GEOGRAFIA
| MAPA
| POBLACIÓ
| ECONOMIA
| TURISME
| FESTES
| RESTAURANTS
| HISTÒRIA
| BIOGRAFIES
| ENLLAÇOS
Població:
676 h (2001) -
Superfície: 8,06 km2
- Densitat: 83,87 h/km2
- Altitud: 253 m -
Festes majors: primer cap de setmana d'agost
(sants
Abdó i Senén) 30 de novembre (Sant Andreu)
- Mercat setmanal: dijous
- Gentilici: ribetans
Es troba als límits nord-occidentals de l'Alt Camp; termeneja amb
Vilaverd i Montblanc (nord), ja a la Conca de Barberà; amb Valls
(est), amb Alcover (sud) i amb Mont-ral
i Montblanc (oest). Es troba en el límit de tres contrades diferents: el Camp
de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. Tot el territori
és pendent i abrupte, i la seva alçada màxima es troba al puig de Marc (724
m). El riu Francolí ha excavat un profund congost, dit l'estret de la Riba, on
rep les aigües del Brugent. De la carretera C-14 de Reus a Montblanc surt un
ramal que serpenteja pel poble fins al Cap de la Riba i després va fins a
Farena (Mont-ral). La Riba té estació de ferrocarril, que fou inaugurada el
13-5-1863.
Segons el fogatjament del 1553 hi havia a la Riba solament 9 focs. La
població augmentà considerablement durant el segle XVIII, degut a l'expansió
de l'agricultura, però sobretot a les implantacions industrials. L'impuls
demogràfic es mantindrà al llarg del segle XIX, en què assolí la xifra
màxima de població el 1857, que arribà als 1.697 h. Des de l'últim terç del
segle XIX la població davallà fins als 877 h de l'any 1900, i la mateixa
tendència decreixent es mantingué al llarg de tota la primera meitat del segle
XX: 798 h el 1930 i 706 h el 1950. De llavors ençà inicià una lleugera
represa (968 h el 1975 i 1.008 h el 1978) que no ha estat continuada en els
darrers anys ja que el 1981 hi havia 981 h i el 1991, 911 h.
L'agricultura
ha estat sempre una activitat enfrontada amb unes condicions naturals poc
propícies per al seu desenvolupament. El cens agrari del 1989 només dona com a
conreades 14 
ha, el qual vol dir que l'agricultura té una importància ínfima
i no es comercialitzà cap producte, dedicant-se tot a l'autoconsum. La
ramaderia tampoc és gaire important i el poc bestiar que hi ha es destina,
igualment, a l'autoconsum. L'impuls industrial té el seu inici durant el segle
XVIII, a partir de la instal·lació dels primers molins de paper moderns,
localitzats dins del nucli urbà o a les conques fluvials dels dos rius; Brugent
i Francolí. Actualment hi ha cinc papereres, que treballen en torns de rotació
de 24 hores al dia. L'activitat comercial també és important a la vila i el
mercat setmanal té lloc el dijous al matí.
El paisatge atreu un turisme principalment d'acampada, el qual té el
Terreny d'Acampada de la Riba, de propietat municipal, a 3'5 km. en direcció a
Farena. L'escalada es practica en el terme des dels anys 30, ja que són incomptables
les roques i cingleres
aptes per al seu desenvolupament, destacant:
la Penya Roja, la Llosa Negra i els Tres Pilans. També la bicicleta de muntanya
compta amb àmplies possibilitats a la zona amb set itineraris diferents. El
senderisme és una altra activitat recomanable al terme, ja que s'hi troben
moltes fonts (Gran, de Pasqual, de la Riba, de la Cadireta i les de dins del
poble) i espais de gran bellesa. Entre els edificis remarcables destaca
l'església parroquial de Sant Nicolau, construcció barroca i neoclàssica amb
planta de creu llatina i amb cúpula, documentada des del 1194. La torre del
Petrol o de Puig Cabré data del segle XIX i era un punt d'observació militar,
declarada Bé d'Interès Cultural dins del registre del patrimoni històrico-militar
el 1989.
FESTES
I ENTITATS
La festa major de la Riba s'escau el primer cap de setmana d'agost, en honor de
sant Abdó i sant Senén. La festa major d'hivern se celebra el diumenge més
pròxim al 30 de novembre, festivitat de sant An
dreu.
Es desenvolupen diverses activitats culturals portades a terme per associacions
amb força tradició al poble: els Amics de la Riba fou fundada el 1949 i consta
de diverses seccions i té cura de la conservació paisatgística de l'entorn;
la Penya Cultural i Recreativa, fundada el 1964, organitza sessions de cinema i
teatre; la Casa de Cultura amb la biblioteca Josep Serra i Farré i sales
d'exposicions i d'actes; l'agrupació de defensa forestal; la Comissió
Municipal Museu del Paper; i diverses entitats esportives. La revista "El
Brugent" té una periodicitat mensual i també organitza actes culturals.
RESTAURANTS
I ALLOTJAMENTS
REFUGI
ELS MASETS - Ctra. de Farena - Telf. 977 87 61 54 / 699 520 687
REST.
L'ALABRENT - c/. Cardenal Gomà, 25 - Telf. 977 87
63 12
Les
troballes més antigues del terme s'han produït a la cova de les Gralles i la
de Cartanyà i corresponen al període paleolític i neolític. A la partida de
la Cansaladeta en recents excavacions arqueològiques s'han localitzat vestigis
amb una antiguitat aproximada de 200.000 anys. En una carta de poblament donada
per Ramon
Berenguer IV al 1155,
s'anomena l'estret de la Riba amb el nom de Troc
d'Embut, i el 1159, el comte de Barcelona fa donació d'un molí sota el coll de
Cots. El testament de Guillem d'Alcarràs, datat el 1176, parla de l'existència
d'una possessió, probablement d'un castell, a la Riba. Durant els segles XII,
XIII i XIV hi hagué diversos plets per la possessió i els drets del terme
entre la corona, la burgesia i l'arquebisbat de Tarragona. Al començament del
segle XIII ja hi havia diversos molins, aquest seria el primer precedent conegut
de la instal·lació de la indústria paperera, que tanta importància tindrà en
el futur del municipi.
BIOGRAFIES
Són
fills de la Riba: Isidre Gomà i Tomàs (la
Riba 1869-Toledo 1940) Bisbe, cardenal i escriptor - Ignasi Carbó i Florensa (la Riba 1810-el Palau d'Anglesola 1852) Prior de
Poblet - Josep Serra i Farré (la Riba
1868-1945) Fill predilecte de la vila - i Joan Sans i Balcells (la Riba 1912-1999) Monjo caputxí i organista reconegut
mundialment.
ENLLAÇOS
Ajuntament
- pl. Major, 1 - C.P. 43450 - Telèfon i Fax 977 87 60 87
Interessant
pàgina personal sobre el municipi de la Riba
Pàgina
sobre la Riba del portal Prades - Montsant
Col·legi
CEIP la Riba
Estadística
bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Dades
generals del Sistema d'Informació d'Administració Local
