GEOGRAFIA.- Limita amb els termes de Vila-rodona (nord-oest) i Montferri (oest i sud) de l'Alt Camp; Masllorenç (sud); i amb els del Montmell (nord-est) i la Bisbal del Penedès (est) del Baix Penedès. Es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l'esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell. Travessa el terme la carretera C-51 de Valls al Vendrell, seguida, paral·lelament, pel nord, per l'autopista A-2 de Barcelona a Lleida.

POBLACIÓ.- Tot i l'absència de dades demogràfiques, les pestes del segle XIV degueren incidir en el poble, ja que la tradició afirma que fou aleshores quan es votà la festa de Sant Sebastià. El 1553 tenia 15 focs, el 1708 tenia 98 h. Al llarg del segle XIX el poble conegué un notable creixement demogràfic: 299 h el 1830, 682 h el 1857, 776 h el 1877 i 912 h, el nombre més elevat, el 1900. Amb el canvi de segle la demografia inicià una caiguda que sembla irreversible: 634 h el 1940, 385 h el 1981 i a partir dels anys noranta la tendència començà a canviar: 370 h el 1991.

ECONOMIA.- L'agricultura és totalment de secà, essent la vinya el principal conreu, per bé que també hi ha moltes oliveres. Han desaparegut pràcticament els cereals i els garrofers. En canvi, l'ametller s'ha estès molt. En total hi ha 554 ha conreades (64% del total del terme municipal), a les terres incultes hi ha boscos de pins i garriga. Molts petits propietaris conreen la pròpia terra, però també hi ha parceria. La ramaderia ha patit una important regressió del bestiar cabrum i oví i amb menys importància el porcí, actualment hi ha bestiar boví i aviram. Pel que fa a la indústria, hi ha una fàbrica de mobiliari urbà.

TURISME.- L'església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques, construïda al tercer quart del segle XVIII i el campanar és de planta quadrada i acabat en una torre octagonal. Un dels edificis més interessants és la part que resta de l'antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per merlets i amb porta adovellada. Es conserva una bona part de l'estructura externa i s'han consolidat les principals parets de l'edifici, té la declaració de Bé d'Interès Cultural (1985). El celler Cooperatiu (1932) és d'estil noucentista. Amb el nom de  Can Pedrós es coneguda una necròpolis romana de sepulcres de llosa. Dins el terme hi ha també les ruïnes del Castellot de Mas Mateu, era una antiga fortalesa que fou declarada Bé d'Interès Cultural el 1985.

FESTES.- Per Sant Joan Degollat se celebra la festa major d'estiu, en la qual és tradicional el pa beneït, una mena de coques fetes amb ous, farina i sucre. La festa té lloc el cap de setmana després de la festivitat (29 d'agost). La festa major d'hivern se celebra per Sant Sebastià (20 de gener).

RESTAURANTS.-

HISTÒRIA.- Sembla que el castell de Rodonyà ja existia l'any 1214, però la primera notícia és del 1310 quan el comprà l'arquebisbe de Tarragona a Bernat de Centelles. El 1409 el feu passà a mans dels senyors de Tamarit, els quals es titularen barons de Rodonyà. Del 1715 fins al 1774 la senyoria fou segrestada per Felip V. El darrer titular de la baronia fou Gaietà de Vilallonga i de Tamarit, que cap el 1868 es vengué tots els béns i el castell. El 1721 s'hi produí un fet històric, ja que s'instal·là un destacament dels mossos d'esquadra i que va ser un dels dos últims en desaparèixer.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - Casa Consistorial - C.P. 43812 - Telèfon i Fax 977 62 80 06

  Plànol dels carrers de Rodonyà (en format PDF)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local