Les notícies històriques de l'Alt Camp és remunten fins a la prehistòria i estan plenes de vicissituds.

  Interessant bloc sobre el Patrimoni vallenc

TEMPS ANTICS.-

    El poblament prehistòric a l'Alt Camp es remunta al paleolític, es tractava de nòmades que vivien en balmes (Cova del Pont de Goi i la balma de Picamoixons, ambdós al terme de Valls). El neolític, és caracteritza per la introducció lenta de l'agricultura i de la ramaderia (cova del Garrofet, a Querol). A l'edat del bronze ja hi té uns assentaments considerables a la comarca (coves sepulcrals del Cau d'en Serra, a Picamoixons; coves del Bosquet, dels Moros, de la Moneda i Avenc de les Abelles, tots a Mont-ral; Cova del Mas del Gat, a Figuerola).

   S'han trobat restes ibèriques a la Cova del Garrofet (Querol) i en assentaments rurals, com el Degollat i la Lloera (Alcover), la Punta Coroneta (Mont-ral), els Garràfols (Vallmoll) i els més importants són els del Vilar (Valls), ocupat des del segle IV fins al principi del s. II aC; i el forns ibèrics de Fontscaldes (Valls) i de la Finca d'en Gori (Vila-rodona).

    Els romans canviaren els costums dels pobles ibèrics i dels antics pobles aturonats és passà a viure en vil·les a la plana, només a l'actual terme de Vila-rodona n'hi ha 25 de censades i n'hi ha constància en altres llocs. Encara es conserven restes d'algunes d'aquestes vil·les i s'ha trobat material a diversos indrets. L'edifici més significatiu és el monument funerari del Columbari de Vila-rodona del segle II dC.

L'EDAT MITJANA.-

    De l'ocupació sarraïna a la comarca s'en sap molt poc. Sabem que a la fi del segle X els comtes de Barcelona controlaven part de la comarca, durant aquest temps i principis del segle XI hi ha documentació de cessions de terres als nobles i posteriors colonitzacions. Però no és fins a l'expulsió dels musulmans de les Muntanyes de Prades i de Siurana que la tasca repobladora anà en augment.

    Pel que fa a l'assistència sanitària, el 1259 es bastí el primer hospital documentat a Valls i fins al segle XV hi consten tres més.

   Amb la repoblació aparegueren tots els pobles de l'Alt Camp, i Valls, destacava com la ciutat amb més empenta del territori, per aquest motiu el rei Pere el Catòlic li concedí, el 1210, el mercat setmanal del dimecres, que encara perdura. El 1309 pernoctà al castell de Valls el rei Jaume II. Durant el segle XIII i XIV hi ha constància documental de fortificacions en forma de muralles a Vallmoll, el Milà (1246) i Alcover (1313).

L'EDAT MODERNA.-

    Entre el 1570 i el 1583 es construí l'església parroquial de Sant Joan de Valls i el 1566 es posà la primera pedra de l'Hospital de Sant Roc. Entre la segona meitat del s. XVI i la primera del s. XVII la comarca acollí grans quantitats d'immigrants francesos.

   Durant els segles XVII i XVIII tots els pobles de la comarca hagueren d'allotjar, sovint, tropes de pas, sobretot durant la guerra contra França, els quals provocaren una penúria econòmica difícil de sostenir. També és prou significativa d'aquesta època, la plaga de la llangosta (1686-88), que atacà durament la comarca.

EL SEGLE XIX.-

    La guerra del Francès significà un nou estrall per als pobles de l'Alt Camp. El 25 de febrer de 1809 és va lliurar la batalla més sagnant, la del Pont de Goi, a Valls. L'any 1812 fou considerat "l'any de la fam" per què hi hagué un augment considerable de morts, degut a això nasqueren cabdills liberals o absolutistes, com Joan Rafi Sastres de Vilabella, absolutista penjat a la forca el 1827. Al final del juliol de 1822, 30 persones moriren en un combat a Vila-rodona. El 8 d'octubre de 1833 es creà a Valls un cos de voluntaris per lluitar contra els carlins. Els problemes obrers ja es vivien a Valls l'any 1864. Durant la revolució de Setembre de 1868 es constituïren juntes revolucionàries. Hagué mobilitzacions i fortificacions de rigor durant la tercera carlinada, la topada més forta tingué lloc a Vilabella el 18 de maig de 1874, on els carlistes derrotaren als liberals. Les desamortitzacions de 1835-45, 1855-56 i 1859-86 és un fenomen destacable a la comarca, ja que foren subhastades moltes propietats, la majoria de compradors eren de la comarca i sobretot de Valls.

   Un fenomen important és el naixement del cooperativisme a la comarca, a Valls es funda el 1888 la Societat de Treballadors del Camp, la cooperativa de Vila-rodona es fundà el 1895 i la de Vallmoll el 1896.

EL SEGLE XX.-

    A partir de l'any 1906 proliferaren els sindicats pagesos a tots els pobles de la comarca, que en alguns arribaren a tenir-ne dos, el dels rics i el dels pobres, amb la corresponent lluita ideològica que això representava. A les eleccions legislatives del novembre de 1933, a l'Alt Camp, guanyà ERC (50,7%), i a les del febrer del 1936 guanyà el Front d'Esquerres (59,7%). Els fets d'octubre significà l'empresonament de bastants republicans. El cop d'estat del 1936 implicà l'ascens de la CNT a Valls. A la majoria de pobles hi hagué col·lectivitats agràries.

   A la postguerra hi hagué un seguit d'execucions d'homes de segona fila i de vexacions a republicans. El municipi més castigat per la repressió i les execucions fou el del Pla de Santa Maria. El 1944 aparegué a Valls "Juventud, Semanario Nacional Sindicalista", el qual atacà despietadament els perdedors de la guerra, tots i els diferents canvis de capçalera i la catalanització que tingué, continuà atacant ferotgement qualsevol intent democràtic. A mitjans dels anys 80, canvià el nom per "La Crònica de l'Alt Camp" i començà a democratitzar-se.

   Les primeres eleccions municipals democràtiques han estat guanyades pels socialistes a Valls, mentre que a la majoria dels pobles de la comarca la victòria ha estat per la coalició de CiU o pels independents, això ha fet que el Consell Comarcal de l'Alt Camp sempre ha estat presidit per un convergent.