GEOGRAFIA.- El terme limita amb els municipis d'Alió (nort), Bràfim (est), Vilabella i Nulles (sud) i Valls (oest). S'estén al bell mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa. El poble de Puigpelat és l'únic nucli de població agrupada del municipi. També hi ha al terme algunes urbanitzacions (les Boveres, la Planella) i el despoblat de Torrelles. Una carretera local uneix el poble amb la comarcal de Valls al Vendrell i amb Vilabella i abans d'arribar a aquesta última població enllaça amb la de Tarragona al Pont d'Armentera.

POBLACIÓ.- En el fogatjament del 1365 la població consta amb 22 focs, als del 1553 i el 1563 amb 14, xifra que, amb 67 h, es mantenia el 1708. El creixement del segle XVIII portà el poble a assolir els 457 h el 1787. Al segle XIX sofrí diverses sotragades demogràfiques que són difícils d'explicar: 301 h el 1830, 624 h el 1877 i 680 h el 1900. Al segle XX ha continuat la caiguda demogràfica: 555 h el 1940 i 401 h el 1981, fins els anys vuitanta, que es recuperà lleugerament (436 h el 1991) i a partir d'aquí ha tingut un espectacular creixement.

ECONOMIA.- Municipi eminentment agrícola, es troba a la zona més vitícola del Camp. Avui quasi han desaparegut els garrofers i els cereals, en canvi, ha adquirit importància l'ametller, que ha anat substituint sobretot el garrofer. També hi ha algunes oliveres als voltants dels camps i avellaners que ocupen gairebé tots els regadius (5% del total conreat) i les terres més bones del secà. El terreny és molt planer i força apte pel conreu, això fa que sigui aprofitat en proporcions considerables. La majoria dels pagesos conreen terra pròpia i només uns quants en tenen a mitges. Hi ha granges avícoles i cria de bestiar porcí. Encara que les activitats industrials no tenen gaire tradició al municipi, a partir dels anys vuitanta s'ha instal·lat una empresa d'additius per a l'alimentació, una important indústria de manipulats del paper i un taller de marbres.

TURISME.- L'església parroquial de Santa Maria, d'estil barroc neoclassicitzant, fou construït cap el 1786, i és un edifici d'una gran nau amb capelles laterals i campanar de torre quadrat. El poble disposa d'una sala de teatre de dependència parroquial. La Cooperativa Agrícola fou creada el 1960. Dins el terme s'han trobat restes romanes de vil·les i sepulcres.

FESTES.- La festa major de Puigpelat s'escau el segon dissabte d'agost, mentre que la festa major d'hivern es fa per Quaresma, en data variable, en honor de la Mare de Déu de la Llet. Té també tradició la festa de Sant Isidre Llaurador, amb repartiment del pa beneït.

RESTAURANTS.-

HISTÒRIA.- No és conegut amb exactitud l'origen del poble, encara que té arrels romanes degut als vestigis trobats de vil·les, de sepulcres i de l'aqüeducte romà. La primera notícia certa és que el seu terme formava part de la comanda hospitalera de Vallmoll, almenys des del 1286 fins al 1661. Al segle XVIII el poble era sota la senyoria del gran prior de Malta, a la comanda de Selma. A la fi del segle XVIII es reféu l'aqüeducte romà per dur l'aigua de la mina de Puigpelat a Tarragona; el 1819 els veïns obtingueren drets damunt les aigües subterrànies i pogueren començar a obrir pous. A mitjan segle XIX disposava de presó i escola, produïa blat, vi, oli i llegums i fabricava, a més a més, aiguardent. El despoblat de Torrelles tenia 5 habitants l'any 1830 i el seu castell ja era derruït. L'any 1975 fou enderrocat el santuari de l'Hospitalet o de la Mare de Déu de la Llet, situat al sud-oest del poble.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. de la Vila, 2 - D.P. 43812 - Telèfon: 977 60 22 25

  Col·legi CEIP Joan Plana (Puigpelat)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local