GEOGRAFIA.- Limita amb els municipis de Cabra del Camp (nord), el  Pla de Santa Maria (est), Valls  (sud), de l'Alt Camp, i Montblanc (oest) i Barberà de la Conca (nord), de la Conca de Barberà. S'estén als vessants sud-orientals de la serra de Miramar, que encercla el municipi pel nord i l'oest i culmina al Tossal Gros o d'en Jordà de Prenafeta (864 m alt), a l'extrem nord-oest. Comprèn el poble de Miramar.

POBLACIÓ.- En el fogatjament de 1358-59 Figuerola té 34 focs i Miramar 8, en el de 1397 amb 18 i 6, respectivament. El 1553 tenia 16 focs de laics i un de capellà i Miramar en tenia 7; el 1603 ja hi havia un immigrant francès que treballava de pagès. Al llarg del segle XVIII conegué un notable creixement: el 1708 el conjunt de Figuerola, Prenafeta i Miramar tenia 46 cases, el 1830 tenia 379 h, el 1877 tenia 773 h i el 1887 assolia la xifra màxima: 855 h. A partir d'aquest moment s'inicià una emigració constant que arriba fins als 203 h el 1981, però a partir dels anys vuitanta, hi ha hagut una lleugera recuperació. Pràcticament tota la població treballa a les zones industrials més properes.

ECONOMIA.- El caràcter muntanyós que li dóna la serra de Miramar fa que més d'un terç de les seves terres siguin incultes, al peu de la serralada és aprofitat per al conreu de l'avellaner des de temps reculats i principalment els anys posteriors a la crisi de la fil·loxera, en que el terme arribà a ésser el primer conreador d'avellaners de la comarca, i avui continua essent el principal cultiu. Darrera seu venen els cereals i després la vinya, que abans de la fil·loxera predominava. De regadíu només hi ha un 1% de les terres conreades. A les terres ermes predomina la garriga i algún bosc de pins. Les terres són conreades pels seus propietaris o per parcers. A la ramaderia té una certa importància el porcí; l'avicultura ha desaparegut. La indústria és poc important al terme; hi ha una empresa de derivats de la ramaderia i una altra de plàstics.

TURISME.- L'església parroquial de Sant Jaume (1781-89) és barroca i fou bastida damunt de l'anterior església romànica del segle XII, de la qual conserva importants fragments de murs. El 1918 es construí el Sindicat Agrícola de Sant Isidre (clausurat el 1939) i el 1931 el Sindicat Agrícola de Sant Jaume. Altres edificis de la vila són Can Mercadé (casal del segle XVIII), Cal Balanyà i Cal Maleter. A l'agregat de Miramar hi ha l'església de Sant Mateu, de petites dimensions i de tradició romànica. La Torre de Mixarda de possible origen sarraí i fortificada el segle XV, declarada Bé d'Interès Cultural el 1985. A la cova del Gat hi ha diverses sales, alguna amb estalactites i en l'època neolítica fou una cova sepulcral col·lectiva.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS.-

FESTES.- El poble celebra la seva festa major el cap de setmana més proper al 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. El cap de setmana més proper al 18 de desembre se celebra la festa major de la Mare de Déu de l'Esperança i el dissabte més proper a l'11 de maig la festa de Sant Antim (patró dels joves).

HISTÒRIA.- El terme ha estat poblat des d'antic, a la cova del Gat s'ha trobat diverses restes arqueològiques del neolític. La descoberta d'una moneda iberoromana fa creure  en l'existència d'un poblat ibèric o d'una vil·la romana per l'entorn. Això assenyala a Figuerola com un dels nuclis de població més antics de les nostres contrades. Les dades documentals més antigues les trobem en un document de l'any 980, on es fa menció del topònim Figuerola. La primera carta de població de la vila és del 1198, però anteriorment ja havia estat documentat el castell i l'església. Durant els segles XII i XIII Figuerola i Miramar formaven part del castell de Prenafeta. Però a finals del segle XIII Berenguer de Puigverd donà aquestes poblacions al monestir de Poblet, fins a l'exclaustració del monestir l'any 1835.

ENLLAÇOS.-

  Ajuntament - pl. Sant Jaume, 1 - DP 43811 - Telf.- Fax: 977 63 01 75

  Estadística Bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local