GEOGRAFIA: Limita amb els municipis del Pont d'Armentera (nord-est), el Pla de Santa Maria i Figuerola (sud), i Barberà de la Conca i Sarral (nord-oest). El terme s'estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l'Alt Camp, accidentat per les serres de Miramar i del Cogulló, a la divisòria d'aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori. La via de comunicació tradicional ha estat la carretera local de Valls a Sarral pel Pla de Santa Maria, que és travessada actualment per l'autopista de Barcelona a Lleida. El territori és molt muntanyós (arriba als 776 m d'altitud al sector sud-oest del terme i 885 m a l'extrem nord-est), el coll de Cabra, a llevant, forma una depressió per on passa l'autopista i la carretera. Del puig de Valtorera (849 m alt) davallen diversos torrents, el de la Fonollosa, afluent del Francolí, i el de Rupit que desemboca al Gaià. Hi ha un bon nombre de fonts i mines. Dins el terme hi ha el despoblat recent de Fontscaldetes i el caseriu de la Fonollosa.

ECONOMIA: A causa del relleu muntanyós, la meitat del terreny és inculta (1.330 ha), recoberta en gran part de garriga o bé erma; els boscs de pins ocupen només 166 ha. Predomina totalment el secà sobre el regadiu, limitat a horts familiars que aprofiten l'aigua del torrent de la Fonollosa. Els conreus més estesos són els cereals i la vinya; hom conrea també ametllers, avellaners i algunes oliveres. Predomina el règim d'explotació directa. És important l'avicultura, hi ha una granja que es dedica a la cria de perdius; també trobem bestiar porcí. Desapareguts la destil·lació d'alcohols i els molins fariners, l'única indústria és la rajoleria.

TURISME: L'església parroquial de Santa Maria (segle XVIII) és barroca i fou bastida damunt de l'anterior església romànica, de la qual només es conserva el sant Crist, cremat en la guerra civil (que segons la tradició era una obra escultòrica de dos àngels). El 1919 es construí la Cooperativa Agrícola, obra de Cèsar Martinell. A la vila i als voltants hi ha nombroses fonts, com la font del Gall que compta amb taules per poder-hi menjar. També hi ha coves (la dels Miquelets, la de Trases, la dels Mosquits, la de Vives i la de les Monges).

RESTAURANTS:

FESTES: El primer dissabte de maig s'hi celebren les festes de la Santa Creu, on es convoca un certamen literari. Recentment s'han recuperat les festes del Segar i del Batre, al juliol, amb una gran paella d'arròs de cloenda. La festa major té lloc el tercer cap de setmana d'agost, amb un Festival Infantil. El cinc de desembre s'hi celebra un Festival.

HISTÒRIA: Fou una avançada del comtat de Barcelona (enfront de les muntanyes de Prades) en la reconquesta de la Catalunya meridional. El castell de Cabra, esmentat ja el 980  en la cessió que en féu Borrell II, fou destruït, amb el poblat, en les ràtzies sarraïnes del final del segle X. El segle XI el terme fou adquirit pel monestir genovès de San Martino d'Albenga. El 1160 passà, en part, al comte de Barcelona i aviat es formà novament un nucli de població que estigué emmurallat. Dins el terme han estat trobades restes del neolític.

BIOGRAFIES: CONSTANÇA (segles XIV i XV) Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges - JOAN GINÉ i PARTAGÀS (Cabra del Camp 1836-Barcelona 1903) Metge, catedràtic d'higiene a Barcelona i psiquiatre - JOAN OLIVA i MONCUSÍ (Cabra del Camp 1855-Madrid 1879) Boter anarquista que atemptà contra Alfons XII.

ENLLAÇOS:

  Ajuntament - pl. de l'Església, 1 - D.P. 43811 - Telf-Fax: 977 63 01 31

  Pàgina personal de David Gavaldà sobre Cabra del Camp

  Grup Coral de Cabra del Camp

  Col·legi CEIP Cabra del Camp

  Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local