|
AIGUAMÚRCIA
- 314 m alt - 73'10 km2. - 648 hab. (2001)
- Situat en un terreny muntanyós, a la riba
esquerra del Gaià. Agricultura de secà: vinya, ametllers i cereals; cria
d'aviram. Indústria alimentària. Pedreres. Àrea comercial de Valls. SANTES
CREUS - Primer monestir cistercenc fundat a
Catalunya (any 1169). Pàgina del municipi |
|
ALCOVER
- 243 m alt - 46'3 km2. - 3.966 h (2001)
- Situat al peu dels contraforts de la serra de
la Mussara, al nord de Reus. El riu Francolí en rega una part del terme,
permetent els conreus d'horta. Agricultura de secà: llegums, fruita, oli,
vinya, gra, garrofers, avellaners i ametllers. Indústria siderometal.lúrgica, paperera i tèxtil. Pedreres. Àrea comercial de
Reus. Pàgina del municipi |
|
ALIÓ
- 263 m alt - 7'4 km2. - 375 h (2001)
- Situat al nord-est de Valls. Conreus de secà:
cereals, vinya, ametllers i garrofers. Avicultura. Àrea comercial de
Valls. Pàgina del municipi |
BRÀFIM
- 236 m alt - 6'3 km2 - 581 h (2001)
- Situat a la dreta del riu Gaià, al nord-est
de Tarragona. L'economia és agrícola: s'hi conrea, al secà, vinya,
oliveres i cereals. Hom cria animals de granja. Santuari de Loreto. Àrea
comercial de Valls. Pàgina del municipi |
|
CABRA
DEL CAMP - 493 m alt - 27'0 km2 - 682 h (2001)
- Situat en un terreny accidentat, dalt del coll
de Cabra, al nord de Tarragona. El recurs bàsic és l'agricultura,
sobretot de secà (cereals i vinya). Avicultura. Bòbiles. Àrea comercial
de Valls. Pàgina del municipi |
|
FIGUEROLA
DEL CAMP - 474 m alt - 22'8 km2 - 287 h (2001)
- Situat al nord de Valls, al vessant oriental
de la serra de Miramar, drenat per la riera de Sant Francesc.
L'agricultura és de secà; el principal conreu són els avellaners,
seguit dels cereals. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
GARIDELLS,
els - 132 m alt - 3'0 km2 - 175 h (2001)
- Situat a l'esquerra del riu Francolí, al nord
de Tarragona. Conreus de secà: cereals, ametllers, avellaners i vinya).
Àrea comercial de Tarragona. Pàgina del municipi |
|
MASÓ,
la - 115 m alt - 3'6 km2 - 280 h (2001)
- Situat a la dreta del riu Francolí, al sud de
Valls. Una bona part del terme és regada aprofitant l'aigua dels pous i
del riu. El conreu predominant és l'avellaner. Al secà tenen
importància la vinya, els ametllers i els garrofers. Hi ha indústria
alimentària i de la construcció. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
MILÀ,
el - 166 m alt - 4'0 km2 - 162 h (2001)
- Situat a la dreta del riu Francolí, entre
aquest riu i el seu afluent el Glorieta. Cereals i conreus arboris de
secà (especialment avellaners). Granges d'aviram i porcs. Indústria
paperera. Pertany a l'àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
MONTFERRI
- 229 m alt - 19'2 km2 - 159 h (2001)
- Situat a la riba esquerra del Gaià, el terme
és suaument ondulat, i la riquesa principal és l'agricultura de secà,
principalment vinya i ametllers. De regadiu s'hi conreen hortalisses i
avellaners. Granges d'aviram i de porcs. El 1900 tenia 429 habitants.
Àrea comercial de Valls. Santuari de Montserrat - telf. 686 76 32 39
(concertar visites) - L'horari del Santuari és tots els diumenges
de 11:30 a 13:30, els dies laborables només hi haurà visites per grups
de més de deu persones. Pàgina del municipi |
|
MONT-RAL
- 888 m alt - 34'7 km2 - 154 h (2001)
- Situat a la falda de les muntanyes de Prades,
a la dreta del Brugent, afluent del Francolí. El terme és força
accidentat. Economia agrària de secà: cereals i conreus arboris.
Explotació de pedreres calcàries. Àrea comercial de Reus. Pàgina
del municipi |
|
NULLES
- 231 m alt - 10'7 km2 - 359 h (2001)
- Situat entre els rius Francolí i Gaià, al
sud-est de Valls. La vinya és el principal conreu, amb altres importants
com l'ametller, l'avellaner i l'olivera. Ramaderia porcina. Avicultura.
