GEOGRAFIA:
Limita al nord amb el terme
de Vila-rodona (per on passa l'autopista A-2 de
Barcelona a Lleida) i el Pla de Santa Maria, a l'oest amb
el de Valls i al sud amb els de Puigpelat
i Bràfim. S'estén al bell mig de la plana, a llevant
de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció oest-est
per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual
s'estén el poble, únic nucli urbà del municipi.
POBLACIÓ:
Alió tenia 16 focs el
1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d'on es
desprèn que no resultà afectat per les pestes del segle XIV, però que
després la seva població reculà i restà estabilitzada més d'un segle. El
1708 figurava amb 70 cases, amb 53 el 1763 i 65 el 1773, però amb 139 h el 1708
i 569. Alió perdé habitants entre el final del segle XVIII i el primer quart
del segle XIX (en el cens del 1830 n'hi figuren només 384. El
1860 aconseguí la màxima xifra demogràfica, amb 741 h, per caure
de nou a 610 h el 1877 i remuntar fins a 724 h el 1897. El 1900 tenia tan
sols 610 h i ha anat baixant a 588 h el 1920, 493 h el 1940, 363 h el 1970 i 331
h el 1981. En la dècada dels vuitanta la població s'ha mantingut estable i
fins i tot ha pujat lleugerament. El 1991 tenia 336 h.
ECONOMIA:
Ha estat tradicionalment
una població agrícola de secà: vinya, oliveres, garrofers i ametllers;
complementada per la cria de bestiar i l'avicultura. La joventut ha deixat el
conreu de la terra atreta per les indústries de Valls. Tot i això l'economia
tradicional continua essent l'agrícola, conreada la meitat de la terra
directament pels propietaris i l'altra meitat en parceria. Al terme s'han
establert diverses indústries: de la fusta, metal·lúrgica i magatzems de
transformació de fruita seca.
TURISME:
El nucli antic es centrat per la plaça, on hi ha l'església parroquial de Sant
Bartomeu, notable edifici barroc neoclassicitzant, beneit el 1769, amb un esvelt
campanar de planta quadrada, coronat per un pis vuitavat i una torrella
inacabada; l'interior és format per una gran nau, amb volta de llunetes i
capelles laterals entre els contraforts. Té com a eixos principals els carrers
Major i el de la Muralla, les restes de la qual foren declarades el 1985 Bé
d'Interès Cultural. El Sindicat Agrícola (1911) és a l'entrada del poble, i
va ser ampliat per Cèsar Martinell el 1917.
FESTES:
La festa major del municipi
s'escau el diumenge pròxim al 24 d'agost, diada de sant Bartomeu. Altres festes
que es fan al municipi però que actualment han quedat gairebé reduïdes a
actes religiosos són la festa de sant Sebastià (el diumenge pròxim al 20 de
gener), la festa de sant Isidre llaurador (el 15 de maig) i la festa de la Mare
de Déu del Carme (el diumenge després del 16 de juliol).
HISTÒRIA:
Sembla que el seu
emplaçament coincideix amb la d'una antiga vil·la romana. A l'edat mitjana el
lloc fou donat a repoblar (5-1-1171) per Guillem de Torroja, arquebisbe de
Tarragona, a Ponç de Bruguera, tot i 
que sembla que el terme ja es trobava
poblat, segons es desprèn d'una butlla del 1154. El 1205 Ponç d'Alió establí
un convent amb els hospitalers de Vallmoll. Al llarg
dels anys diferents arquebisbes i pabordes compraren propietats del terme, fins
que el 1212 Pere I cedí tots els drets i jurisdiccions que tenia damunt el
terme a la mitra de Tarragona. El 1346 Alió es negà a pagar l'impost reial i
els veguers obriren un procés per via d'apremi. Forma part de la Comuna del
Camp des del 1330. El 1391 Joan I vengué a l'arquebisbe Ènnec de Vallterra
tots els drets que la monarquia conservava sobre el terme. El 1710 es ratificà
a favor del rei-arxiduc Carles III i experimentà un notable creixement al llarg
del segle XVIII. El poble resultà molt delmat el 1794 per una forta pedregada.
La gran producció de vi durant el segle XIX propicià l'aparició de fàbriques
d'aiguardent.
BIOGRAFIES:
Era fill d'Alió el
polític liberal ANTONI ESCODA
(segle XIX), col·laborador i amic del general Prim.
RESTAURANTS:
Població:
375 h (2001) -
Superfície: 7'37 km2
- Densitat: 50,88 h/km2
- Altitud: 263 m -
Festes majors: 20 de gener (Sant
Sebastià) i 24 d'agost (Sant Bartomeu)
- Gentilici: alionencs
