GEOGRAFIA
| MAPA
| POBLACIÓ
| ECONOMIA
| TURISME
| FESTES
| HISTÒRIA
| ENLLAÇOS
Població:
256 h (2001) -
Superfície: 2,21 km2
- Densitat: 115,84 h/km2
- Altitud: 114 m -
Festes majors: 29 de juny (Sant
Pere) - Gentilici: rourellencs
El terme municipal del Rourell és el més petit de la comarca i es troba
al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la
dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la
confluència d'aquest riu amb el riu de la Glorieta, frontera sud-occidental.
Limita amb els termes d'Alcover i la
Masó (nord), Vallmoll (est), Vilallonga del Camp
(oest i sud), el Morell (sud) i els Garidells
(sud-est). La principal via de comunicació és la carretera T-722 de Tarragona
a la de Valls-Alcover (per Vilallonga).
El
Rourell tenia 7 focs el 1339, 8 focs el 1392 i el 1553, 6 focs el 1563. Al
llarg del segle XIX hi havia 155 h el 1830, 487 h el 1877 i 489 h el 1900. El
1920 assolí el màxim demogràfic, i des d'aleshores ha anat baixant: 500 h el
1940, 296 h el 1981 i 242 h el 1991.
La
seva superfície és conreada gairebé íntegrament (125 ha),
amb un gran
predomini de les terres regades sobre les secanes, degut a la proximitat del
Francolí i a una bassa construïda pel servei de 
regants del Sindicat de
l'Aigua del Rourell. L'avellaner té el domini absolut al regadiu. Als secans,
predomina el garrofer i també hi ha petites extensions de vinya i oliveres.
Gairebé no hi ha terres incultes. La meitat són conreades pels seus
propietaris i l'altra és en règim de parceria o en arrendament. La ramaderia
no és excessivament representativa, hi ha aviram i bestiar porcí. La
proximitat de la refineria ha suposat la creació d'activitat econòmica de
manera directa o indirecta al poble.
L'edifici més important és el casal dels marquesos de Vallgornera, dit el
Castell, edifici senyorial de planta quadrada, aïllat, amb finestres coronelles
gòtiques i portal adovellat, en bon estat. L'església parroquial de Sant Pere
es troba en una plaça a la qual convergeixen diversos carrers, l'edifici fou
construït al segle XVII sobre una d'anterior, edifici d'una nau amb capelles
laterals, volta de llunetes i façana austera flanquejada pel campanar de planta
quadrada i torre vuitavada. També hi ha un indret d'especial interès, el bosc
de la Marquesa, un pinar que conserva la típica vegetació i fauna del
Mediterrani.
La
festa major s'escau el cap de setmana abans del 29 de juny, festivitat de Sant
Pere. També se celebra cada deu anys, pel mes d'octubre, la festa del Sagrat
Cor, amb motiu de la qual els carrers s'engalanen amb elements vegetals.
Entre els anys 1150 i 1158,
el lloc, que pertanyia en part al terme del Codony, fou donat per Ramon
Berenguer IV i l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort a Berenguer de Molnells.
Aquest cedí el lloc als templers (1162) i així es formà la comanda del
Rourell que depenia de la de Barberà. Entre el 1197 i el 1204 va ser una
preceptoria de frares i fraresses, fet inusitat en la història del Temple.
Després va passar a dependre de l'arquebisbe de Tarragona. Foren propietaris de
gran part del terme els Plegamans i els Baldrich, marquesos de Vallgornera,
aquests últims construïren el casal que encara es conserva al poble.
ENLLAÇOS
Ajuntament
- Av. Catalunya, 51 - C.P. 43142 - Telèfon i Fax 977 84 05 02
Estadística
bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Dades
generals del Sistema d'Informació d'Administració Local
