GEOGRAFIA.- El petit terme s'estén al sector meridional de la comarca, a la dreta del Francolí en la seva major part, el qual forma una bona part del seu límit de llevant. Termeneja amb el municipis de Vallmoll (est), Valls (nord-est), el Milà (nord-oest), Alcover (oest) i el Rourell (sud). La carretera local T-751comunica la població amb la nacional de Tarragona a Valls i la local T-722 de Vilallonga a Valls pel Rourell. Un pont de pedra sobre el Francolí permet el pas de la primera de les carreteres.

POBLACIÓ.- Consta al fogatjament del 1365 amb 5 focs, el 1392 i 1413 amb 6, el 1457 amb 4. L'any 1553 tenia 7 focs i 6 el 1563. El 1708 tenia 25 cases i 61 habitants. Durant la primera meitat del segle XIX continuà creixent. El 1910 assolí els 393 h i des d'aquell moment ha anat davallant de manera constant. Durant els anys vuitanta la població es mantingué.

ECONOMIA.- El terme és molt planer i molt productiu, no hi ha pràcticament terrenys incultes. Del terreny conreat, unes tres quartes parts són de regadiu, degut a les aigües del Francolí i el conreu principal és l'avellaner. A les terres de secà predomina l'avellaner, i a més garrofers, ametllers i oliveres. La vinya escasseja i les poques  oliveres són al voltant dels camps. Gairebé tothom conrea terra pròpia. Els productes del camp són comercialitzats mitjançant la Cooperativa Agrícola, creada el 1929. L'avicultura és molt representativa de l'economia de la població. Al terme no hi ha cap indústria important.

TURISME.- L'església parroquial de Santa Magdalena fou bastida a la fi del segle XIX, és d'estil neoromànic, de tres naus, creu llatina i una gran cúpula d'uns 12 metres de diàmetre, va ser obra de l'arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà. El campanar, exempt, és de planta quadrada, essent l'únic element de l'antiga església. L'edifici del Sindicat Agrícola és de l'any 1926. Al carrer de Santa Magdalena trobarem un edifici amb decoració d'elements modernistes construït per l'arquitecte Salas i Ricomà. El portal de la casa Benet és un dels habitatges més antics del poble. També es característic el pont que travessa el riu Francolí.

FESTES.- La festa major d'hivern s'escau el 18 de gener, en honor de sant Sebastià. El dissabte pròxim al 22 de juliol s'escau la festa major de santa Magdalena, que alguns anys inclou una exhibició castellera. Tradicionalment, i des del segle XVII, es representava els dies de les seves festes els balls parlats de Sant Sebastià i Santa Magdalena, tradició que es mantingué fins el 1920. El 1929 es creà un grup teatral que actuà en molts pobles de la comarca. El 19 de març de 1940 reprengué les seves actuacions en català, possiblement foren les primeres en aquest idioma que tingueren lloc a Catalunya després de la guerra civil. La companyia continuà actuant en català fins a la seva dissolució l'any 1946.

RESTAURANTS.-

HISTÒRIA.- Segons la tradició l'origen del poble seria unes cases de masovers dependents d'una gran heretat del Rourell i que el segle XIII no formava encara un nucli de població. El 1356 consta ja integrat a la Comuna del Camp de Tarragona. L'arquebisbe Ènnec de Vallterra comprà a Joan I, el 1391, tots els drets senyorials de la monarquia damunt el poble. L'any 1511 el procurador del Camp féu detenir diversos homes del poble per haver construït una sèquia al Francolí en temps de secà. A la fi del segle XVII conegué un fort creixement demogràfic i econòmic. El tarannà progressista del poble es reflectiria en la victòria electoral dels republicans a l'abril del 1869.

ENLLAÇOS.-

Ajuntament - c/. Major, 15 - DP 43143 - Telèfon i Fax: 977 63 72 55

Col·legi CEIP Els Til·lers (la Masó)

Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local

LLIBRES.-