GEOGRAFIA.- Es troba al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres de Miramar i del Cogulló, a migdia del coll de Cabra; les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l'esquerra. Limita amb els municipis de Cabra del Camp (nord), Figuerola (oest), Valls (sud-oest), Alió (sud), Vila-rodona (sud-est), Aiguamúrcia (est) i el Pont d'Armentera (nord-est). La via de comunicació principal havia estat la carretera T-200 de Valls al Pont d'Armentera i des del mateix Pla de Santa Maria surt una branca, la TP-2311, vers Cabra del Camp i Sarral, ja dins la Conca de Barberà, pel coll de Cabra. Travessa el terme de sud-est a nord-oest l'autopista A-2 de Barcelona a Lleida, que passa a llevant de la vila, a on té una sortida en la població que ha potenciat la creació de noves indústries.

POBLACIÓ.- Constava de 37 focs el 1339, xifra sorprenentment baixa,  ja que el 1358 se n'hi atribueixen 107, 93 el 1365, 58 el 1392 i el 1407, 59 el 1399, 40 el 1413 i el 1457, 53 el 1553 i 42 el 1563. El 1708 tenia 135 cases i 583 h; el 1773 eren 225 cases. El 1830 la població tenia 1.465 h, que davallaren a 1.066 el 1842. El 1887 en tenia 2.137 h, moment en què comença un descens esmorteït; 1.838 h el 1900, 1.924 h el 1930, 1.726 h el 1940 i 1.448 h el 1981. Durant els anys vuitanta s'ha enregistrat una lleugera revifalla, i el 1991 tenia 1.579 h.

ECONOMIA.- Fins fa pocs anys ha estat un municipi eminentment agrícola. Últimament encara estava en explotació el 55% del terreny (1.958 ha). Els conreus són gairebé totalment de secà i les terres, més aviat primes, fan que hi creixin bé els cereals d'hivern, que aprofiten les pluges, no gaire abundants a la comarca. El cereal que té preferència és l'ordi. Els ametllers ocupen un lloc important, i junt amb l'avellaner, representen la part més important de la producció. També hi ha oliveres situades al voltant dels camps. Degut a que quasi tot el terreny és pla hi ha poques terres incultes. Predominen els pagesos que conreen les terres pròpies però també hi ha parceria. Les explotacions ramaderes ocupen també una bona part de l'economia. Hi ha un predomini de l'aviram, en augment, seguit pel bestiar boví i porcí. A la vila es fa també mel. En els darrers trenta anys s'han instal·lat al municipi diverses indústries entre les que destaquen les de plàstics, cosmètic i formigons. Hi ha també indústries de lones, de mobles, de bastiments metàl·lics, etc. Hi ha mercat setmanal els dilluns i és tradicional la Fira de Tardor, que se celebra el tercer cap de setmana d'octubre.

TURISME.- L'església romànica de Sant Ramon de Penyafort fou construïda a principis del segle XIII, i és un bell exemple d'aquest estil a la comarca. Va ser declarat monument històrico-artístic el 1951. L'edifici és d'una sola nau, absis semicircular i ampli transepte, hi destaca la portalada romànica, bellament esculpida, amb vuit columnes per banda, té també una notable rosassa a la façana de ponent. L'actual església parroquial de Santa Maria fou bastida l'any 1777 i és així mateix un notable exemplar d'època barroca, és de tres naus, transepte i voltes de llunetes, coronat per una gran cúpula i un gran campanar de planta quadrada. Altres construccions remarcables són ca la Marquesa, al carrer Major; ca Llovereta; casa Mitge; casa Single; la Cooperativa Agrícola (1917); grup d'habitatges de la fàbrica (1914) i casa Saperes. De l'antic perímetre emmurallat medieval són conservats els portals del carrer Major (declarats Bé d'Interès Cultural el 1985) i els arcs dels carrers de la Trinitat i del Roser. Al nord-oest de la vila es conserven les ruïnes del santuari de Sant Ramon de Penyafort, sobre un tossal.

FESTES.- La festa major d'estiu se celebra pels voltants del 15 d'agost i la d'hivern, dedicada a sant Ramon de Penyafort, s'escau el 7 de gener. Altres celebracions són la festa votiva de la Mare de Déu de les Neus, el cap de setmana pròxim al 5 d'agost, i han pres força empenta també el Carnestoltes i la trobada de sardanes, que es fa el segon diumenge de maig.

RESTAURANTS.-

HISTÒRIA.- El terme formà part originàriament del castell de Cabra i era poblada ja a mitjan segle XII. El nom oficial era el de Vilalba, però també s'anomenà el Pla de Cabra. El rei Alfons I donà el lloc a Berenguer de Vilafranca el 25-1-1173 perquè el fundés i repoblés. A principi del segle XIII es poble va conèixer un important creixement com ho demostra la construcció de l'església romànica. Hi hagué una batalla campal entre els habitants del Pla i els de Valls, el segle XIII, per problemes d'aigua. El 1254 l'arquebisbe Benet de Rocabertí marcà els límits del terme. El 1264 Bertran de Vilafranca cedia a la mitra el lloc i el terme del Pla. Durant el segle XIV el lloc era un dels predilectes pel rei Joan I per anar de caça. El 1305 fou la primera vila del Camp que protesta pel repartiment ordenat per l'arquebisbe Rodrigo Tello per a finançar les obres de fortificació de Tarragona. El 1391 va ser atacat el call local, per això el 1393 va haver de comprar el perdó reial. El 1442 tingueren disputes pels límits municipals amb Santes Creus. Durant la guerra civil catalana, el Pla es mantingué al servei de la Generalitat i posà els seus homes en peu de guerra el 1462. Durant la guerra dels Segadors es mostrà en un primer moment fidel als castellans, per tal de degollar als francesos que hi havia al poble com a guarnició. En canvi, el 1642 el marquès d'Hinojosa, cap d'una columna castellana, sorprengué i derrotà vora el Pla un escamot francès; els veïns del Pla, atemorits, es tancaren a l'església, que Hinojosa féu assetjar. Mentre es tractava la rendició, un tret escapat del fusell d'un dels refugiats a l'interior del temple ferí un oficial castellà. Hinojosa aleshores reclamà la rendició immediata, que li fou negada, fet que provocà l'assalt de l'església i que es degollessin els seus 40 defensors (perdonà la vida a les dones i els nens); va permetre a les seves tropes el saqueig i l'incendi, primer del temple i després de les cases, del raval del poble. Al començament del segle XX els veïns del Pla recordaven encara els noms dels 40 homes que Hinojosa havia fet degollar. Des de final del segle XVIII i principi del segle XIX hi hagué diversos aldarulls, amb entrades i sortides dels francesos durant la guerra contra Napoleó. En els eleccions d'abril del 1869 hi guanyaren els republicans.

BIOGRAFIES.- GABRIEL BALDRICH i PALAU (el Pla 1814-Madrid 1885) Militar i polític liberal, home de confiança de Prim a Catalunya i diputat. El 1867 es pronuncià contra Isabel II al Camp, amb un ressò considerable. Capità general de Puerto Rico (1868) i de Catalunya (1872).

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. Vila, 1 - C.P. 43810 - Telèfon: 977 63 00 06

  Pàgina personal de Lluís Pàmies sobre el municipi

  Plànol dels carrers del Pla de Santa Maria (en format PDF)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local