Alcover

Venda de Calçots

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]          Contactar amb Alt Camp Informació    Páginas en castellano    English Pages

Posem al vostre abast la solució més pràctica i còmoda, en alumini i vidre templat, per a poder gaudir de la seva vivenda, terrassa i/o oficina. Per a més informació cliqueu AQUÍ.

Principal
Novetats
la Comarca
els Municipis
els Calçots
els Castells
els Atractius
els Restaurants
l'Allotjament
les Festes
Calaix de sastre

RESTAURANTS

RECOMANATS

Restaurant per a grans celebracions

a VALLS

Calçotades en un entorn Harley

a VALLS

Calçotades amb encant

a BELLAVISTA

Calçotades tot l'any

a FONTSCALDES

Les bones Calçotades

a PICAMOIXONS

Calçotades amb productes propis

a prop de VALLS

ALLOTJAMENTS

RECOMANATS

Comoditat i tranquil·litat en un entorn natural

Bosc de Valls

Un lloc per aprendre de la natura

a NULLES

Allotjament confortable i acollidor

a el MILÀ

ALTRES

RECOMANACIONS

Calçots i productes de l'Alt Camp

Calendari diari d'actes festius

GAUDIU-LES

Tractament natural de l'agua

A CASA SEVA

 

Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
Figuerola del Camp
els Garidells
la Masó
el Milà
Montferri
Mont-ral
Nulles
Pla de Santa Maria
Pont d'Armentera
Puigpelat
Querol
la Riba
Rodonyà
el Rourell
Vallmoll
V A L L S
Vilabella
Vila-rodona

Geografia | Agregats | Mapa | Població | Economia | Cultura | Turisme | GASTRONOMIA | Història | Biografies | Allotjaments | restaurants | Enllaços

Mapa situació d'AlcoverPoblació: 3.966 h (2001) - Superfície: 46,28 km2 - Densitat: 85,70 h/km2 - Altitud: 218 m - Agregats: vila del Bruget, vila del Riu Glorieta, el Cogoll, la Plana - Festes majors: Hivern: tercer cap de setmana d'octubre (santa Úrsula i sant Pròsper); Estiu -petita-: 15 i 16 d'agost (Mare de Déu d'Agost) - Fires: Fira de Bandolers (segon cap de setmana d'octubre) - Mercat setmanal: dimarts - Gentilici: alcoverencs.

GEOGRAFIA

Mapa del municipi d'AlcoverMunicipi atravessat pel riu Glorieta, afluent, per la dreta, del Francolí. Es troba redossat, al nord, a les muntanyes de Prades, sota els cingles de l'Albiol, Mont-ral i la Riba; al sud, s'estén per la plana del Camp de Tarragona. La vila:  És emplaçada al peu de la muntanya, a la riba esquerra del Glorieta. Romanen les restes de l'església vella, romànica, coneguda amb el nom de la Mesquita; l'actual església parroquial és del final del segle XVI; té el campanar inacabat.inici pàgina

AGREGATS

ALCOVER-ARCS.jpg (60896 bytes)Fora vila hi ha un antic convent franciscà, fundat per l'arquebisbe Antoni Agustí el 1582 i desafectat el segle XIX, i, encara, el santuari del Remei (el Remei d'Alcover), a 450 m d'altitud, i els antics santuaris de les Virtuts (enlairat a 545 m a la dreta del Glorieta) i de Gràcia (a 640 m, a la vall de Gràcia). El terme municipal comprèn, a més, nombroses masies i els antics termes de Samuntà (en part) i de Bomburguet i, vora Picamoixons, el llogaret de la Plana. Bomburguet  (o Burguet): Antic terme (99 h diss (1960), al sud de la vila d'Alcover, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona. Gràcia: Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l'antic terme de Samuntà, construït el 1687. la Llogaret (74 h (1970), al nord-est de la vila d'Alcover, a la dreta del Francolí, Al segle XIX formà amb Samuntà el municipi de la Plana i Samuntà. el Remei d'Alcover: Santuari (la Mare de Déu del Remei), situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars. Havia estat a càrrec d'ermitans. Samuntà:  Antic terme, situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l'antic santuari de les Virtuts. En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l'arquebisbe de Tarragona a mitjan segle XV. El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d'Alcover. les Virtuts:  (ant: la Roca de la Virtut) Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts), situat a 545 m alt, damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme de Samuntà, s'alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a l'església de l'Albiol la imatge i el retaule.inici pàgina

POBLACIÓ

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DEL MUNICIPIEls primers decennis del segle XX la població es remuntà fins als 2.899 h el 1920, i davallà després, sobretot amb la guerra civil (2.512 h el 1940) i fins al 1950 (2.458 h), per iniciar amb la nova etapa d'industrialització una represa que no es va deturar fins al principi dels anys vuitanta (2.643 h el 1960, 3.425 h el 1981), que començà una davallada demogràfica a causa de la regressió econòmica, encara que cap al 1991 s'estabilitzà (3.379 h).

ECONOMIA

Hi domina el secà (4.115 ha), amb un 64% de boscos, pasturatges, botjars i erms; hom hi conrea vinya (308 ha), avellaners (299 ha), oliveres (267 ha) i garrofers (237 ha); la resta és dedicada a lleguminoses, cereals i ametllers. Al regadiu (508 ha) són conreats, avellaners, hortalisses i arbres fruiters. La terra de conreu, força repartida, és conreada en un 70% per administració directa; la resta, per arrendataris (11%) i per parcers (19%). Les avellanes (12.000 sacs anuals) són una font de riquesa important; també ho és l'avicultura (83.000 caps). La ramaderia (bestiar porquí, boví i oví), en canvi, compta poc. El segon diumenge d'octubre hi té lloc una fira. La indústria derivada de l'agricultura, una foneria, una fàbrica de paper, dues de teixits i l'extracció de lloses de gres (antiga activitat industrial, actualment en auge), completen les activitats econòmiques. Fins fa alguns anys hom fabricava espardenyes i cordes i hom conreava cànem; hi havia també terrissaires i una destil·leria d'aiguardent. Alguns molins aprofitaven el Glorieta i el Francolí per fabricar paper i moldre gra, però actualment estan ensorrats o fan de masia. Hi havia hagut, igualment una central elèctrica que aprofitava l'aigua del Glorieta, instal·lada dins el terme de Mont-ral.inici pàgina

CULTURA

Per altra banda, pel que fa a entitats culturals, la vila està dotada de la Biblioteca Pública, les Escoles, l'Arxiu Històric de l'Ajuntament, el Centre d'Estudis Alcoverencs, que publica un butlletí trimestral, i el Museu Municipal d'Alcover (1966), del qual és destacable la col·lecció de fòssils, la col·lecció Rodon.

TURISME

Els edificis més significatius d'Alcover són l'església Vella o església de la Puríssima Sang, d'estil romànic (segle XII) i que era coneguda popularment com la "mesquita". Aquesta construcció presenta la característica pedra vermella, i avui dia es conserva en runes, ja que va ser destruïda durant la guerra civil, i va ser ESGLÉSIA VELLA declarada monument el 1931.  Encara en destaca bona part de l'absis, una rosassa i pilastres adossades als murs conservats. L'any 1578 s'inicià la construcció de l'església Nova consagrada a Nostra Senyora de l'Assumpció, en la qual intervingueren arquitectes com Pere Blai i Jaume Amigó. L'obra del temple va finalitzar el 1630, tret del campanar, que va caure el 1795 i que restà inacabat el 1803.  L'església presenta una única nau i és especialment interessant la capella neoclàssica del Santíssim Sagrament (1792-1803). Pel que fa a l'orfebreria, s'hi conserven peces com una arqueta del segle XIV amb la tècnica del "champlevé" i una custòdia de mitjan segle XV. L'església de Sant Miquel, documentada des del segle XII, és malgrat això una obra gòtica amb coberta de fusta del segle XIV que es troba al costat del cementiri, en el qual es localitzen esteles funeràries. CASA DE CULTURA.jpg (76390 bytes) L'ermita de les Virtuts (segle XIV), en direcció cap a l'Albiol, conserva encara part de l'obra que s'atribueix al segle XIV, pel que fa a la porta d'entrada motllurada. El convent de Santa Anna és una altra construcció del terme que va pertànyer a l'orde dels Franciscans i es va construir el 1582 i ocupada fins a l'exclaustració de 1835. El santuari de la Mare de Déu del Remei és un edifici barroc (1761-1772) construït per Francesc Borràs, però el seu projecte s'atribueix a Lluís Bonifàs i Masó. Té una planta central amb una cúpula esfèrica. La façana principal resta flanquejada per dues torres i conté el retaule barroc de Lluís Bonifàs (1765-1779).inici pàgina

GASTRONOMIA

En l'apartat de la restauració, es recomanen els "cubanos" de ca Sendra, les coques, l'enciam amb romesco i naturalment els calçots. La vila disposa de dos establiments en què hostatjar-se, de bars i d'establiments de restauració.

HISTÒRIA

ESGLÉSIA NOVA.jpg (72405 bytes)Hi ha vestigis romans, els musulmans s'hi fortificaren i hi deixaren torres de guaita. Després de conquerides per les forces cristianes les muntanyes de Prades (1153), Alcover fou repoblada: Alfons I atorgà el 1165 carta de població. La vila pertanyé a la mitra de Tarragona i formà part de la comuna del Camp de Tarragona. Són conservats trossos de la muralla medieval, amb torres i portals. Durant la guerra civil de 1462-72 es rebel·là contra Joan II, però sucumbí el 1474 davant l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea. Els primers anys del segle XVI fou un dels centres del bandolerisme al Camp de Tarragona amb la bandositat dels "morells" (Miquel Morell).

BIOGRAFIES

Cal esmentar personatges rellevants com Antoni Isern i Arnau (Alcover 1883-Cabrera de Mar 1907) Poeta autodidacte - Cosme Vidal i Rosich "Josep Aladern" (Alcover 1869-Barcelona 1918) Escriptor -  Plàcid Vidal i Rosich (Alcover 1881-Barcelona 1938) Poeta, novel·lista i cronista - Pere Güell, fundador de l'Acadèmia de Medicina - Ramon Barberà i Boada (Alcover 1847-Palència 1924) Prelat i bisbe de Palència - i Maria Domènech i Escotè "Maria Domènech de Cañellas"  (Alcover 1877-Barcelona 1952) Escriptora i activista a favor de la dona.inici pàgina

ALLOTJAMENTS

HOTEL NOU - Passeig Estació, 11 - Telf. 977 84 61 82

MAS ROSICH - ctra. de Mont-ral, km. 0,5 - Telf. 977 76 07 59 / 620 181 128

RESTAURANTS

CA L'ERMITÀ - ctra. del Remei, s/n. - Telf. 977 76 04 52

CAN GUMIETS - c/. Maria Domènech, 1 - Telf. 977 84 62 55

EL ALAMO - ctra. de Montblanc, s/n. - Telf. 977 84 62 40

EL REMEI - ermita del Remei - Telf. 977 84 61 87

HOTEL NOU - Passeig Estació, 11 - Telf. 977 84 61 82

MAS BUERIA - ctra. de Reus, km. 12 - Telf. 977 84 64 78

MAS ROSICH - ctra. de Mont-ral, km. 0,5 - Telf. 977 76 07 59 / 620 181 128

ENLLAÇOS

Ajuntament d'Alcover pl. Nova, 3 - 43460 ALCOVER - Telf. 977 76 04 41

Pàgina sobre Alcover del portal de Prades-Montsant

Col·legi CEIP Mare de Déu del Remei (Alcover)

Estadística bàsica dels Institut d'Estadística de Catalunya

Dades generals del Sistema d'Informació d'Administració Localinici pàgina

 

Una selecció dels millors productes de l'Alt Camp

Venda de Calçots i

tot per a la Calçotada

Inici ] Enllaços ] Llibre de Visites ] Mapa del Portal ] Col·laboració ] Política Legal ]

Contactar amb Alt Camp Informació

©1998-2014   Associació Sense Límits - Muralla Sant Antoni, 101 - 43800 VALLS (Alt Camp)

Castellano     English

Sense Límits & Internet: Directori Alt Camp - Assoc. Sense Límits - Masia Virtual - Dades Països Catalans

BIBLIOGRAFIA: Gran Enciclopèdia Catalana, Història de Catalunya, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Tarragona Poble a Poble, Salvat Català, Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Universal Catalana, Catalunya Poble a Poble..., també publicacions, tríptics, pàgines web, etc. d'entitats públiques... així com fonts documentals d'arxius públics i particulars.