la Riba

Venda de Calçots

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]          Contactar amb Alt Camp Informació    Páginas en castellano    English Pages

Posem al vostre abast la solució més pràctica i còmoda, en alumini i vidre templat, per a poder gaudir de la seva vivenda, terrassa i/o oficina. Per a més informació cliqueu AQUÍ.

Principal
Novetats
la Comarca
els Municipis
els Calçots
els Castells
els Atractius
els Restaurants
l'Allotjament
les Festes
Calaix de sastre

RESTAURANTS

RECOMANATS

Restaurant per a grans celebracions

a VALLS

Calçotades en un entorn Harley

a VALLS

Calçotades amb encant

a BELLAVISTA

Calçotades tot l'any

a FONTSCALDES

Les bones Calçotades

a PICAMOIXONS

Calçotades amb productes propis

a prop de VALLS

ALLOTJAMENTS

RECOMANATS

Comoditat i tranquil·litat en un entorn natural

Bosc de Valls

Un lloc per aprendre de la natura

a NULLES

Allotjament confortable i acollidor

a el MILÀ

ALTRES

RECOMANACIONS

Calçots i productes de l'Alt Camp

Calendari diari d'actes festius

GAUDIU-LES

Tractament natural de l'agua

A CASA SEVA

 

Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
els Garidells
la Masó
el Milà
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria
Pont d'Armentera
Puigpelat
Querol
la Riba
Rodonyà
el Rourell
Vallmoll
V A L L S
Vilabella
Vila-rodona

GEOGRAFIA | MAPA | POBLACIÓ | ECONOMIA | TURISME | FESTES | RESTAURANTS | HISTÒRIA | BIOGRAFIES | ENLLAÇOS

Mapa de situació de la RibaPoblació: 676 h (2001) - Superfície: 8,06 km2 - Densitat: 83,87 h/km2 - Altitud: 253 m - Festes majors: primer cap de setmana d'agost (sants Abdó i Senén) 30 de novembre (Sant Andreu) - Mercat setmanal: dijous - Gentilici: ribetans

GEOGRAFIA

Mapa del municipi de la RibaEs troba als límits nord-occidentals de l'Alt Camp; termeneja amb Vilaverd i Montblanc (nord), ja a la Conca de Barberà; amb Valls (est), amb Alcover (sud) i amb Mont-ral i Montblanc (oest). Es troba en el límit de tres contrades diferents: el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Tot el territori és pendent i abrupte, i la seva alçada màxima es troba al puig de Marc (724 m). El riu Francolí ha excavat un profund congost, dit l'estret de la Riba, on rep les aigües del Brugent. De la carretera C-14 de Reus a Montblanc surt un ramal que serpenteja pel poble fins al Cap de la Riba i després va fins a Farena (Mont-ral). La Riba té estació de ferrocarril, que fou inaugurada el 13-5-1863.inici pàgina

POBLACIÓ

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DEL MUNICIPISegons el fogatjament del 1553 hi havia a la Riba solament 9 focs. La població augmentà considerablement durant el segle XVIII, degut a l'expansió de l'agricultura, però sobretot a les implantacions industrials. L'impuls demogràfic es mantindrà al llarg del segle XIX, en què assolí la xifra màxima de població el 1857, que arribà als 1.697 h. Des de l'últim terç del segle XIX la població davallà fins als 877 h de l'any 1900, i la mateixa tendència decreixent es mantingué al llarg de tota la primera meitat del segle XX: 798 h el 1930 i 706 h el 1950. De llavors ençà inicià una lleugera represa (968 h el 1975 i 1.008 h el 1978) que no ha estat continuada en els darrers anys ja que el 1981 hi havia 981 h i el 1991, 911 h.

ECONOMIA

L'agricultura ha estat sempre una activitat enfrontada amb unes condicions naturals poc propícies per al seu desenvolupament. El cens agrari del 1989 només dona com a conreades 14 VISTA DEL POBLE.jpg (83762 bytes) ha, el qual vol dir que l'agricultura té una importància ínfima i no es comercialitzà cap producte, dedicant-se tot a l'autoconsum. La ramaderia tampoc és gaire important i el poc bestiar que hi ha es destina, igualment, a l'autoconsum. L'impuls industrial té el seu inici durant el segle XVIII, a partir de la instal·lació dels primers molins de paper moderns, localitzats dins del nucli urbà o a les conques fluvials dels dos rius; Brugent i Francolí. Actualment hi ha cinc papereres, que treballen en torns de rotació de 24 hores al dia. L'activitat comercial també és important a la vila i el mercat setmanal té lloc el dijous al matí.inici pàgina

TURISME

El paisatge atreu un turisme principalment d'acampada, el qual té el Terreny d'Acampada de la Riba, de propietat municipal, a 3'5 km. en direcció a Farena. L'escalada es practica en el terme des dels anys 30, ja que són incomptables les roques i cingleresPENYA ROJA.jpg (82186 bytes) aptes per al seu desenvolupament, destacant: la Penya Roja, la Llosa Negra i els Tres Pilans. També la bicicleta de muntanya compta amb àmplies possibilitats a la zona amb set itineraris diferents. El senderisme és una altra activitat recomanable al terme, ja que s'hi troben moltes fonts (Gran, de Pasqual, de la Riba, de la Cadireta i les de dins del poble) i espais de gran bellesa. Entre els edificis remarcables destaca l'església parroquial de Sant Nicolau, construcció barroca i neoclàssica amb planta de creu llatina i amb cúpula, documentada des del 1194. La torre del Petrol o de Puig Cabré data del segle XIX i era un punt d'observació militar, declarada Bé d'Interès Cultural dins del registre del patrimoni històrico-militar el 1989.

FESTES I ENTITATS

La festa major de la Riba s'escau el primer cap de setmana d'agost, en honor de sant Abdó i sant Senén. La festa major d'hivern se celebra el diumenge més pròxim al 30 de novembre, festivitat de sant AnCARRETERA.jpg (65967 bytes)dreu.

    Es desenvolupen diverses activitats culturals portades a terme per associacions amb força tradició al poble: els Amics de la Riba fou fundada el 1949 i consta de diverses seccions i té cura de la conservació paisatgística de l'entorn; la Penya Cultural i Recreativa, fundada el 1964, organitza sessions de cinema i teatre; la Casa de Cultura amb la biblioteca Josep Serra i Farré i sales d'exposicions i d'actes; l'agrupació de defensa forestal; la Comissió Municipal Museu del Paper; i diverses entitats esportives. La revista "El Brugent" té una periodicitat mensual i també organitza actes culturals.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS

  REFUGI ELS MASETS - Ctra. de Farena - Telf. 977 87 61 54 / 699 520 687

  REST. L'ALABRENT - c/. Cardenal Gomà, 25 - Telf. 977 87 63 12inici pàgina

HISTÒRIA

Les troballes més antigues del terme s'han produït a la cova de les Gralles i la de Cartanyà i corresponen al període paleolític i neolític. A la partida de la Cansaladeta en recents excavacions arqueològiques s'han localitzat vestigis amb una antiguitat aproximada de 200.000 anys. En una carta de poblament donada per RamonPLAÇA.jpg (64483 bytes) Berenguer IV al 1155, s'anomena l'estret de la Riba amb el nom de Troc d'Embut, i el 1159, el comte de Barcelona fa donació d'un molí sota el coll de Cots. El testament de Guillem d'Alcarràs, datat el 1176, parla de l'existència d'una possessió, probablement d'un castell, a la Riba. Durant els segles XII, XIII i XIV hi hagué diversos plets per la possessió i els drets del terme entre la corona, la burgesia i l'arquebisbat de Tarragona. Al començament del segle XIII ja hi havia diversos molins, aquest seria el primer precedent conegut de la instal·lació de la indústria paperera, que tanta importància tindrà en el futur del municipi.

BIOGRAFIES

Són fills de la Riba: Isidre Gomà i Tomàs (la Riba 1869-Toledo 1940) Bisbe, cardenal i escriptor - Ignasi Carbó i Florensa (la Riba 1810-el Palau d'Anglesola 1852) Prior de Poblet - Josep Serra i Farré (la Riba 1868-1945) Fill predilecte de la vila - i Joan Sans i Balcells (la Riba 1912-1999) Monjo caputxí i organista reconegut mundialment.

ENLLAÇOS

  Ajuntament - pl. Major, 1 - C.P. 43450 - Telèfon i Fax 977 87 60 87

  Interessant pàgina personal sobre el municipi de la Riba

  Pàgina sobre la Riba del portal Prades - Montsant

  Col·legi CEIP la Riba

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Localinici pàgina

 

Una selecció dels millors productes de l'Alt Camp

Venda de Calçots i

tot per a la Calçotada

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]

Contactar amb Alt Camp Informació

©1998-2014   Associació Sense Límits - Muralla Sant Antoni, 101 - 43800 VALLS (Alt Camp)

Castellano     English

Sense Límits & Internet: Directori Alt Camp - Assoc. Sense Límits - Masia Virtual - Dades Països Catalans

BIBLIOGRAFIA: Gran Enciclopèdia Catalana, Història de Catalunya, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Tarragona Poble a Poble, Salvat Català, Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Universal Catalana, Catalunya Poble a Poble..., també publicacions, tríptics, pàgines web, etc. d'entitats públiques... així com fonts documentals d'arxius públics i particulars.