Bràfim -Alt Camp- (cat)

Població: 581 h (2001) - Superfície: 6,29 km2 - Densitat: 92,37 h/km2 - Altitud: 236 m - Festes majors: 10 de desembre (Mare de Déu del Lloret o Loreto) i 25 de juliol (sant Jaume) - Altres festes: 23 d'abril (sant Jordi) i l'Aplec de Primavera (primer diumenge de juny) - Gentilici: brafimencs

GEOGRAFIA

Limita amb els municipis de Montferri (est), Vila-rodona i Alió (nord), Puigpelat (oest) i Vilabella (sud). S'estén a la plana de la dreta del Gaià (en part, límit oriental), vers el qual s'escolen les aigües del territori, suaument ondulat. La vila de Bràfim és l'únic nucli de població. La principal via de comunicació és la carretera local de Tarragona al Pont d'Armentera, que enllaça al nord del terme amb la comarcal de Valls al Vendrell.

POBLACIÓ

Bràfim tenia 35 focs el 1553, 31 el 1563, 90 cases i 272 h el 1718 i 928 1787. El 1830 tenia 864 h, que davallaren, possiblement a causa de les guerres civils, a 632 el 1862, per assolir el seu màxim de població al segle XIX (1.101 h el 1857). Després d'algunes oscil·lacions regressives, el 1900 tenia 1.132 h, 1.009 h el 1920, 834 h el 1940, 660 h el 1960, 677 h el 1970 i 580 h el 1991.

ECONOMIA

La petita extensió superficial del terme és gairebé del tot conreada i dedicada preferentment als conreus de secà. Només l'1% dels conreus són de regadiu (petits horts familiars). El conreu predominant ha estat tradicionalment la vinya, amb una producció d'aproximadament set milions de quilos de raïm; per bé que en l'actualitat els arbres fruiters (principalment el cirerer), es troben en camí d'agafar la primacia econòmica. Les oliveres formen plantacions. Hi ha pagesos que conreen directament la terra, però també abunda la parceria. Hi ha algunes granges avícoles i té força importància el bestiar porcí. Hi ha la cooperativa agrícola i una empresa vitivinícola, també figura una empresa d'autocars. A prop de la vila hi ha un modern polígon molt ben comunicat.

TURISME

Amb els carrers estrets i desiguals, la població centrada per l'església parroquial de Sant Jaume, edifici de transició del gòtic tardà al barroc, bastida al final del segle XVII, hi treballaren notables artistes com Isidre Espinal de Sarral (construí el llit de la Mare de Déu d'Agost el 1715) i Joan Guasc de Valls (daurà el notable retaule barroc el 1794-97). La casa consistorial fou construïda el 1923 per Cèsar Martinell. - santuari del Lloret: Situat vora el poble, l'edifici primitiu fou construït el 1664 per allotjar la imatge que hi portà l'any anterior un capellà d'Òdena. En 1889-92 s'enderrocà l'edifici i es construí la capella nova, neoromànica, amb campanar sobre la volta. J.M.Pujol dissenyà la font de davant el santuari i Joan Llimona pintà el cambril el 1923. El primer diumenge de juny s'hi celebra l'Aplec de Primavera (el més antic de les comarques meridionals).

FESTES

La festa major d'hivern del poble se celebra per la Mare de Déu del Lloret, el 10 de desembre. És de gran antiguitat (documentada el 1748), però ha quedat reduïda a un acte més aviat religiós. La festa major d'estiu s'escau el 25 de juliol, per sant Jaume, i si celebren diversos actes festius i populars. Per la festa de sant Jordi, el 23 d'abril, té lloc un concurs literari i un berenar popular. També té gran tradició l'Aplec de Primavera que se celebra al santuari del Lloret el primer diumenge de juny.

RESTAURANTS I ALLOTJAMENTS

Restaurant NYAM NYAM DIFERENT

c/. d'Avall, 23 - 43812 BRÀFIM

Telf. 977 62 05 46 i 657 27 84 33

LES CIRERES (a.r.i.) - Av. Loreto, 5 - Telf. 639 006 128

HISTÒRIA

El terme va ser poblat pels romans, com ho demostra la descoberta, a principis del segle XX, de diferents troballes arqueològiques: monedes, terrissa, enrajolats i un fragment d'escultura. La carta de poblament fou concedida el 10-9-1159 per Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona. Des del començament del segle XV fins al segle XIX, Bràfim formà part de la baronia de Vallmoll. El 1428 el veí Antoni Rovira deixà en testament una donació per tal de fer un hospital, el qual estigué situat al carrer Major i que es distingia per una fornícula amb la Mare de Déu dels Desemparats. El 1710 es ratificà a favor del rei-arxiduc Carles III. Durant la guerra del Francès patí vuit saqueigs, amb robatoris, destruccions i incendis, que arruïnaren el poble. Durant les guerres carlines hi hagué dos bàndols: els carlins o gecs i els liberals o quempis, aquests últims fortificaren l'església i la rectoria. Durant el segle XIX, el segon diumenge d'octubre tenia lloc la fira de les Magranes.

BIOGRAFIES

Marià Martí i Estadella (Bràfim 1721 - Veneçuela 1792) Bisbe de Puerto Rico i de Caracas - Joan Andreu i Garriga Músic i compositor - Francesc Andreu i Sabadell "Màgic Andreu": Il·lusionista i mag.

ENLLAÇOS

Ajuntament - pl. de la Vila, 1 - D.P. 43812 - Telèfon i Fax: 977 62 00 11

Col·legi CEIP Sant Jaume (Bràfim)

Plànol dels carrers de Bràfim (en format PDF)

Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local

Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya