EXEMPLE DE LA CONSTRUCCIÓ D'UN QUATRE DE SET.-

    Per aixecar un castell comencen per situar-se els qui formen el primer pis, que constitueixen la base de la construcció humana i els únics que toquen a terra i, per tant, que trepitgen terreny ferm. Els castellers que formen el primer pis reben el nom de baixos i són en nombre igual al dels pilars que ha de tenir la torre o castell.  

    Els baixos es traven ben bé de braços per tal d’oferir la màxima resistència. Sota de cada braç dels baixos un altre casteller posa la seva espatlla per reforçar el travament, aquests castellers es posen amb el cap dins de la rodona que formen els baixos i amb el cos a fora. Com que fan de reforçadors reben el qualificatiu de crosses. Part de dins de la cavitat que deixen els quatre baixos, hi entren altres tants castellers per tal d’estampir el grup d’aquests i evitar que puguin decantar-se vers l’interior del rogle. Aquests quatre tenen també la missió de sostenir les cames dels quatre castellers que s’enfilen damunt dels baixos i que formen el segon pis del castell. La base o fonament d’un castell de quatre pilars està, doncs, format per setze homes: els quatre baixos, els vuit crosses, a raó de dos per baix, un per cada aixella, i els quatre reforçadors que es posen dins del rogle interior del castell. Aquest compacte grup humà és conegut per la cassola i gairebé no es veu, car resta confós per l’estesa de gent que s’aplega entorn del castell.

    Damunt dels quatre pilars pugen altres tants castellers: els segons, que han de constituir el segon pis de l’obra. Posen un peu damunt de cada una de les espatlles del corresponent baix que els fa de soca i, com ells, s’arrapen i entreteixeixen fermament de braços.

    Els reforçadors, des de dins de la cassola, engrapen les cames dels segons fins tan amunt com poden, per tal que no es vinclin de genolls i no es camatorcin. 

   Així que els segons estan ben travats de braços i ben aposentats, comencen a pujar els terços, que són els quatre castellers que hauran de formar el tercer pis, els quals, com llurs companys, posen un peu damunt de cada espatlla dels segons i, com ells, es traven ben bé de braços. En arribar aquest moment del carregament del castell, les gralles inicien llur tonada típica, que anima els castellers i contribueix notablement a encoratjar-los en llur tasca tan esforçada com hàbil, i no paren de deixar sentir llur so fins que, enllestit el castell, ja es descarrega i els terços comencen a baixar.  

    La part superior dels castells és més simple que la base, rep el nom de pom de dalt, i els pisos estan formats per menys castellers. En el quatre de set que hem pres per exemple, el quart pis el formen només dos homes, qualificats de dosos, que es posen un damunt de l’espatlla d’un terç i l’altre damunt de la d’un altre, i un cop ben travats, reben damunt seu altres dos companys que constitueixen el cinquè pis. El sisè el forma un sol minyó, ajupit: l’aixecador, que se sosté de peus damunt d’un cinquè i de mans damunt de l’altre. Pel seu damunt passa el petit enxaneta, infant de quatre o cinc anys, que, un cop dalt de tot de la construcció, es limita a fer l’aleta, és a dir, a obrir i tancar ràpidament els braços estesos, mentre les gralles marquen un refilet agut que indica el coronament gloriós de l’obra; tocada joiosa que omple de satisfacció els castellers, i que és subratllada pel greu repic del tabal. El menut vailet inicia ràpidament el seu descens, puix que es passa l’estona només pujant i baixant, i al seu darrera van descendint tots els altres companys.

    Un castell no es considera com a enllestit del tot fins que ha saltat a terra el darrer segon; si mentre es descarrega es produeix algun incident, hom el dóna per fracassat i no compta. Un castell és tant millor com menys espai de temps triga a carregar-se. La gràcia dels castellers consisteix a pujar de presa, sense agafar roba i arrapant-se ben poc amb els companys. Els castells millors són els que es fan sense crosses ni reforçadors que des de dins de la cassola engrapin les cames dels segons; castells que hom qualifica de nets. Que un castell oscil·li i tremoli no és pas sempre indici de poca consistència.

     Entre els castellers hi ha homes de diverses edats. Generalment els més grans són els que formen els pisos baixos; el pom de dalt el forma jovenalla; els cinquens són xicots; els aixecadors, noiets, i els enxanetes, infants.

Bibliografia: Costumari Català de Joan Amades

PÀGINES WEB DE LES COLLES CASTELLERES:

  COLLA JOVES DELS XIQUETS DE VALLS

  COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS