GEOGRAFIA.- S'estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià (que forma en part el límit sud-est), als vessants meridionals de les serres del Cogulló (885 m a Valldossera) i de Comaverd (907 m). Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià. Limita amb els municipis de Querol (nord-est), Aiguamúrcia (est i sud), el Pla de Santa Maria (sud-oest) i Cabra del Camp (oest), de l'Alt Camp, i amb els de Sarral i Santa Perpètua de Gaià (nord), de la Conca de Barberà.

POBLACIÓ.- En el fogatjament del 1365 , amb Fontscaldetes, figura amb 34 focs i amb 27, possiblement sol, en els del 1359 i el 1378. El 1553 tenia 37 focs. Segons el recompte del 1708 tenia 386 h. El 1830 la població consta de 1.347 h, amb els de Selmella, i el 1842 té 1.469 h. A partir d'aquell moment el descens és continu: 1.292 h el 1887 i 896 h el 1900. El procés de despoblament s'ha mantingut al llarg de gairebé tot el segle, malgrat el redreçament del 1910, amb 992 h, que passaren a 745 h el 1940 i a 584 h el 1981.

ECONOMIA.- En l'agricultura hi ha un clar predomini del secà. Els ametllers ocupen les tres quartes parts del secà. L'expansió s'ha fet en detriment dels sembrats, que han quedat reduïts a un conreu secundari, i de les pitjors terres de vinya, mentre que aquesta continua predominant a les terres bones. Les poques oliveres que hi ha solen trobar-se als voltants dels camps. La manca de pagesos ha fet que les terres marginals, ben abundants al municipi, s'hagin deixat ermes, un exemple són els escassos avellaners que hi havia a les terres de llicorella al peu de la muntanya; el blat s'ha deixat de conrear. Als regadius, en canvi, l'avellaner és el conreu que més abunda. Les terres de regadiu representen el 5% dels conreus, assortits principalment amb l'aigua del Gaià. Només es conrea el 17% del terme i es manté com a zona forestal el 25%. No hi ha gairebé cap activitat ramadera. Hi ha un cert percentatge d'indústria, sobretot tèxtils i de metal·lúrgia, això fa que l'economia familiar acostumi a ser mixta i són poques les famílies que viuen exclusivament de l'agricultura.

TURISME.- L'església parroquial de Santa Magdalena és la construcció més important del nucli antic. Data del segle XVII, però es sobreposa a una construcció esmentada ja el 1302. La seva planta és de tres naus amb volta de canó i creueria a les laterals. Conserva en excel·lent estat el retaule major barroc, de talla policromada, construït el 1702. El campanar és quadrat. Al terme hi ha el castell de Salmellà, del qual es conserva alguns murs i certs elements d'estil romànic, va ser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 1988. A Salmellà també hi ha l'església de Sant Llorenç, d'estil romànic. Altres elements turístics de la vila són cal Silé (1914), l'arc gòtic del carrer de la Vila-Closa, les restes de l'aqüeducte, atribuït als romans, que ha sofert moltes reformes durant els temps.

FESTES.- La vila celebra la seva festa major el 22 de juliol, tot coincidint amb la diada de Santa Magdalena. Es tracta d'una festa documentada des del 1343, i destaca la processó del pa beneït. Un dels dies es dedica a festival infantil. Cal també assenyalar la festa del 3 de gener, dia en què hi ha una altra processó del pa beneït, que és documentada des del 1809.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

HISTÒRIA.- El primer document que esmentà el Pont és la carta de poblament de Cabra del 980, encara que la repoblació efectiva del poble no es degué dur a terme fins a mitjan segle XI. El 1112 el Pont formava part del terme del castell de Querol. El 1229 Ramon Alemany de Cervelló deixà en testament alguns drets del Pont al monestir de Santes Creus, per dotar de rendes l'hospital del monestir, i finalment el 1475 la família Cervelló venia al cenobi cistercenc les seves darreres propietats per evitar majors conflictes. El 1346 el rei Pere III va concedir al Pont el privilegi perpetu de celebrar mercat tots els dissabtes. Va tenir temps d'esplendor econòmic a partir del segle XIV fins a mitjans del XIX, degut a la indústria dels teixits i l'impuls de l'agricultura, principalment del cànem. El despoblat de Selmella té els esments més antics al segle XI, quan va pertànyer a la família Cervelló i posteriorment, el 1182, passà al monestir de Santes Creus. Segons la tradició al gener del 1809 el Pont fou atacat per una important columna francesa i el poble se salvà gràcies a uns teixits posats a eixugar al sol, que van confondre als napoleònics amb un poderós exèrcit.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. de l'Església, 7 - C.P. 43817 - Telf-Fax: 977 63 82 03

  Col·legi CEIP Santa Magdalena (el Pont d'Armentera)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local

LLIBRES.-

  El Pont d’Armentera - Autor: Domènec Ribes i Mateu - Pàgines: 104 - ISBN: 84-96035-13-1 - Cossetània Edicions - Col·lecció: IEV-Estudis Comarcals. L’Alt Camp. Poble a poble, núm. 2