GEOGRAFIA | POBLACIÓ | MAPA | ECONOMIA | TURISME | FESTES | RESTAURANTS | HISTÒRIA | BIOGRAFIA | ENLLAÇOS

Població: 375 h (2001) - Superfície: 7'37 km2 - Densitat: 50,88 h/km2 - Altitud: 263 m - Festes majors: 20 de gener (Sant Sebastià) i  24 d'agost  (Sant Bartomeu) - Gentilici: alionencs

GEOGRAFIA

Limita al nord amb el terme de Vila-rodona (per on passa l'autopista A-2 de Barcelona a Lleida) i el Pla de Santa Maria, a l'oest amb el de Valls i al sud amb els de Puigpelat i Bràfim. S'estén al bell mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció oest-est per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s'estén el poble, únic nucli urbà del municipi.

POBLACIÓ

Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d'on es desprèn que no resultà afectat per les pestes del segle XIV, però que després la seva població reculà i restà estabilitzada més d'un segle. El 1708 figurava amb 70 cases, amb 53 el 1763 i 65 el 1773, però amb 139 h el 1708 i 569. Alió perdé habitants entre el final del segle XVIII i el primer quart del segle XIX (en el cens del 1830 n'hi figuren només 384. El 1860 aconseguí la màxima xifra demogràfica, amb 741 h, per caure de nou a 610 h el 1877 i remuntar fins a 724 h el 1897. El 1900 tenia tan sols 610 h i ha anat baixant a 588 h el 1920, 493 h el 1940, 363 h el 1970 i 331 h el 1981. En la dècada dels vuitanta la població s'ha mantingut estable i fins i tot ha pujat lleugerament. El 1991 tenia 336 h.

ECONOMIA

Ha estat tradicionalment una població agrícola de secà: vinya, oliveres, garrofers i ametllers; complementada per la cria de bestiar i l'avicultura. La joventut ha deixat el conreu de la terra atreta per les indústries de Valls. Tot i això l'economia tradicional continua essent l'agrícola, conreada la meitat de la terra directament pels propietaris i l'altra meitat en parceria. Al terme s'han establert diverses indústries: de la fusta, metal·lúrgica i magatzems de transformació de fruita seca.

TURISME

El nucli antic es centrat per la plaça, on hi ha l'església parroquial de Sant Bartomeu, notable edifici barroc neoclassicitzant, beneit el 1769, amb un esvelt campanar de planta quadrada, coronat per un pis vuitavat i una torrella inacabada; l'interior és format per una gran nau, amb volta de llunetes i capelles laterals entre els contraforts. Té com a eixos principals els carrers Major i el de la Muralla, les restes de la qual foren declarades el 1985 Bé d'Interès Cultural. El Sindicat Agrícola (1911) és a l'entrada del poble, i va ser ampliat per Cèsar Martinell el 1917.

FESTES

La festa major del municipi s'escau el diumenge pròxim al 24 d'agost, diada de sant Bartomeu. Altres festes que es fan al municipi però que actualment han quedat gairebé reduïdes a actes religiosos són la festa de sant Sebastià (el diumenge pròxim al 20 de gener), la festa de sant Isidre llaurador (el 15 de maig) i la festa de la Mare de Déu del Carme (el diumenge després del 16 de juliol).

HISTÒRIA

Sembla que el seu emplaçament coincideix amb la d'una antiga vil·la romana. A l'edat mitjana el lloc fou donat a repoblar (5-1-1171) per Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragona, a Ponç de Bruguera, tot i que sembla que el terme ja es trobava poblat, segons es desprèn d'una butlla del 1154. El 1205 Ponç d'Alió establí un convent amb els hospitalers de Vallmoll. Al llarg dels anys diferents arquebisbes i pabordes compraren propietats del terme, fins que el 1212 Pere I cedí tots els drets i jurisdiccions que tenia damunt el terme a la mitra de Tarragona. El 1346 Alió es negà a pagar l'impost reial i els veguers obriren un procés per via d'apremi. Forma part de la Comuna del Camp des del 1330. El 1391 Joan I vengué a l'arquebisbe Ènnec de Vallterra tots els drets que la monarquia conservava sobre el terme. El 1710 es ratificà a favor del rei-arxiduc Carles III i experimentà un notable creixement al llarg del segle XVIII. El poble resultà molt delmat el 1794 per una forta pedregada. La gran producció de vi durant el segle XIX propicià l'aparició de fàbriques d'aiguardent.

BIOGRAFIES

Era fill d'Alió el polític liberal  Antoni Escoda  (segle XIX), col·laborador i amic del general Prim.

RESTAURANTS

CAL MONT - av. Mossèn J. Verdaguer, 3 - Telf. 977 60 03 71

CASA RICARD - ctra. de Valls, s/n. - Telf. 977 61 39 01

ENLLAÇOS

Ajuntament - Jaume I, 7 - DP 43813 - Telf.- Fax: 977 60 19 26

Estadística bàsica de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Dades generals del Sistema d'Informació d'Aministració Local