GEOGRAFIA.- Limita amb els termes de Vila-rodona (nord), Rodonyà (nord-est), Masllorenç (est) i Bonastre (sud-est), Salomó (sud) i Bràfim i Vilabella (oest). Es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès. Estès en la seva major part a la dreta del Gaià, riu que travessa el terme de nord a sud, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell (Tossa Grossa de Montferri, 386 m), que formen la serra de Montferri. Pel sector nord-oest passa la carretera comarcal C-51 de Valls al Vendrell, de la qual surt la carretera local T-204 vers Montferri i Salomó.

AGREGATS.- VILARDIDA: El barri és dividit entre els termes de Montferri i de Vila-rodona. El lloc és esmentat ja el 1009 (Villa Ardidam) com a feu dels bisbes de Barcelona. La capella de Santa Maria de Vilardida fou edificada el segle XVIII. - MONTFERRI: L'antic poble de Montferri es esmentat per primer cop el 1010 (Monte Ferriolum) i correspon a una antiga agrupació, al sector sud-est del terme, que havia estat formada per cases o masos esparsos. El 1752, els hospitalers de Selma hi tenien el Masdenat. - ELS MASOS: El terme tenia onze masos, alguns d'origen medieval, el més important dels quals és el de la Figuerola. - santuari de SANT MARC: Santuari renaixentista situat en un petit turó entre el poble i la Tossa Grossa, ja el 1723 es trobava mig caigut i actualment es conserven unes poques restes.

POBLACIÓ.- L'any 1358 tenia 37 focs, 26 el 1553, el 1708 tenia 45 cases i 134 h. El 1830 tenia 282 h, 341 h el 1842, 457 el 1877 (nombre més alt d'habitants). A partir del 1900 (429 h) l'emigració esdevé irreversible i provoca que moltes cases esdevinguin abandonades i mig caigudes.

ECONOMIA.- La major part dels conreus són de secà i el primer lloc correspon a la vinya, ja que les terres són adients. Gairebé és conreada la meitat del terme. Les oliveres abunden a la part muntanyosa, últimament en regressió. En terres de mitjana categoria s'ha fet alguna plantació d'ametllers. El regadiu ocupa una petita part dels conreus, aprofitant les aigües del Gaià; actualment predomina els avellaners. El camp està molt mecanitzat i gairebé tothom conrea la terra pròpia. Hi ha molta extensió inculta ocupada per pins i garriga. La ramaderia és poc significativa, només aviram i porcí. Hi ha dues bodegues on es produeix cava.

TURISME.- Com a edificis singulars cal destacar el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que fou deixeble de Gaudí. Començada a construir el 1926, restà abandonada i s'acabà en la dècada dels noranta. És un edifici d'estructura basilical que recorda les muntanyes de Montserrat i suggereix els elements naturals del medi i molt lligada a la terra per la seva textura. El castell de Rocamora esta documentat des del començament del segle XI i està situat al sud de Montferri i l'any 1985 va ser declarat Bé d'Interès Cultural. La Torre del Moro està situada dalt de la Tossa Grossa, és de forma ovalada i el 1985 també va ser declarada Bé d'Interès Cultural. A Vilardida hi ha el castell o Cal Tudó, possiblement originari del segle XII; altres punts a visitar són el rentador i les tres fonts; la del Dret, la del Lluïset i la de la Sofia.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

FESTES.- Celebra la seva major d'estiu el diumenge pròxim al 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu. La festa major d'hivern se celebra el 20 de gener, diada de Sant Sebastià. L'últim diumenge d'estiu se celebra l'Aplec de la Mare de Déu de Montserrat a l'ermita homònima.

HISTÒRIA.- Fins al 1917 el poble de Montferri s'anomenava Puigtinyós. L'origen de la població cal buscar-lo ja en temps dels romans, quan aquests extreien el mineral de ferro del terme, d'ací el topònim de Montferri. A principis del segle XI Adalbert d'Albinyana féu donació del lloc al monestir de Sant Cugat del Vallès i apareix el nom de Montferri per primera vegada. El 1214  Puigtinyós pertanyia a Guilleuma de Castellvell, a la mort de la qual passà al seu fill Guillem de Montcada, aquest el llegà al monestir de Santes Creus (1230), això causa diverses controvèrsies entre el monestir i els descendents fins el 1284. Al començament del segle XII s'esmenten diversos molins a la riba del Gaià, cosa que provocà enfrontaments amb els pobles veïns per l'aigua del riu. Als segles XV i XVI es desenvolupà una pròspera indústria de la llana, la qual comportà una notable immigració gascona. La gent de Puigtinyós col·laborà en la defensa de Cambrils del 1640 i molts d'ells foren assassinats per les tropes castellanes en retre's la plaça. Durant la Primera Guerra Carlina és formà un sometent liberal, per la qual cosa el poble es veié tot sovint ocupat pels carlins.

ENLLAÇOS.-

Ajuntament - c/. Major, 35 - C.P. 43812 - Telèfon i Fax: 977 62 03 77

Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya