GEOGRAFIA.- Limita amb els municipis de Vilabella (est), Puigpelat (nord), Vallmoll (oest) i la Secuita i Renau (sud). És al sector meridional de la comarca, al sud-est de Valls i a la divisòria d'aigües entre el Francolí i el Gaià, en terrenys planers. Pel poble passa la carretera local TP-2031 de Tarragona al Pont d'Armentera i la TV-2035 que l'uneix directament amb Valls per Bellavista. També hi passà la línia del ferrocarril de Valls a Barcelona per Vilanova, que té estació a l'extrem del nucli urbà. El terme és drenat pel torrent del Bogatell o dels Garidells; a l'extrem nord-oest ho és pel de Vallmoll, que forma el límit amb el terme homònim.

AGREGATS.- BELLAVISTA: Es troba al nord-oest del terme, al costat de la carretera a Valls. Una de les seves cases té apariència de fortificació degut als grans contraforts que té. L'any 1553 tenia 4 focs. Depengué de la baronia de Vallmoll, tot i tenir senyor propi. El 1632 passà als comtes de Savallà i el 1763 era dels comtes de Peralada. El 1960 tenia 34 h i el 1970 7 h. Hi ha la capella de la Santa Creu. Al torrent de Bellavista hi havia unes dependències de l'orde dels Hospitalers. - CASAFORT: Es troba al nordest de Nulles, pràcticament despoblat. L'año 1359 tenia 5 focs i el 1719 en tenia 9. Felip V segrestà el lloc als comtes de Savallà i barons de Vallmoll, però ho retornà poc després. L'any 1787 tenia 72 h, el 1830 habia decaigut a 58 h. Durant el segle XX ha perdut quasi tota la població. Funciona un observatori meteorològic des del 1914. A la casa principal de Casafort hi ha un escut datat el 1767 amb una inscripció atribuïda a la Inquisició que diu: "El senyor mou la teva causa i la jutja".

POBLACIÓ.- Són poques les notícies demogràfiques de la població. Consta amb 13 focs el 1339, amb 20 el 1365, amb 19 el 1553 i amb 18 el 1563. El 1708 tenia 26 cases i 154 h. Al llarg del segle XIX conegué fortes oscil·lacions demogràfiques: 336 h el 1842, 559 h el 1877, 687 h el 1887 per acabar el segle amb 682 h el 1900. El 1920 aconseguí el seu màxim de població, des d'aleshores ha tingut una davallada contínua.

ECONOMIA.- És un municipi essencialment vitícola, amb un 80% de les terres conreades i perquè els terrenys són apropiats. Aquest raïm abasteix la cooperativa per a l'elaboració de caves i vins. Darrera la vinya hi ha l'ametller i l'avellaner, però en un percentatge molt menor. També hi ha algunes oliveres al voltant dels camps. De sembrat gairebé no n'hi ha i el regadiu és mínim. Els terres incultes són escasses. En general els pagesos conreen terra pròpia. Hi ha granges avícoles i porcines. Part de la població treballa a la zona industrial de Valls.

TURISME.- L'església parroquial de Sant Joan Baptista va ésser edificada entre 1510-20 i refeta el segle XVIII en el característic estil barroc neoclassicitzant. De l'antic castell en resta només una paret. La Cooperativa Agrícola de Sant Isidre és un edifici modernista-noucentista construït l'any 1915, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell seguint les indicacions d'un enòleg., entre els anys 1995 i 1997 va remodelar les instal·lacions i restaurar la façana modernista.

FESTES.- El poble celebra la seva festa major el 25 de juny i la festa major d'hivern el 20 de gener, diada de Sant Sebastià. La Cooperativa organitza la festa de Sant Isidre Llaurador el 15 de maig. Pel Corpus els carrers de la població s'engalanen amb catifes de flors.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

  CAL CONRAD (allotjament rural) - Raval Sant Joan, 19 - Telf. 977 60 28 22

  CAL MAGÍ DEL PI (allotjament rural) - CASAFORT - Telf. 977 60 26 23

  LA CASETA (allotjament rural) - c/. General Prim, 2 - Telf. 977 60 05 62

  MAS CAP DE FERRO (turisme rural) - Telf. 977 62 01 82 - 627 267 344

  REST. COLL DE NULLES - Ctra. Tarragona, s/n. - Telf. 977 60 35 96

  REST. LA CASA VERMELLA - c/. Colon, s/n. - Telf. 609 25 31 79

HISTÒRIA.- Els orígens de la població són incerts. El 1165 era de Guillem de Claramunt el qual la traspassà a Guillem de Reixac. Guilla de Banyeres féu donació, l'any 1208, a Guilleuma, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona de les anomenades Viles Judaiques i Nulles, per a repoblar-les i fortificar-les. El 1365 era de Bernat de Foix, vescomte de Castellbó. Nulles formà part de la baronia de Vallmoll fins a l'abolició de les senyories jurisdiccionals (entre el 1820 i el 1823). El comte de Savallà es mantingué fidel fins al darrer moment a la causa austriacista, fet que provocà que els seus béns, entre Nulles, fossin expropiats per Felip V. A mitjan segle XIX va caure un meteorit al terme municipal, els fragments del qual es troben en diverses col·leccions i museus.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. de l'Església, 1 - D.P. 43887 - Telf. i Fax: 977 60 25 22

  Aula de Natura "LES ESPLANES" - Tefl. 609 166 703 / 650 904 300

  Col·legi CEIP Sant Sebastià (Nulles)

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local