GEOGRAFIA | MAPA | POBLACIÓ | ECONOMIA | TURISME | FESTES | HISTÒRIA | ENLLAÇOS

Població: 175 h (2001) - Superfície: 3,03 km2 - Densitat: 57,76 h/km2 - Altitud: 132 m - Festa major: 25 de juliol (Sant Jaume) - Gentilici: garidellencs

GEOGRAFIA

És situat a l'esquerra del Francolí. És el segon municipi més petit de la comarca. El relleu del terme ve disminuint a mida que s'apropa al curs del Francolí. És recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort. Limita al nord amb Vallmoll, a l'est amb la Secuita, al sud amb Perafort i a l'oest amb el Morell, els tres darrers de la comarca del Tarragonès. La comunicació amb Valls i Tarragona és a través de la carretera de Tarragona a Lleida, la qual parteix el terme en dues meitats quasi idèntiques i passa prop del nucli urbà. Fins a finals del segle XX formava part de la comarca del Tarragonès.

POBLACIÓ

En el cens de l'any 1358 el lloc apareix amb 14 focs, i el fogatjament del 1553 en registra 15. El 1857 registrà el nombre màxim de 440 h, però experimentà una forta davallada ja que l'any 1877 en tenia 260 h. Des del 1910 fins als anys vuitanta no deixà de minvar; la xifra més baixa del segle XX s'enregistrà el 1972, amb 132 h.

ECONOMIA

L'agricultura i l'avicultura són els principals recursos econòmics. Les terres conreades són principalment de secà amb predomini de la vinya, seguida dels cereals, els ametllers, els garrofers, les oliveres i els avellaners. El regadiu només es present en una estreta franja a les terres d'al·luvió que voregen el Francolí, a on es conreen avellaners, cereals i fruiters. Hi ha 2 ha no conreades ocupades pel bosc i la garriga. En els darrers anys s'observa una revitalització del poble, degut principalment a la construcció de la urbanització Malacuca, situat a l'extrem de ponent del poble.

TURISME

Al damunt del poble sobresurt, en estat molt malmès, l'edifici de l'antic castell feudal dels Garidells. Mostra diverses fases constructives, a partir del segle XII i de l'estructura en romanen diversos llenços de murs, arcs, finestrals i espitlleres. L'any 1985 va ésser declarat Bé d'Interès Cultural. L'església parroquial de Sant Jaume és petita i d'estil renaixentista popular (segle XIX).

FESTES

El municipi celebra la seva festa major el 25 de juliol en honor de Sant Jaume.

HISTÒRIA

La carta de poblament de l'indret fou donada el 1174 per Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer. El 1229 el monestir de Santes Creus s'ensenyorí de la població, el 1309 Saurina de Castellet n'era la propietària i d'ella passà a Galceran de Montoliu, fins que l'any 1391 Joan I vengué els drets i la jurisdicció del lloc a la mitra tarragonina. El 1582 Jaume de Rossell va vendre el castell i el terme a Santes Creus. Als anys trenta del segle XIX els 2 jornals i 4 quartans de terra del terme passaren a mans de Josep Damunt, pagès del poble.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - Av. Catalunya, 2 - D.P. 43153 - Telèfon i Fax: 977 62 52 30

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya