Tot i que la comarca és bastant planera,
en els seus extrems està circumdada per diverses zones muntanyoses.
RELLEU
- AIGÜES
- CLIMA
- VEGETACIÓ
- MAPES
EL
RELLEU.-
L'Alt Camp té una extensió de 544.69 km2. Limita amb les comarques
de la Conca de Barberà, l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el
Tarragonès i el Baix Camp, junt amb aquestes dues últimes, forma el territori
del Camp de Tarragona.
Presenta una part plana que es perllonga al migdia, en direcció al mar, circumdada
per una franja muntanyosa: la serra de Miramar i els contraforts de
la serra de Prades hi fan de límit al nord i a l'oest, i les muntanyes del
Gaià, a llevant. Les altituds van des dels 72 m, en l'extrem meridional
del terme dels Garidells, fins als 1.126 m de la
mola d'Estat, en el límit nord-occidental, al contacte amb la Conca de Barberà
i el Baix Camp.
LES
AIGÜES.-
El Francolí i el Gaià, amb els seus afluents, que travessen la comarca de nord
a sud, originen una zona de regadius -cas del Francolí- i l'obertura natural
d'una vall més abrupta i trencada, la produïda per l'erosió fluvial del
Gaià. El Francolí rep els seus principals afluent per la dreta: el
Brugent i el Glorieta, i alguns barrancs d'escassa importància, com els que rep
per l'esquerra. El Gaià s'alimenta principalment per manantials, ja que els
afluents que rep no passen de ser barrancs de curt recorregut. Degut a la seva
aportació a l'agricultura, la indústria i en menys mida al proveïment urbà,
comporta que aquests dos rius quasi no portin aigua en el seu tram final.
D'altra banda, quan es produeixen pluges molt intenses, experimenten crescudes
que ocasionalment poden tenir caràcter catastròfic.
EL
CLIMA.-
El relleu i la situació respecte a la Mediterrània són factors que tenen una
importància decisiva en el comportament dels elements del clima a l'Alt Camp.
L'orla muntanyosa la protegeix de les influències climàtiques de la Depressió
Central. La plana oberta cap a la costa 
implica la influència de la
Mediterrània com a element moderador del clima. El resultat de l'acció
d'aquests factors és un clima suau, amb diferències moderades entre les
diferents estacions de l'any, però amb notables disparitats dins el territori;
els microclimes assoleixen a l'Alt Camp una importància considerable. hi domina
el clima mediterrani (15º a la plana i 12º a la muntanya). Les precipitacions
són escasses (500 mm) i estan mal repartides al llarg de l'any; essent més
importants a la tardor i a la primavera i escasses a l'estiu, però també
periòdicament és produeixen aiguats que en ocasions són de caràcter
catastròfic. El vent més important és el serè, propi de l'hivern que afecta
a tota la comarca i pot assolir velocitats considerables, especialment a la part
septentrional i occidental.
LA
VEGETACIÓ.-
La diversitat que es troba a l'Alt Camp pel que fa a les roques, els climes,
els sòls, etc., implica també una gran varietat de comunitats vegetals. La
plana pertany, des del punt de vista de la vegetació, a la terra baixa
mediterrània, mentre que la perifèria de muntanyes, a partir dels 800 a 900 m,
pertany al domini de la muntanya mitjana mediterrània, de forma
generalitzadora, ja que les condicions locals les poden fer variar. Els darrers
anys hom constata a l'Alt Camp una considerable reducció dels espais forestals,
especialment per causa dels incendis, les pinedes cremades han estat
substituïdes per comunitats més pobres que fan difícil el procés de reinstauració
de la vegetació arbòria.
MAPES: FÍSIC, COMARCAL I DE MUNICIPIS
(Clicant al damunt podrà veure els mapes a mida
més gran)
