GEOGRAFIA.- El terme ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades i és a ponent de la comarca. Termeneja amb els municipis de Montblanc (nord), Prades i Capafonts (oest), Vilaplana (sud), Alcover (sud-est) i la Riba (nord-est). Cal distingir quatre nuclis urbans: Mont-ral, Farena, l'Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses: Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats. El territori és enlairat i divers, format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és molt extremat degut a l'altitud del terme, que arriba fins als 1.075 m al Puig Pelat i la seva cota més baixa és de 375 m, al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta.

AGREGATS.- FARENA: És l'agregat més important del municipi, situat en el declivi més assolellat d'un promontori que cau abrupte damunt el riu Brugent. L'esglésiola romànica de Sant Andreu (segle XII) és situada al capdamunt de la vila. Antigament estava encerclada per una muralla, per això la disposició de les cases es característica de vila closa. Del seu antic castell només queden les restes d'alguns murs, als estables de Can Vilalta. Hi ha restes de fortificació vora la Punta Coroneta. - EL BOSQUET: Està situat al final de l'alterosa paret dels Motllats, vora la carretera de Mont-ral a Prades, a 800 m d'altitud. Esta format per una dotzena de cases. - l'AIXÀVIGA: Situat a la serra del Pou, a la confluència dels rius Sec i de la Font Fresta. Format per una dotzena de cases arrenglerades al llarg d'un sol carrer, on hi ha una casa senyorial de l'època medieval que havia estat la residència dels comtes de Prades. - CABRERA: Veïnat format per uns vint masos situats a la dreta de la vall del riu Brugent, prop del límit amb el terme de la Riba i estès fins al cingle que domina el riu, on hi ha el Mas de la Plana. - la CADENETA: Situat a la conca del riu Brugent, a la carretera de Mont-ral a Capafonts, està format per una vintena de masos disseminats, la majoria dels quals són abandonats, que s'estenen fins al Tossalet.

POBLACIÓ.- La població no forma un sol nucli agrupat, al contrari, és distribuïda de manera desigual dins el territori. El terme tenia 43 cases o focs el 1553. El segle XVIII marca una etapa de forta expansió demogràfica, la qual cristal·litzà el segle XIX. Durant tot el segle XX s'ha produït a Mont-ral una veritable desfeta demogràfica, al principi de segle hi havia 766 h, que davallaren fins als 382 h el 1930. El 1950 tenia un total de 292 h, 210 h el 1960, després baixa fins als 46 h de l'any 1981 i a partir d'aleshores inicià una lenta remuntada, gràcies a l'arribada l'any 1982 de la comunitat Arco Iris.

ECONOMIA.- La major part de les terres conreades del terme han estat tradicionalment pel damunt dels 600 m. Els conreus més importants corresponen a productes d'horta i d'arbres fruiters, amb una superfície d'aproximadament 300 ha, enfront de les 566 ha conreades que hi havia al començament del segle. Les condicions del terreny han permès la producció de trufes i de bolets. La ramaderia havia estat de sempre una de les activitats més importants, especialment la de bestiar de llana i la cria de bestiar boví, avui desapareguda del tot. Hi ha canteres de pedra calcària coneguda amb el nom de pedra d'Alcover. Fins al principi dels anys vuitanta hi havia prop de Farena una piscifactoria dedicada a la producció de truites. La major part dels serveis que s'han desenvolupat durant la dècada dels vuitanta fins a l'actualitat, han estat promogudes per la comunitat Arco Iris.

TURISME.- La primitiva església parroquial del poble de Mont-ral es dedicada a Sant Pere ad Vincula, és d'estil romànic i conserva en bon estat l'absis i la portalada lateral d'accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, data en que fou construït l'actual campanar. Al carrer Major hi ha el refugi Musté-Recasens, propietat del Centre de Lectura de Reus. El col·lectiu Arco Iris edificà un temple d'inspiració gaudiniana. A Farena trobem l'esglesiola romànica de Sant Andreu del segle XII i restes d'una fortificació del mateix segle. A l'Aixàviga hi ha una casa senyorial de l'època medieval. Però el millor atractiu que ofereix tot el terme de Mont-ral és, sens dubte, el seu paisatge, tant apreciat pels excursionistes i pels amants de la natura els quals poden fer turisme actiu com senderisme, barranquisme i escalada. A Farena hi ha l'Associació d'Amics de les Muntanyes de Prades, els quals organitzen assíduament sortides per conèixer i apreciar el territori.

FESTES.- Al poble de Mont-ral hi ha festes el 29 de juny (Sant Pere) i el tercer diumenge d'agost. A Farena la festa se celebra el segon diumenge de setembre.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

Restaurant EL BRUGENT - c/. Comte de Prades, 2 (FARENA) - Telf. 977 26 91 70

HOTEL LA MASSADA - c/. Puniol, 29 (MONT-RAL)- Telf. 977 76 70 35

MAS DE CARET (a.r.i.) - Camí de la Bartra (FARENA) - Telf. 977 26 40 03 / 679 955 756

MAS D'EN TONI (a.r.i.) - Pl. Vella, 1 (FARENA) - Telf. 977 26 91 52

MAS LA TORRE DE MONT-RAL (a.r.i.) - Masies de Cabrera (MONT-RAL) - Telf. 977 26 92 34 / 626 247 583

Restaurant RACÓ DE MONT-RAL - c/. Puniol, s/n. (MONT-RAL) - Telf. 977 76 02 62

REFUGI MUSTÉ-RECASENS - c/. Església, 10 (MONT-RAL) - Telf. 977 84 61 00

REFUGI SANT ANDREU - Pl. de l'Església (FARENA) - Telf. 660 660 721

HISTÒRIA.- Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, les tropes catalanes que participaren en aquesta conquesta, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, passaren per Farena i Rojals l'any 1151. Després quedaren incorporades al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. Al començament del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, pertanyien a la vegueria de Montblanc.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. Major, s/n. - D.P. 43364 - Telèfon: 977 76 41 09

  Informació de Mont-ral pel portal de Prades Web

  Informació de Farena pel portal de Prades Web

  Guayrapá Associació Cultural d'activitats a la natura

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Local