Geografia
| Agregats |
Mapa | Població
| Economia |
Cultura | Turisme
| GASTRONOMIA |
Història | Biografies
| Allotjaments
| restaurants
| Enllaços
Població:
3.966 h (2001) -
Superfície: 46,28 km2
- Densitat: 85,70 h/km2
- Altitud: 218 m -
Agregats: vila del Bruget, vila del Riu Glorieta,
el Cogoll, la Plana -
Festes majors: Hivern: tercer cap de setmana
d'octubre (santa Úrsula i sant Pròsper); Estiu -petita-: 15 i 16
d'agost (Mare de Déu d'Agost) - Fires: Fira
de Bandolers (segon cap de setmana d'octubre) -
Mercat setmanal: dimarts
- Gentilici: alcoverencs.
GEOGRAFIA
Municipi
atravessat pel riu Glorieta, afluent, per la dreta,
del Francolí. Es troba redossat, al nord, a les muntanyes de Prades, sota els
cingles de l'Albiol, Mont-ral i la
Riba; al sud, s'estén per la plana del Camp de Tarragona. La vila: És emplaçada al peu de la muntanya, a la riba esquerra del
Glorieta. Romanen les restes de l'església vella, romànica, coneguda amb el
nom de la Mesquita; l'actual església parroquial és del final del segle XVI;
té el campanar inacabat.
AGREGATS
Fora vila hi ha un
antic convent franciscà, fundat per l'arquebisbe Antoni Agustí el 1582 i
desafectat el segle XIX, i, encara, el santuari del Remei (el Remei d'Alcover),
a 450 m d'altitud, i els antics santuaris de les Virtuts (enlairat a 545 m a la
dreta del Glorieta) i de Gràcia (a 640 m, a la vall de Gràcia). El terme
municipal comprèn, a més, nombroses masies i els antics termes de Samuntà (en
part) i de Bomburguet i, vora Picamoixons, el llogaret de la Plana. Bomburguet
(o Burguet): Antic terme (99 h diss (1960), al sud de la vila d'Alcover, a
la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona. Gràcia: Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m
alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l'antic
terme de Samuntà, construït el 1687. la
Llogaret (74 h (1970), al nord-est de la vila d'Alcover, a la dreta del
Francolí, Al segle XIX formà amb Samuntà el municipi de la Plana i Samuntà. el
Remei d'Alcover: Santuari (la Mare de Déu del Remei),
situat als vessants orientals de les muntanyes de Prades, enlairat damunt la
riba esquerra del riu Glorieta. L'actual edifici, beneït el 1779, substituí un
antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni i a la Mare de Déu. Segons la
tradició, la imatge és una marededéu trobada. L'actual santuari, molt venerat
a la comarca, té una façana barroca flanquejada per dues torres circulars.
Havia estat a càrrec d'ermitans. Samuntà: Antic terme,
situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l'antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joan Ramon Folc II de
Cardona, casat amb Joana de Prades, vengué a l'arquebisbe de Tarragona a mitjan
segle XV. El segle XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat
al municipi d'Alcover. les Virtuts: (ant: la Roca de la
Virtut) Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts), situat a 545
m alt, damunt el cingle, dominant la vall del Glorieta. Eclesiàsticament
depenia de l'Albiol. En aquest indret, dit la vall de Rascaç, del terme
de Samuntà, s'alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins. El
primer terç del segle XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura
ermitans fins a la desamortització del segle XIX. El 1894 foren duts a
l'església de l'Albiol la imatge i el retaule.
POBLACIÓ
Els
primers decennis del segle XX la població es remuntà fins als 2.899 h el 1920,
i davallà després, sobretot amb la guerra civil (2.512 h el 1940) i fins al
1950 (2.458 h), per iniciar amb la nova etapa d'industrialització una represa
que no es va deturar fins al principi dels anys vuitanta (2.643 h el 1960, 3.425
h el 1981), que començà una davallada demogràfica a causa de la regressió
econòmica, encara que cap al 1991 s'estabilitzà (3.379 h).
ECONOMIA
Hi
domina el secà (4.115 ha), amb un 64% de boscos, pasturatges, botjars i erms;
hom hi conrea vinya (308 ha), avellaners (299 ha), oliveres (267 ha) i garrofers
(237 ha); la resta és dedicada a lleguminoses, cereals i ametllers. Al regadiu
(508 ha) són conreats, avellaners, hortalisses i arbres fruiters. La terra de
conreu, força repartida, és conreada en un 70% per administració directa; la
resta, per arrendataris (11%) i per parcers (19%). Les avellanes (12.000 sacs
anuals) són una font de riquesa important; també ho és l'avicultura (83.000
caps). La ramaderia (bestiar porquí, boví i oví), en canvi, compta poc. El
segon diumenge d'octubre hi té lloc una fira. La indústria derivada de
l'agricultura, una foneria, una fàbrica de paper, dues de teixits i
l'extracció de lloses de gres (antiga activitat industrial, actualment en
auge), completen les activitats econòmiques. Fins fa alguns anys hom fabricava
espardenyes i cordes i hom conreava cànem; hi havia també terrissaires i una
destil·leria d'aiguardent. Alguns molins aprofitaven el Glorieta i el Francolí
per fabricar paper i moldre gra, però actualment estan ensorrats o fan de
masia. Hi havia hagut, igualment una central elèctrica que aprofitava l'aigua
del Glorieta, instal·lada dins el terme de Mont-ral.
CULTURA
Per altra banda, pel que fa a entitats culturals, la vila està
dotada de la Biblioteca Pública, les Escoles, l'Arxiu Històric de
l'Ajuntament, el Centre d'Estudis Alcoverencs, que publica un butlletí
trimestral, i el Museu Municipal d'Alcover (1966), del qual és destacable la
col·lecció de fòssils, la col·lecció Rodon.
TURISME
Els edificis més significatius d'Alcover són l'església Vella o
església de la Puríssima Sang, d'estil romànic (segle XII) i
que era coneguda
popularment com la "mesquita". Aquesta construcció presenta la
característica pedra vermella, i avui dia es conserva en runes, ja que va ser
destruïda durant la guerra civil, i va ser 
declarada monument el
1931. Encara
en destaca bona part de l'absis, una rosassa i pilastres adossades als murs
conservats. L'any 1578 s'inicià la construcció de l'església Nova consagrada
a Nostra Senyora de l'Assumpció, en la qual intervingueren arquitectes com Pere
Blai i Jaume Amigó. L'obra del temple va finalitzar el 1630, tret del campanar,
que va caure el 1795 i que restà inacabat el 1803. L'església presenta una
única nau i és especialment interessant la capella neoclàssica del Santíssim
Sagrament (1792-1803). Pel que fa a l'orfebreria, s'hi conserven peces com una
arqueta del segle XIV amb la tècnica del "champlevé" i una custòdia
de mitjan segle XV. L'església de Sant Miquel, documentada des del segle XII,
és malgrat això una obra gòtica amb coberta de fusta del segle XIV que es
troba al costat del cementiri, en el qual es localitzen esteles funeràries. 
L'ermita de les Virtuts (segle XIV), en direcció cap a l'Albiol, conserva
encara part de l'obra que s'atribueix al segle XIV, pel que fa a la porta
d'entrada motllurada. El convent de Santa Anna és una altra construcció del
terme que va pertànyer a l'orde dels Franciscans i es va construir el 1582 i
ocupada fins a l'exclaustració de 1835. El santuari de la Mare de Déu del
Remei és un edifici barroc (1761-1772) construït per Francesc Borràs, però
el seu projecte s'atribueix a Lluís Bonifàs i Masó. Té una planta central
amb una cúpula esfèrica. La façana principal resta flanquejada per dues
torres i conté el retaule barroc de Lluís Bonifàs (1765-1779).
GASTRONOMIA
En
l'apartat de la restauració, es recomanen els "cubanos" de ca Sendra,
les coques, l'enciam amb romesco i naturalment els calçots. La vila disposa de
dos establiments en què hostatjar-se, de bars i d'establiments de restauració.
HISTÒRIA
Hi ha vestigis romans, els musulmans s'hi fortificaren i hi deixaren torres de
guaita. Després de conquerides per les forces cristianes les muntanyes de
Prades (1153), Alcover fou repoblada: Alfons I atorgà el 1165 carta de
població. La vila pertanyé a la mitra de Tarragona i formà part de la comuna
del Camp de Tarragona. Són conservats trossos de la muralla medieval, amb
torres i portals. Durant la guerra civil de 1462-72 es rebel·là contra Joan
II, però sucumbí el 1474 davant l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea. Els
primers anys del segle XVI fou un dels centres del bandolerisme al Camp de
Tarragona amb la bandositat dels "morells" (Miquel Morell).
BIOGRAFIES
Cal
esmentar personatges rellevants com Antoni Isern i Arnau (Alcover 1883-Cabrera de Mar 1907) Poeta autodidacte -
Cosme Vidal i Rosich "Josep Aladern" (Alcover
1869-Barcelona 1918) Escriptor - Plàcid Vidal i Rosich (Alcover 1881-Barcelona 1938) Poeta, novel·lista i cronista -
Pere Güell, fundador de l'Acadèmia de
Medicina - Ramon Barberà i Boada (Alcover
1847-Palència 1924) Prelat i bisbe de Palència - i Maria Domènech i
Escotè "Maria Domènech de Cañellas"
(Alcover 1877-Barcelona 1952) Escriptora i activista a favor de la dona.
ALLOTJAMENTS
HOTEL NOU - Passeig Estació, 11 -
Telf. 977 84 61 82
MAS ROSICH - ctra. de Mont-ral, s/n. -
Telf. 977 84 61 25 / 619 637 795
RESTAURANTS
CA L'ERMITÀ - ctra. del Remei, s/n. -
Telf. 977 76 04 52
CAN GUMIETS - c/. Maria Domènech, 1 -
Telf. 977 84 62 55
EL ALAMO - ctra. de Montblanc, s/n. -
Telf. 977 84 62 40
EL REMEI - ermita del Remei - Telf. 977
84 61 87
HOTEL NOU - Passeig Estació, 11 -
Telf. 977 84 61 82
MAS BUERIA - ctra. de Reus, km. 12 -
Telf. 977 84 64 78
MAS ROSICH - ctra. de Mont-ral, s/n. -
Telf. 977 84 61 25
ENLLAÇOS
Ajuntament d'Alcover pl. Nova,
3 - 43460 ALCOVER - Telf. 977 76 04 41
Pàgina
sobre Alcover del portal de Prades-Montsant
Col·legi
CEIP Mare de Déu del Remei (Alcover)
Estadística
bàsica dels Institut d'Estadística de Catalunya
Dades
generals del Sistema d'Informació d'Administració Local
