GEOGRAFIA
| MAPA
| POBLACIÓ
| ECONOMIA
| TURISME
| FESTES
| RESTAURANTS
| HISTÒRIA
| BIOGRAFIES
| ENLLAÇOS
Població:
1.669 h (2001) -
Superfície: 35,10 km2 -
Densitat: 47,55 h/km2
- Altitud: 381 m -
Festes majors: 15 d'agost i 7 de gener
(Sant
Ramon de Penyafort) - Altres festes: Festa
de la Mare de Déu de les Neus (cap de setmana
més proper al 5 d'agost) - Fira de Tardor: Tercer
cap de setmana d'octubre - Mercat setmanal: dilluns
- Gentilici: planencs
Es troba al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes
esteses al peu de les serres de Miramar i del Cogulló, a migdia del coll de
Cabra; les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent
del Francolí per l'esquerra. Limita amb els municipis de Cabra
del Camp (nord), Figuerola (oest), Valls
(sud-oest), Alió (sud), Vila-rodona
(sud-est), Aiguamúrcia (est) i el
Pont d'Armentera (nord-est). La via de comunicació principal havia estat la
carretera T-200 de Valls al Pont d'Armentera i des del mateix Pla de Santa Maria
surt una branca, la TP-2311, vers Cabra del Camp i Sarral, ja dins la Conca de
Barberà, pel coll de Cabra. Travessa el terme de sud-est a nord-oest
l'autopista A-2 de Barcelona a Lleida, que passa a llevant de la vila, a on té
una sortida en la població que ha potenciat la creació de noves indústries.
Constava de 37 focs el 1339, xifra sorprenentment baixa, ja que el 1358 se
n'hi atribueixen 107, 93 el 1365, 58 el 1392 i el 1407, 59 el 1399, 40 el 1413 i
el 1457, 53 el 1553 i 42 el 1563. El 1708 tenia 135 cases i 583 h; el 1773 eren
225 cases. El 1830 la població tenia 1.465 h, que davallaren a 1.066 el 1842.
El 1887 en tenia 2.137 h, moment en què comença un descens esmorteït; 1.838 h
el 1900, 1.924 h el 1930, 1.726 h el 1940 i 1.448 h el 1981. Durant els anys
vuitanta s'ha enregistrat una lleugera revifalla, i el 1991 tenia 1.579 h.
Fins
fa pocs anys ha estat un municipi eminentment agrícola. Últimament encara
estava en explotació el 55% del terreny (1.958 ha). Els conreus són gairebé
totalment de secà i les terres, més aviat primes, fan que hi creixin bé els
cereals d'hivern, que aprofiten les pluges, no gaire abundants
a la comarca. El
cereal que té preferència és l'ordi. Els ametllers ocupen un lloc important,
i junt amb l'avellaner, representen la part més important de la producció.
També hi ha oliveres situades al voltant dels camps. Degut a que quasi tot el
terreny és pla hi ha poques terres incultes. Predominen els pagesos que conreen
les terres pròpies però també hi ha parceria. Les explotacions ramaderes
ocupen també una bona part de l'economia. Hi ha un predomini de l'aviram, en
augment, seguit pel bestiar boví i porcí. A la vila es fa també mel. En els
darrers trenta anys s'han instal·lat al municipi diverses indústries entre les
que destaquen les de plàstics, cosmètic i formigons. Hi ha també indústries
de lones, de mobles, de bastiments metàl·lics, etc. Hi ha mercat setmanal els
dilluns i és tradicional la Fira de Tardor, que se celebra el tercer cap de
setmana d'octubre.
L'església romànica de Sant Ramon de Penyafort fou construïda a
principis del segle XIII, i és un bell exemple d'aquest estil a la comarca. Va
ser declarat monument històrico-artístic el 1951. 
L'edifici és d'una sola nau,
absis semicircular i ampli transepte, hi destaca la portalada romànica,
bellament esculpida, amb vuit columnes per banda, té també una notable rosassa
a la façana de ponent. L'actual església parroquial de Santa Maria fou bastida
l'any 1777 i és així mateix un notable exemplar d'època barroca, és de tres
naus, transepte i voltes de llunetes, coronat per una gran cúpula i un gran
campanar de planta quadrada. Altres construccions remarcables són ca la
Marquesa, al carrer Major; ca Llovereta; casa Mitge; casa Single; la Cooperativa
Agrícola (1917); grup d'habitatges de la fàbrica (1914) i casa Saperes. De
l'antic perímetre emmurallat medieval són conservats els portals del carrer
Major (declarats Bé d'Interès Cultural el 1985) i els arcs dels carrers de la
Trinitat i del Roser. Al nord-oest de la vila es conserven les ruïnes del
santuari de Sant Ramon de Penyafort, sobre un tossal.
La
festa major d'estiu se celebra pels voltants del 15 d'agost i la d'hivern,
dedicada a sant Ramon de Penyafort, s'escau el 7 de gener. Altres celebracions
són la festa votiva de la Mare de Déu de les Neus, el cap de setmana pròxim
al 5 d'agost, i han pres força empenta també el Carnestoltes i la trobada de
sardanes, que es fa el segon diumenge de maig.
RESTAURANTS
LA
PLACETA - Pl. de la Vila, 4 - Telf. 977 63 11 24
MASIA
DEL PLA - Ctra. de Valls, km. 19 - Telf. 977 63 05
11
PLA
DE SANTA MARIA - Ctra. de Valls, km. 9,85 -
Telf. 977 63 10 46
El
terme formà part originàriament del castell de Cabra i era poblada ja a mitjan
segle XII. El nom oficial era el de Vilalba, però també s'anomenà el Pla de
Cabra. El rei Alfons I donà el lloc a Berenguer de Vilafranca el 25-1-1173
perquè el fundés i repoblés. A principi del segle XIII es poble va conèixer
un important creixement com ho demostra la construcció de l'església
romànica. Hi hagué una batalla campal entre els habitants del Pla i els de
Valls, el segle XIII, per problemes d'aigua. El 1254 l'arquebisbe Benet de
Rocabertí marcà els límits del terme. El 1264 Bertran de Vilafranca cedia a
la mitra el lloc i el terme del Pla. Durant el segle X
IV el lloc era un dels
predilectes pel rei Joan I per anar de caça. El 1305 fou la primera vila del
Camp que protesta pel repartiment ordenat per l'arquebisbe Rodrigo Tello per a
finançar les obres de fortificació de Tarragona. El 1391 va ser atacat el call
local, per això el 1393 va haver de comprar el perdó reial. El 1442 tingueren
disputes pels límits municipals amb Santes Creus. Durant la guerra civil
catalana, el Pla es mantingué al servei de la Generalitat i posà els seus
homes en peu de guerra el 1462. Durant la guerra dels Segadors es mostrà en un
primer moment fidel als castellans, per tal de degollar als francesos que hi
havia al poble com a guarnició. En canvi, el 1642 el marquès d'Hinojosa, cap
d'una columna castellana, sorprengué i derrotà vora el Pla un escamot
francès; els veïns del Pla, atemorits, es tancaren a l'església, que Hinojosa
féu assetjar. Mentre es tractava la rendició, un tret escapat del fusell d'un
dels refugiats a l'interior del temple ferí un oficial castellà. Hinojosa
aleshores reclamà la rendició immediata, que li fou negada, fet que provocà
l'assalt de l'església i que es degollessin els seus 40 defensors (perdonà la
vida a les dones i els nens); va permetre a les seves tropes el saqueig i
l'incendi, primer del temple i després de les cases, del raval del poble. Al
començament del segle XX els veïns del Pla recordaven encara els noms dels 40
homes que Hinojosa havia fet degollar. Des de final del segle XVIII i principi
del segle XIX hi hagué diversos aldarulls, amb entrades i sortides dels
francesos durant la guerra contra Napoleó. En els eleccions d'abril del 1869 hi
guanyaren els republicans.
Gabriel
Baldrich i Palau
(el Pla 1814-Madrid 1885) Militar i polític liberal, home de confiança de
Prim a Catalunya i diputat. El 1867 es pronuncià contra Isabel II al Camp, amb
un ressò considerable. Capità general de Puerto Rico (1868) i de Catalunya
(1872).
ENLLAÇOS
Ajuntament
- pl. Vila, 1 - C.P. 43810 - Telèfon: 977 63 00 06
Pàgina
personal de Lluís Pàmies sobre el municipi
Plànol
dels carrers del Pla de Santa Maria (en format
PDF)
Estadística
bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Dades
generals del Sistema d'Informació d'Administració Local
