GEOGRAFIA.- Es troba als límits nord-occidentals de l'Alt Camp; termeneja amb Vilaverd i Montblanc (nord), ja a la Conca de Barberà; amb Valls (est), amb Alcover (sud) i amb Mont-ral i Montblanc (oest). Es troba en el límit de tres contrades diferents: el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Tot el territori és pendent i abrupte, i la seva alçada màxima es troba al puig de Marc (724 m). El riu Francolí ha excavat un profund congost, dit l'estret de la Riba, on rep les aigües del Brugent. De la carretera C-14 de Reus a Montblanc surt un ramal que serpenteja pel poble fins al Cap de la Riba i després va fins a Farena (Mont-ral). La Riba té estació de ferrocarril, que fou inaugurada el 13-5-1863.

POBLACIÓ.- Segons el fogatjament del 1553 hi havia a la Riba solament 9 focs. La població augmentà considerablement durant el segle XVIII, degut a l'expansió de l'agricultura, però sobretot a les implantacions industrials. L'impuls demogràfic es mantindrà al llarg del segle XIX, en què assolí la xifra màxima de població el 1857, que arribà als 1.697 h. Des de l'últim terç del segle XIX la població davallà fins als 877 h de l'any 1900, i la mateixa tendència decreixent es mantingué al llarg de tota la primera meitat del segle XX: 798 h el 1930 i 706 h el 1950. De llavors ençà inicià una lleugera represa (968 h el 1975 i 1.008 h el 1978) que no ha estat continuada en els darrers anys ja que el 1981 hi havia 981 h i el 1991, 911 h.

ECONOMIA.- L'agricultura ha estat sempre una activitat enfrontada amb unes condicions naturals poc propícies per al seu desenvolupament. El cens agrari del 1989 només dona com a conreades 14 ha, el qual vol dir que l'agricultura té una importància ínfima i no es comercialitzà cap producte, dedicant-se tot a l'autoconsum. La ramaderia tampoc és gaire important i el poc bestiar que hi ha es destina, igualment, a l'autoconsum. L'impuls industrial té el seu inici durant el segle XVIII, a partir de la instal·lació dels primers molins de paper moderns, localitzats dins del nucli urbà o a les conques fluvials dels dos rius; Brugent i Francolí. Actualment hi ha cinc papereres, que treballen en torns de rotació de 24 hores al dia. L'activitat comercial també és important a la vila i el mercat setmanal té lloc el dijous al matí.

TURISME.- El paisatge atreu un turisme principalment d'acampada, el qual té el Terreny d'Acampada de la Riba, de propietat municipal, a 3'5 km. en direcció a Farena. L'escalada es practica en el terme des dels anys 30, ja que són incomptables les roques i cingleres aptes per al seu desenvolupament, destacant: la Penya Roja, la Llosa Negra i els Tres Pilans. També la bicicleta de muntanya compta amb àmplies possibilitats a la zona amb set itineraris diferents. El senderisme és una altra activitat recomanable al terme, ja que s'hi troben moltes fonts (Gran, de Pasqual, de la Riba, de la Cadireta i les de dins del poble) i espais de gran bellesa. Entre els edificis remarcables destaca l'església parroquial de Sant Nicolau, construcció barroca i neoclàssica amb planta de creu llatina i amb cúpula, documentada des del 1194. La torre del Petrol o de Puig Cabré data del segle XIX i era un punt d'observació militar, declarada Bé d'Interès Cultural dins del registre del patrimoni històrico-militar el 1989.

FESTES I ENTITATS.- La festa major de la Riba s'escau el primer cap de setmana d'agost, en honor de sant Abdó i sant Senén. La festa major d'hivern se celebra el diumenge més pròxim al 30 de novembre, festivitat de sant Andreu.

    Es desenvolupen diverses activitats culturals portades a terme per associacions amb força tradició al poble: els Amics de la Riba fou fundada el 1949 i consta de diverses seccions i té cura de la conservació paisatgística de l'entorn; la Penya Cultural i Recreativa, fundada el 1964, organitza sessions de cinema i teatre; la Casa de Cultura amb la biblioteca Josep Serra i Farré i sales d'exposicions i d'actes; l'agrupació de defensa forestal; la Comissió Municipal Museu del Paper; i diverses entitats esportives. La revista "El Brugent" té una periodicitat mensual i també organitza actes culturals.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

HISTÒRIA.- Les troballes més antigues del terme s'han produït a la cova de les Gralles i la de Cartanyà i corresponen al període paleolític i neolític. A la partida de la Cansaladeta en recents excavacions arqueològiques s'han localitzat vestigis amb una antiguitat aproximada de 200.000 anys. En una carta de poblament donada per Ramon Berenguer IV al 1155, s'anomena l'estret de la Riba amb el nom de Troc d'Embut, i el 1159, el comte de Barcelona fa donació d'un molí sota el coll de Cots. El testament de Guillem d'Alcarràs, datat el 1176, parla de l'existència d'una possessió, probablement d'un castell, a la Riba. Durant els segles XII, XIII i XIV hi hagué diversos plets per la possessió i els drets del terme entre la corona, la burgesia i l'arquebisbat de Tarragona. Al començament del segle XIII ja hi havia diversos molins, aquest seria el primer precedent conegut de la instal·lació de la indústria paperera, que tanta importància tindrà en el futur del municipi.

BIOGRAFIES.- Són fills de la Riba: ISIDRE GOMÀ i TOMÀS (la Riba 1869-Toledo 1940) Bisbe, cardenal i escriptor - IGNASI CARBÓ i FLORENSA (la Riba 1810-el Palau d'Anglesola 1852) Prior de Poblet - JOSEP SERRA i FARRÉ (la Riba 1868-1945) Fill predilecte de la vila - i JOAN SANS i BALCELLS (la Riba 1912-1999) Monjo caputxí i organista reconegut mundialment.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. Major, 1 - C.P. 43450 - Telèfon i Fax 977 87 60 87

  Interessant pàgina personal sobre el municipi de la Riba

  Pàgina sobre la Riba del portal Prades - Montsant

  Col·legi CEIP la Riba

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local