alt Camp Informació

©1998-2014   Associació Sense Límits - Muralla Sant Antoni, 101 - 43800 VALLS (Alt Camp)

Castellano     English

Sense Límits & Internet: Directori Alt Camp - Assoc. Sense Límits - Masia Virtual - Dades Països Catalans

BIBLIOGRAFIA: Gran Enciclopèdia Catalana, Història de Catalunya, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Tarragona Poble a Poble, Salvat Català, Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Universal Catalana, Catalunya Poble a Poble..., també publicacions, tríptics, pàgines web, etc. d'entitats públiques... així com fonts documentals d'arxius públics i particulars.