GEOGRAFIA.- El terme s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i l'Anoia, i la seva major part és a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el terme de nord a sud. Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, on ho ha la serra de Brufaganya (874 m alt) i al centre i sud la plana d'Ancosa. La part de la dreta del riu és accidentada per la serra de Comaverd (827 m alt a les Agulles). Limita amb els municipis del Pont d'Armentera (oest) i Aiguamúrcia (sud), dins la comarca de l'Alt Camp; Pontons (est), a l'Alt Penedès; la Llacuna (est) i Santa Maria de Miralles (nord-est) dins Anoia; i Santa Perpètua de Gaià (nord), dins la Conca de Barberà. El poble de Querol es comunica amb la pròpia comarca per la carretera C-37 que va des del Pont d'Armentera i que continua fins a Esblada, al nord, on es bifurca en una que porta a Santa Perpètua i a la Conca i una altra que va vers Santa Maria de Miralles i Igualada.

POBLACIÓ.- Consta en el fogatjament del 1365 amb 103 focs, xifra que comprenia tota la baronia, ja que en el recompte del 1553 en té només 27; en el del 1708, on se'l considerava junt amb Esblada, consta de 37 cases i 177 h. Al llarg del segle XIX tenia 366 h el 1830 i 358 h el 1842, que amb la incorporació del nucli de Montagut passaren a 1.010 h el 1857, moment en que s'inicià una davallada imparable que porta als 779 h el 1900, 481 h el 1940, 511 h el 1950 i 140 h el 1981.

ECONOMIA.- El caràcter extraordinàriament muntanyós del territori fa que, de sempre, s'hagi conreat només una petita part del terme. La màxima extensió de l'agricultura es donà a l'època anterior a la fil·loxera, amb el 21% del total. Després ha estat molt afectat per l'èxode rural i no cessà de disminuir l'espai conreat, que al principi dels anys vuitanta no arribava al 15%. Actualment, una lleu recuperació ha permès d'arribar al 18%. El principal conreu han estat sempre els cereals, seguits de la vinya, per bé que durant els anys vuitanta la tendència s'invertí i ara predomina la vinya, seguida dels cereals i en tercer lloc l'ametller. De tota manera cap d'aquests conreus no és representatiu. El regadiu ha ocupat sempre extensions minses. Les terres incultes s'estenen per més del 80% de la superfície, amb predomini de la garriga, i també hi ha bosc de pins. La ramaderia és un complement de l'agricultura però és poc important, i hi destaca lleugerament el bestiar oví. No es documenten activitats industrials.

TURISME.- El poble de Querol està dominat per les ruïnes del castell (documentat des del segle X), que encara imposen i donen una característica silueta a la població, l'any 1985 va ésser declarat Bé d'Interès Nacional. A la part alta del turó on s'enfila el caseriu hi ha l'església parroquial de Santa Maria, d'una nau, construïda en èpoques diverses, amb el campanar quadrat acabat en una coberta piramidal. Al poble d'ESBLADA hi trobem la petita església romànica de Sant Jaume, amb un petit campanar de planta quadrada. A CAL VALLDECERVES hi ha també una petita església romànica del final del segle XI (Sant Jaume), prop seu hi ha el mas de les ESPLUGUES, amb una capella moderna dedicada a sant Joan Baptista. A l'extrem meridional del terme, hi ha les escasses restes del castell de MONTAGUT (esmentat a la fi del segle X) i les ruïnes de l'interessant edifici gòtic de l'església de Sant Jaume. A l'extrem sud-oriental del terme s'alça l'església de la Mare de Déu de VALLDOSSERA, petit edifici bastit al segle XVIII i on s'hi venera una marededéu trobada. Al sud de Valldossera es conserven les ruïnes del castell de BONANY i la masia fortificada del GARROFET, esmentada des del segle XV. També a Bonany hi ha l'alzina de la Casa Nova la qual se li calcula una edat de quatre segles. Al sud de Querol trobem les restes del castell de PINYANA, anomenades popularment el Castellot i esmentat per primera vegada el 986. Sota el puig de les Agulles, a la dreta del Gaià, s'alcen les restes de l'antic castell de SABURELLA (esmentat per primera vegada el 1229). En l'aspecte natural, hi ha al terme diversos arbres monumentals com el Pi de les Quatre Soques que assoleix els 20 metres d'alçada.

FESTES.- La festa major s'escau el 15 de maig i el 7 de desembre se celebra la d'hivern. Al poble de Querol funciona l'associació cultural l'Esplai, que realitza activitats culturals diverses i manté un grup de teatre. Hom disposa d'un polisportiu.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

HISTÒRIA.- La zona de Querol fou començada a ocupar per les tropes franques cap al 950 i la primera referència al seu castell sembla que fou una carta del rei Lotari del 988. El 993 era d'Ansulf el qual testà a favor del monestir de Sant Cugat. Després passà a mans dels Cervelló i aquesta família és posà sota l'autoritat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. A finals del segle XIII es convertí en el centre de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. A partir del segle XIV és esmentada la baronia de Querol. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país. I ja en època moderna passà a mans de la família Barberà i després als Saiol fins al segle XIX. L'any 1835 fou volat el castell de Querol per una partida de liberals que lluitaven contra els carlins que el defensaven. El castell de Montagut pertanyia als Cervelló el 1340. Cap al 1516 el castell i la baronia de Montagut foren comprats per Joan d'Armengol, baró de Rocafort de Queralt. Valldossera és esmentat ja el 992, el 1092 passà a Bertran Odó, el 1246 els templers adquirien el castell. Els drets i les possessions del castell de Pinyana foren comprades per un frare de Santes Creus el 1269 el qual les cedí al monestir, Pinyana era del Pont d'Armentera el 1565.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. Sant Sebastià, 1 - C.P. 43816 - Telèfon 977 63 82 88

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local