Àrea comercial de Valls. Pàgina del municipi |
|
PLA
DE SANTA MARIA, el - 381 m alt - 35'1 km2
- 1.669 h (2001)
- Situat al
nord-est de Valls i a l'est de la serra de Miramar. Es conrea més de la
meitat del terme municipal. La vinya és el conreu principal, seguit dels
arbres fruiters (sobretot ametllers) i dels cereals. Hi sobresurt la
indústria dels mobles, dels plàstics i la metal·lúrgica. Àrea
comercial de Valls. Pàgina del municipi |
|
PONT
D'ARMENTERA, el - 349 m alt - 27'8 km2 - 527 h (2001)
- Situat a les
vores del riu Gaià, el terme s'estén a banda i banda del riu i és
accidentat al nord per la serra de Comaverd. El conreu de l'ametller ha
pres importància en detriment dels tradicionals conreus mediterranis de
secà (cereals, olivera i vinya). Durant el segle XX acusà un màxim
demogràfic el 1910 (992 habitants). Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
PUIGPELAT
- 252 m alt - 9'6 km2 - 634 h (2001)
- Situat entre els rius Gaià i Francolí, a
l'est de Valls. Agricultura de secà, especialment vinya; també hi ha
oliveres, avellaners i ametllers. Avicultura. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
QUEROL
- 565 m alt - 71'9 km2 - 290 h (2001)
- Situat a la riba esquerra del Gaià, al nord
de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, el terme és accidentat
per la serra de Montagut. Gran part del terme no és conreada. Agricultura
de secà: cereals, ametllers i vinya. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
RIBA,
la - 263 m alt - 8'1 km2 - 676 h (2001)
- Situat a la confluència del Francolí amb el
Brugent, a l'estret de la Riba, lloc de pas del Francolí entre les
calcàries de les muntanyes de Prades. Els regatges permeten els conreus
d'horta al costat del riu. De secà s'hi conreen oliveres i ametllers. El
desnivell del Brugent és aprofitat per a la indústria, hi sobresurt la
paperera. Àrea comercial de Reus. Pàgina del municipi |
|
RODONYÀ
- 312 m alt - 8'5 km2 - 443 h (2001) - Situat
al peu del coll de Rubiola, a l'est de Valls. L'agricultura és totalment
de secà; el principal conreu és el de l'olivera, seguit dels de la vinya
i els ametllers. Complementen l'economia la cria d'animals de granja. El
1900 tenia 912 habitants. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
ROURELL,
el - 114 m alt - 2'2 km2 - 256 h (2001)
- Situat entre el Francolí i el Glorieta,
afluent seu, a sud-oest de la comarca, al límit amb el Tarragonès.
Conreus mediterranis de secà, i també conreus d'horta que s'estenen al
llarg del riu. Els efectes negatius de la crisi del sector de l'avellana
es feren notar en el nombre d'habitants a partir del decenni del 1960 (395
habitants). Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Pàgina
del municipi |
|
VALLMOLL
- 161 m alt - 16'7 km2 - 1.292 h (2001)
- Situat a la vall del Francolí, al sud de la
comarca, al límit amb el Tarragonès. Agricultura de secà: vinya,
avellaners i ametllers. Avicultura. Ramaderia porcina. Indústria de la
fusta, de la construcció i tèxtil. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
VALLS -
215 m alt - 55'9 km2 - 24.155 h (2006) (cap
de comarca) - Situat
entre el Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, al peu de la
serra de Miramar. Predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu;
els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i
avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu).
Tradició industrial des del segle XIII, actualment hi ha indústria
tèxtil (llana, cotó i gènere de punt), siderometal·lúrgica, mecànica,
blanqueries, fàbriques de cartró i de calçats, i indústria derivada de
l'agricultura (vi, cereals i pinsos). Centre de l'àrea comercial
homònima. Pàgina del municipi |
|
VILABELLA
- 254 m alt - 17'9 km2 - 787 h (2001) - Situat
a les ribes del Gaià, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca
de Barberà. Agricultura de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers,
garrofers i avellaners. Ramaderia porcina i granges d'aviram. Indústria
de joguines, tèxtils i metal·lúrgica. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
|
VILA-RODONA
- 259 m alt - 32'9 km2 - 1.001 h (2001) - Situat
a les ribes del Gaià. Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals
i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Ramaderia
porcina i avicultura. Àrea comercial de Valls. Pàgina
del municipi |
