GEOGRAFIA.- El terme es troba al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí, que forma el límit oriental. Termeneja amb els municipis de Valls (est i nord), Alcover (nord, oest i sud) i la Masó (sud-est). Es comunica per carreteres locals; la T-722 de Valls a Alcover, la TV-7221 d'Alcover a Vilallonga, i molt a prop de la N-240 de Valls a Tarragona. El territori és molt planer.

POBLACIÓ.- Les notícies demogràfiques són escasses. Tenia 8 focs el 1392, 5 el 1413, 6 el 1553 i 5 el 1563, dades que donen a entendre un estancament demogràfic. Durant el segle XVIII conegué un notable creixement de la població, consta amb 7 cases i 64 habitants el 1708. Al llarg del segle XIX la demografia fou oscil·lant, des dels 160 h el 1830 als 272 h del 1900. El 1920 assolí la seva xifra més alta, per després anar davallant fins als anys vuitanta en que sembla que la població s'estabilitzà.

ECONOMIA.- El terme és un dels que té més proporció de regadiu de la comarca, degut a la perforació de pous a una gran profunditat. L'avellaner és el conreu que absorbeix quasi tot el regadiu. Al secà hi ha vinya i alguns ametllers i al voltant dels camps sovint hi ha oliveres. El garrofer quasi va desaparèixer degut a les gelades del 1956, però últimament tornen a conrear-se. Només hi ha un 3% de terres incultes al terme. La terra està conreada pels propis propietaris o bé per parcers. Hi ha alguna granja d'aviram i de porcí. Al terme hi ha una indústria paperera.

TURISME.- L'església parroquial de Santa Úrsula és un edifici neogòtic construït el 1914 (l'antiga havia estat destruïda l'any 1909 per un cicló). El Castell és un gran casal residencial de finals del segle XV, de planta quadrada i una gran portalada adovellada, que va ésser declarat Bé d'Interès Cultural l'any 1985.

FESTES.- El poble celebra la seva festa major el dissabte pròxim al 15 de maig, festivitat de sant Isidre. El tercer diumenge d'octubre es fa la festa de Santa Úrsula, de caire principalment religiós.

ALLOTJAMENTS.-

HISTÒRIA.- L'origen del poble del Milà cal buscar-lo en el feu particular constituït per Ponç de Montoliu l'any 1066. El 1194 s'esmentà com a propietat del canonge de Tarragona. El 1356 s'integrà a la Comuna del Camp de Tarragona. Joan I cedí, l'any 1391, tots els drets que tenia sobre el poble a l'arquebisbe Ènnec de Vallterra. El castell del Milà consta la seva existència l'any 1490 quan hi vivia Beatriu d'Urrea. Durant el segle XVIII era de la senyoria de l'arquebisbe i eclesiàsticament depenia d'Alcover, fou segurament per aquell temps que s'edificà la primitiva església de Santa Úrsula. El 1767 consta un molí paperer en funcionament, el qual continuava actiu el 1848.

BIOGRAFIES.- PERE NOLASC DE BASSA i GIRONA (el Milà, segle XVIII - Barcelona, 6-8-1835) Militar i governador militar de Barcelona, on fou assassinat pels revoltats que participaren en els fets coneguts com la Crema de Convents. - JOAN MARTÍ i ALANIS (el Milà, 1928) Eclesiàstic i bisbe de la Seu d'Urgell des del 1971.

ENLLAÇOS.-

Ajuntament - c/. Santa Úrsula, 23 - D.P. 43143 - Telf.-Fax: 977 63 73 97

Col·legi CEIP Bisbe Martí (el Milà)

Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya