GEOGRAFIA
| MAPA
| POBLACIÓ
| ECONOMIA
| TURISME
| FESTES
| RESTAURANTS
| HISTÒRIA
| ENLLAÇOS
Població:
443 h (2001) -
Superfície: 8,49 km2
- Densitat: 52,18 h/km2
- Altitud: 312 m -
Agregat: urbanització Pineda de Santa Cristina
- Festes majors: 29 d'agost (Sant
Joan Degollat) i 20 de gener (Sant Sebastià)
Limita amb els termes de Vila-rodona
(nord-oest) i Montferri (oest i sud) de l'Alt Camp;
Masllorenç (sud); i amb els del Montmell (nord-est) i la Bisbal del Penedès
(est) del Baix Penedès. Es troba al sector sud-oriental de la comarca, al
límit amb el Baix Penedès, al sector de l'esquerra del Gaià accidentat pels
contraforts del Montmell. Travessa el terme la carretera C-51 de Valls al
Vendrell, seguida, paral·lelament, pel nord, per l'autopista A-2 de Barcelona a
Lleida.
Tot i l'absència de dades demogràfiques, les pestes del segle XIV
degueren incidir en el poble, ja que la tradició afirma que fou aleshores quan
es votà la festa de Sant Sebastià. El 1553 tenia 15 focs, el 1708 tenia 98 h.
Al llarg del segle XIX el poble conegué un notable creixement demogràfic: 299
h el 1830, 682 h el 1857, 776 h el 1877 i 912 h, el nombre més elevat, el 1900.
Amb el canvi de segle la demografia inicià una caiguda que sembla irreversible:
634 h el 1940, 385 h el 1981 i a partir dels anys noranta la tendència
començà a canviar: 370 h el 1991.
L'agricultura
és totalment de secà, essent la vinya el principal conreu, per bé que també
hi ha moltes oliveres. Han desaparegut pràcticament els cereals i els
garrofers. En canvi, l'ametller s'ha estès molt. En total hi ha 554 ha
conreades (64% del total del terme municipal), a les terres incultes hi ha
boscos de pins i garriga. Molts petits propietaris conreen la pròpia terra,
però també hi ha parceria. La ramaderia ha patit una important regressió del
bestiar cabrum i oví i amb menys importància el porcí, actualment hi ha
bestiar boví i aviram. Pel que fa a la indústria, hi ha una fàbrica de
mobiliari urbà.
L'església parroquial de Sant Joan Baptista, de línies neoclàssiques,
construïda al tercer quart del segle XVIII i el campanar és de planta quadrada
i acabat en una torre octagonal. Un dels edificis més interessants és la part
que resta de l'antic castell de Rodonyà, gran casal quadrangular coronat per
merlets i amb porta adovellada. Es conserva una bona part de l'estructura
externa i s'han consolidat les principals parets de l'edifici, té la
declaració de Bé d'Interès Cultural (1985). El celler Cooperatiu (1932) és
d'estil noucentista. Amb el nom de Can Pedrós es coneguda una necròpolis
romana de sepulcres de llosa. Dins el terme hi ha també les ruïnes del
Castellot de Mas Mateu, era una antiga fortalesa que fou declarada Bé
d'Interès Cultural el 1985.
Per
Sant Joan Degollat se celebra la festa major d'estiu, en la qual és tradicional
el pa beneït, una mena de coques fetes amb ous, farina i sucre. La festa
té lloc el cap de setmana després de la festivitat (29 d'agost). La festa
major d'hivern se celebra per Sant Sebastià (20 de gener).
RESTAURANTS
MAS
PAGÈS - Ctra. Valls-el Vendrell, km. 79 - Telf.
977 62 80 08
SANTA
CRISTINA - Ctra. del Vendrell, km. 76 - Telf. 977
62 80 50
Sembla que el castell de Rodonyà ja existia l'any 1214, però la primera
notícia és del 1310 quan el comprà l'arquebisbe de Tarragona a Bernat de
Centelles. El 1409 el feu passà a mans dels senyors de Tamarit, els quals es
titularen barons de Rodonyà. Del 1715 fins al 1774 la senyoria fou segrestada
per Felip V. El darrer titular de la baronia fou Gaietà de Vilallonga i de
Tamarit, que cap el 1868 es vengué tots els béns i el castell. El 1721 s'hi
produí un fet històric, ja que s'instal·là un destacament dels mossos
d'esquadra i que va ser un dels dos últims en desaparèixer.
ENLLAÇOS
Ajuntament
- Casa Consistorial - C.P. 43812 - Telèfon i Fax 977 62 80 06
Plànol
dels carrers de Rodonyà (en format PDF)
Estadística
bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Dades
generals del Sistema d'Informació d'Administració Local
