Montferri

Venda de Calçots

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]          Contactar amb Alt Camp Informació    Páginas en castellano    English Pages

Posem al vostre abast la solució més pràctica i còmoda, en alumini i vidre templat, per a poder gaudir de la seva vivenda, terrassa i/o oficina. Per a més informació cliqueu AQUÍ.

Principal
Novetats
la Comarca
els Municipis
els Calçots
els Castells
els Atractius
els Restaurants
l'Allotjament
les Festes
Calaix de sastre

RESTAURANTS

RECOMANATS

Restaurant per a grans celebracions

a VALLS

Calçotades en un entorn Harley

a VALLS

Calçotades amb encant

a BELLAVISTA

Calçotades tot l'any

a FONTSCALDES

Les bones Calçotades

a PICAMOIXONS

Calçotades amb productes propis

a prop de VALLS

ALLOTJAMENTS

RECOMANATS

Comoditat i tranquil·litat en un entorn natural

Bosc de Valls

Un lloc per aprendre de la natura

a NULLES

Allotjament confortable i acollidor

a el MILÀ

ALTRES

RECOMANACIONS

Calçots i productes de l'Alt Camp

Calendari diari d'actes festius

GAUDIU-LES

Tractament natural de l'agua

A CASA SEVA

 

Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
els Garidells
la Masó
el Milà
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria
Pont d'Armentera
Puigpelat
Querol
la Riba
Rodonyà
el Rourell
Vallmoll
V A L L S
Vilabella
Vila-rodona

GEOGRAFIA | MAPA | AGREGATS | POBLACIÓ | ECONOMIA | TURISME | RESTAURANTS | FESTES | HISTÒRIA | ENLLAÇOS

Mapa de situació de MontferriPoblació: 159 h (2001) - Superfície: 19,22 km2 - Densitat: 8,27 h/km2 - Altitud: 229 m - Agregats: Vilardida i el mas de la Figuerola - Festes majors: El 20 de gener (Sant Sebastià) i el 24 d'agost (Sant Bartomeu) - Altres festes: Aplec a l'ermita de Montserrat (últim diumenge d'estiu) - Gentilici: montferriencs

GEOGRAFIA

Mapa del municipi de MontferriLimita amb els termes de Vila-rodona (nord), Rodonyà (nord-est), Masllorenç (est) i Bonastre (sud-est), Salomó (sud) i Bràfim i Vilabella (oest). Es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès. Estès en la seva major part a la dreta del Gaià, riu que travessa el terme de nord a sud, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell (Tossa Grossa de Montferri, 386 m), que formen la serra de Montferri. Pel sector nord-oest passa la carretera comarcal C-51 de Valls al Vendrell, de la qual surt la carretera local T-204 vers Montferri i Salomó.

AGREGATS

Vilardida: El barri és dividit entre els termes de Montferri i de Vila-rodona. El lloc és esmentat ja el 1009 (Villa Ardidam) com a feu dels bisbes de Barcelona. La capella de Santa Maria de Vilardida fou edificada el segle XVIII. - Montferri: L'antic poble deVISTA DEL POBLE.jpg (71129 bytes) Montferri es esmentat per primer cop el 1010 (Monte Ferriolum) i correspon a una antiga agrupació, al sector sud-est del terme, que havia estat formada per cases o masos esparsos. El 1752, els hospitalers de Selma hi tenien el Masdenat. - els Masos: El terme tenia onze masos, alguns d'origen medieval, el més important dels quals és el de la Figuerola. - santuari de Sant Marc: Santuari renaixentista situat en un petit turó entre el poble i la Tossa Grossa, ja el 1723 es trobava mig caigut i actualment es conserven unes poques restes.inici pàgina

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DEL MUNICIPIPOBLACIÓ

L'any 1358 tenia 37 focs, 26 el 1553, el 1708 tenia 45 cases i 134 h. El 1830 tenia 282 h, 341 h el 1842, 457 el 1877 (nombre més alt d'habitants). A partir del 1900 (429 h) l'emigració esdevé irreversible i provoca que moltes cases esdevinguin abandonades i mig caigudes.

ECONOMIA

ESGLESIA.jpg (29072 bytes)La major part dels conreus són de secà i el primer lloc correspon a la vinya, ja que les terres són adients. Gairebé és conreada la meitat del terme. Les oliveres abunden a la part muntanyosa, últimament en regressió. En terres de mitjana categoria s'ha fet alguna plantació d'ametllers. El regadiu ocupa una petita part dels conreus, aprofitant les aigües del Gaià; actualment predomina els avellaners. El camp està molt mecanitzat i gairebé tothom conrea la terra pròpia. Hi ha molta extensió inculta ocupada per pins i garriga. La ramaderia és poc significativa, només aviram i porcí. Hi ha dues bodegues on es produeix cava.

TURISME

SANTUARI DE MONTSERRAT.jpg (62446 bytes)Com a edificis singulars cal destacar el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que fou deixeble de Gaudí. Començat a construir el 1926, restà abandonat i s'acabà en la dècada dels noranta. És un edifici d'estructura basilical que recorda les muntanyes de Montserrat i suggereix els elements naturals del medi i molt lligada a la terra per la seva textura. El castell de Rocamora esta documentat des del començament del segle XI i està situat al sud de Montferri i l'any 1985 va ser declarat Bé d'Interès Cultural. La Torre del Moro està situada dalt de la Tossa Grossa, és de forma ovalada i el 1985 també va ser declarada Bé d'Interès Cultural. A Vilardida hi ha el castell o Cal Tudó, possiblement originari del segle XII; altres punts a visitar són el rentador i les tres fonts; la del Dret, la del Lluïset i la de la Sofia.inici pàgina

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS

CASTELL DE ROCAMORA - Afores, s/n.  - Telf. 977 62 01 20

L'EUCALIPTUS (allotjam. rural) - Partida Planeta - Telf. 670 22 75 75

LES VINYES - VILARDIDA - Telf. 977 63 91 93

FESTES

Celebra la seva major d'estiu el diumenge pròxim al 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu. La festa major d'hivern se celebra el 20 de gener, diada de Sant Sebastià. L'últim diumenge d'estiu se celebra l'Aplec de la Mare de Déu de Montserrat a l'ermita homònima.

HISTÒRIA

Fins al 1917 el poble de Montferri s'anomenava Puigtinyós. L'origen de la població cal buscar-lo ja en temps dels romans, quan aquests extreien el mineral de ferro del terme, d'ací PORTA DEL SANTUARI.jpg (70125 bytes) el topònim de Montferri. A principis del segle XI Adalbert d'Albinyana féu donació del lloc al monestir de Sant Cugat del Vallès i apareix el nom de Montferri per primera vegada. El 1214  Puigtinyós pertanyia a Guilleuma de Castellvell, a la mort de la qual passà al seu fill Guillem de Montcada, aquest el llegà al monestir de Santes Creus (1230), això causa diverses controvèrsies entre el monestir i els descendents fins el 1284. Al començament del segle XII s'esmenten diversos molins a la riba del Gaià, cosa que provocà enfrontaments amb els pobles veïns per l'aigua del riu. Als segles XV i XVI es desenvolupà una pròspera indústria de la llana, la qual comportà una notable immigració gascona. La gent de Puigtinyós col·laborà en la defensa de Cambrils del 1640 i molts d'ells foren assassinats per les tropes castellanes en retre's la plaça. Durant la Primera Guerra Carlina és formà un sometent liberal, per la qual cosa el poble es veié tot sovint ocupat pels carlins.

ENLLAÇOS

Ajuntament - c/. Major, 35 - C.P. 43812 - Telèfon i Fax: 977 62 03 77

Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Localinici pàgina

 

Una selecció dels millors productes de l'Alt Camp

Venda de Calçots i

tot per a la Calçotada

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]

Contactar amb Alt Camp Informació

©1998-2014   Associació Sense Límits - Muralla Sant Antoni, 101 - 43800 VALLS (Alt Camp)

Castellano     English

Sense Límits & Internet: Directori Alt Camp - Assoc. Sense Límits - Masia Virtual - Dades Països Catalans

BIBLIOGRAFIA: Gran Enciclopèdia Catalana, Història de Catalunya, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Tarragona Poble a Poble, Salvat Català, Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Universal Catalana, Catalunya Poble a Poble..., també publicacions, tríptics, pàgines web, etc. d'entitats públiques... així com fonts documentals d'arxius públics i particulars.